01 d’abril, 2009

Solució del 100è joc literari

S’ha fet l’hora de treure’s la careta. Quan el Jesús em va enviar el correu proposant-me de participar en aquest joc, un bon grapat d’autors em van trucar al mòbil, altres fins i tot es van presentar a casa, tots volien participar, però jo sols en podia escollir un. La tria no va ser fàcil. Després de rondinar i de molt discutir, vaig aconseguir que la majoria tornessin als seus prestatges, però quatre es feien els pesats insistint que ells volien ser els escollits.

Així que després de sopar i amb la panxa plena ens vam asseure tots cinc. El nord-americà Salinger, va sortir del seu amagatall per venir a la meua taula a representar a l’Imperi. El japonès Murakami va deixar de tararejar als Beatles per manifestar el desig asiàtic de ser present al joc d’en Tibau. El finès Paasilinna que representava al Vell Món va deixar ben clar que un europeu era la millor tria que es podia fer, acabant a l’estil llenyataire amb un fort cop de taula. Per acabar en Coetzee, el sud-africà i australià adoptat, molt pausat va manifestar que sols un Nobel com ell i que a més representava a dos continents podia ser un digne participant al 100è joc del Jesús Maria.

Tots quatre van mirar al moderador de Roquetes, és a dir a mi, vaig empassar saliva i intentant no afavorir a cap d’ells més que als altres vaig dir:

- El vigilant en el camp de sègol, Tokio blues, El moliner udolaire, El bosc de les guineus, Al sud de la frontera, a l’oest del sol, i tants d’altres m’apassionen, però mireu l’Edat de Ferro, això és una altra cosa...

Els quatre es van mirar, van assentí amb el cap, es van treure un exemplar de l’Edat de ferro de la butxaca i es van posar a llegir, moment que vaig aprofitar per enviar-li un correu a Jesús amb la meva tria: L’edat de ferro de J.M. Coetzee.

PD: El llibre que vaig escollir, el teníeu davant dels nassos, justament a l’encapçalament del bloc, al bell mig del batibull de llibres.

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies de nou per la col.laboració

bajoqueta ha dit...

He llegit poc d'este home, però mira potser ara l'afegeixo a la llista de pendents, este joc ha ajudat a fer agafar ganes de llegir molt!

Joan M. Garcia ha dit...

Jesús, les gràcies te les devem a tu, per engrescar-nos a passar-nos-ho d'allò més bé.

Tens raó bajoqueta, tastar les 68 obres a corre-cuita ha suposat desfermar unes ganes immenses per llegir íntegres aquelles obres que encara no s'han llegit o les de rellegir aquelles que algun dia ens van deixar petjada.

Anònim ha dit...

Hola Joan M. En vaig fer disset. El teu va ser l'últim. Em va costar una mica trobar l'obra, però com era el teu volia fer-lo.

Et llegeixo fa temps, per això l'altre dia vaig pensar que ja era hora de saludar-te.
M.Teresa R.

Joan M. Garcia ha dit...

Tere, gràcies per les teues visites, i per suposat pels teus comentaris, sempre va bé llegir als de l'altre costat de la pantalla.

Assumpta ha dit...

Hola!!

M'ho vaig passar molt bé investigant el teu llibre :-)

Les pistes que donaves no eren molt fàcils però sí que es podien seguir bé :-)

Primer vaig averiguar quin era el màxim guardó literari en llengua anglesa (que, la veritat, no en tenia ni idea jeje) i, quan vaig tenir la llista al davant, vaig estar comprovant qui l'havia guanyat dues vegades. Hi havia dos autors.
Vaig buscar les biografies dels dos a Wikipèdia a veure quin tenia el premi més important del món :-)) i Coetzeer tenia el Nobel.

Sabent ja quin autor era, vaig mirar d'encertar-ho "per intuició" però em vaig equivocar. Afortunadament, en Tibau ens donava dues oportunitats, així que, a la segona, ho havia d'assegurar i vaig imprimir el fragment inicial del teu llibre (junt amb altres que també havia de comprovar) i vaig anar a la Biblioteca de Reus i els vaig estar agafant, un per un, fins que vaig arribar al que era :-)))

Cada vegada que trobava un fragment tenia una alegria més gran!! :-)

Joan M. Garcia ha dit...

Déu n'hi do Assumpta, si que t'ho vas treballar. Me n'alegre que l'esforç suposés l'encert.