13 d’abril, 2009

Divendres de frígola


Els vents de la modernitat s'enduen a cada ràfega un bri de les nostres tradicions, i si n'hi alguna de les que he respectat any rera any, és la de collir frígoles el Divendres Sant al dematí.

A part de les seues propietats terapèutiques, suposo que força conegudes per tothom, la frígola és una de les herbes que amb el romaní i l’orenga són el pal de paller de l'herbolari de la meua cuina. Doncs bé, segons el parlar dels vells les frígoles collides en Divendres Sant potencien les seves propietat fins fer-les quasibé miraculoses. Cadascú que cregui el que vulgui, però aquest divendres a la matinada havia plogut amb escreix i com enguany no tinc previst fer cap miracle no pagava la pena mullar-se fins les entranyes a la cerca d'un manat de frígola.

I vaig aprofitar el temps fent-li una visita a l'Ermita del Coll de l'Alba, moltes vegades hi passo pel davant sense aturar-me, i comparant l'estat en què es trovaba en un passat no molt llunyà, ara fa goig visitar-la.

7 comentaris:

assumpta ha dit...

Suposo bé si penso que la frígola és la farigola o el timó com diem per aquí?

Jo també en cullo per primavera, encara que no sabia aquesta tradició de collir-la precisament en divendres sant. Aquest any encara no hi he anat, amb tanta pluja...

Ja m'ho confirmaràs... o no!

I sí, les tradicions crec que es bo que no es perdin. Aquests dies he llegit en diversos llocs: "vacances de primavera" (per referir-se a aquests dies de setmana santa, i encara que jo no sigui una católica practicant activa, No m'ha agradat gens, gens, gens!!!

Salut!
;)

ximo ha dit...

O la farigola la frígola, no?.

T'has lluit amb el muntatge. Si que ha quedat bonica si, l'ermita, J.M.. Ara, la veritat es que tot el rato he estat esperant que el toc del tabal dones entrada a una cançó.... la pròxima.

bajoqueta ha dit...

La veritat és que fa anys que no vaig a buscar-ne. Tinc a ma mare i ma padrina que me proveixen d'herbes per cuinar :) Gosseria se'n diu.
Fa molt de temps que no pujem al Coll de l'Alba.

Unknown ha dit...

Efectivament -assumpta- la nostra frigola és el vostre timó, o la farigola com l'anomenen en altres indrets.

Setmanes enrrera aprofitant que vaig anar a collir esparregs, ja hi havia frigola florida i en vaig collir uns manats..., però no era de Divendres Sant.

Ximo, veig que estas en tot. Pos sí, lo tabal és l'entrada a una cançó que vaig tallar i afegir per donar-li continuitat, és nota la transició d'un retall a l'altre, però poc a poc. El dia que restauren les façanes de l'ermita posaré l'entrada i la canço.

bajoqueta, tens disculpa que vius lluny de "casa", i quan vens no hi ha temps per tot, lo greu és lo meu que passo pel davant i no m'aturo.

Anònim ha dit...

Jo només et vull dir que ho fas però que molt moltbé, ens recordes coses que sense adonar.nos-en les deixem una mica de banda.
M Teresa R.

Unknown ha dit...

Tere, gràcies pel teu comentari. Espero que amb el temps tampoc se'm passen a mi.

Anònim ha dit...

recordeu que la frigola s'ha de tallar no pas arrencar de soca i rail,
si es talla l'animalet rebrotarà, si s'arranca de socarrel no la podrem tonar a xalar-la