Les paraules

Segueixo endavant amb el bloc. A més d'actualitzar-lo amb la versió Beta, he canviat la plantilla, i he trafegat amb els colors. Com deien els blocaires a la SER , això es adictiu. Serà adictiu però com no puc estar molt de temps fent el mateix, passo la mirada per la prestatgeria de llibres llegits. Ja fa temps que el vaig llegir, Somnis sota el llindar de Fatema Mernissi, l'obric i llegeixo a l'atzar:

Les paraules son com les cebes. A mesura que treus capes, més significats trobes. I quan comences a descubrir la multiplicitat de significats, lo de correcte o falç careix d'importància. Totes les preguntes que heu plantejat estàn molt bé, però sempre quedarà més per descobrir. Ara treurè una altra capa per tú, però recorda que solament es una més.


Per algún misteri neurològic, associo el paràgraf amb el post de la Comedianta sobre la tala d'arbres a Sant Llàtzer. Quina mena de llengüa parlen els polítics? Diuen que no malmetran els arbres, i els talen. Diuen que els reposaran, i ni flowers. Llavors, podem refiar-nos quan diuen que son malalts?



El meu misteri neuròlogic s'agreuja, me'n recordo de l'arbre solitari del meu avatar. Li tinc molt d'apreci. El vaig descobrir un dia a la carretera que uneix Amposta amb Deltebre, allí solet a una banda la carretera i al darrera l'arrossar.

Encara hi deu ser? Potser algún polític ha decidit no ampliar la carretera i ja crema a una estufa... És vist que no n'hi ha prou en conèixer les paraules i els seus diversos significats, hauríem de fer l'esforç d'entendre les intencions que s'amaguen, no entre línies, sinó al darrera de la llengüa de qui les pronuncia.