Hi han llibres de lectura reposada, i llibres de lectura desesperada on desitges arribar ben aviat a la darrera plana per veure quina te n'ha reservat la recargolada imaginació de l'autor.
He hagut de fer hores extres de lectura nocturna per acabar aquest llibre que traspua innocència de la mà del Bruno i del Shmuel, els dos protagonistes. Innocència esgarrada pel drama que viuen i que l'autor de mica en mica deixa entreveure. No t'ho creus. No pot acabar d'aquesta manera, no és possible. Però no hi ha escapatòria, la història ens atrapa i el final ens cau a sobre com una llosa. No potser, amb el cor encongit i empassant saliva tanques el llibre, el guardes al prestatge, i la història encara et fa mal...
He hagut de fer hores extres de lectura nocturna per acabar aquest llibre que traspua innocència de la mà del Bruno i del Shmuel, els dos protagonistes. Innocència esgarrada pel drama que viuen i que l'autor de mica en mica deixa entreveure. No t'ho creus. No pot acabar d'aquesta manera, no és possible. Però no hi ha escapatòria, la història ens atrapa i el final ens cau a sobre com una llosa. No potser, amb el cor encongit i empassant saliva tanques el llibre, el guardes al prestatge, i la història encara et fa mal...
6 comentaris:
No hi va haver sort. Gràcies de tota manera pel llibre i les pistes. :)
Ho sento molt, n'hagués agradat que tothom l'hagués encertat.
Em va passar el mateix que a tu, amb aquest llibre! en canvi, la pel·li em va decebre una mica, perquè em va semblar una mica "postissa", o sigui, ganes d'aprofitar-se d'un èxit editorial per fer més calaix (com quasi sempre)
Gràcies per visitar el meu blog, veig que t'has fet seguidor, i com que ets el seguidor núm. 40 hauré de pensar algun premi especial per a tu. Si em dónes uns dies, alguna cosa inventaré per al meu quarentè seguidor (es diu quarentè? oi que no?) aix, he de fer un reciclatge!!!
De moment t'enllaço al blog. Salutacions cordials des del meu mar.
De quaranta, quarantè, capitana! ;)
Joan..., és que no en sé més..., no et facis mala sang, jeje...
ok! oído, cocina!
Quarantè!
Aquesta tarda podré fer un homenatge al meu quarantè seguidor!
:)
gràcies, Trini
perdona, Joan, la invasió del teu territori per mantenir una xerrada lingüística amb la Trini!!!
Montse no hi cap problema, podeu invadir sempre que vulgueu el meu territori per mantenir qualsevol mena de xerrada, jo encantat.
Publica un comentari a l'entrada