23 d’abril, 2009

Les fonts (19): Rèquiem per una font


Avui tocaba una font, una de les més conegudes de Roquetes ubicada a la cruilla dels carrers Balague i Major. Una font que jo he vist sempre. Quan els meus fills eren petits i els anava a buscar a escola, la font era parada obligatoria. Encara conservo alguna foto, pel bagul dels records, de la fonteta vella. L'hauré de buscar. La fonteta vella, enrajolada en escaquer, va desarèixer en enderrocar la casa on se sustentava. En contruir un nou edifici, es va haver de reconstruir la font, ja que sembla que la font era un bé de domini públic.

La nova font, no era la de sempre, però seguia fent el seu servei en el lloc de sempre, en el lloc que li pertocava, ni un pam més enllà.

Avui, com deia abans, anava a penjar la foto de la font "nova". Doncs bé, sembla que la font li feia nosa a algú. La font ja no existeix, ja és un record, i com en temps de crisi no saben en què gastar els diners unes passes més enllà d'on era la font, molt a prop d'una bateria de contenidors de les escombraries, han instal·lat una font de foneria.

Per rentar alguna mala conciència, per justificar-se, o per què els surt de los "cañetes"?

3 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Tinc molts records d'aquella font quan era vella :)

Anònim ha dit...

Com et vaig dir, alguna font desapareixeria ,el que tenen que fer alguns per alguns conservar la cadira.
Animo a tots els que el molesta alguna cosa es queixen a voren si tenen la mateix fi.

Joan M. Garcia ha dit...

bajoqueta, pos ja no voras més.

Ànonim, per conservar algunes cadires cal fer equilibris i jocs de mans. Per aixó alguns munten vertaders circs.