La desgràcia s’havia creuat amb el seu destí, el desfalc s’havia descobert el mateix dia de la mort d’Elisenda. A corre-cuita va decidir convertir el nínxol de la seva estimada amb la seva caixa de cabdals particular, no sabia quan de temps tardarien en engarjolar-lo.
Absent per dècades del seu poble, en recobrar la llibertat, va tornar per comprovar desolat que el cementiri ja no hi era, en el seu lloc un parc públic cobejava jocs i cridòria. Va pamejar-se el recinte amb l’esperança de trobar el nínxol de l’Elisenda. Dalt d’un talús sobresortia una tapia, el cor li va donar un tomb, bategava com un boig. Va comptar el cinquè a l’esquerra...
- Déu meu era just aquí. – i es va posar a plorar. Un grup d’avis que el van veure, van voler donar-li consol.
- Què li passa bon home?
- Res, recordava que just aquí era enterrada la meva dona.
- No s’amoïni, les restes les van traslladar al cementiri nou. - va informar-li un del grup.
- Sí, sí ja m’ho han dit, però aquest nínxol era quelcom més que el nínxol de la meva Elisenda- va murmurar sanglotant.
Absent per dècades del seu poble, en recobrar la llibertat, va tornar per comprovar desolat que el cementiri ja no hi era, en el seu lloc un parc públic cobejava jocs i cridòria. Va pamejar-se el recinte amb l’esperança de trobar el nínxol de l’Elisenda. Dalt d’un talús sobresortia una tapia, el cor li va donar un tomb, bategava com un boig. Va comptar el cinquè a l’esquerra...
- Déu meu era just aquí. – i es va posar a plorar. Un grup d’avis que el van veure, van voler donar-li consol.
- Què li passa bon home?
- Res, recordava que just aquí era enterrada la meva dona.
- No s’amoïni, les restes les van traslladar al cementiri nou. - va informar-li un del grup.
- Sí, sí ja m’ho han dit, però aquest nínxol era quelcom més que el nínxol de la meva Elisenda- va murmurar sanglotant.
3 comentaris:
És boníssim!!! amb aquesta "base" fas una novel·la sencera!! :-))
ostres, pobre home... :)
Pobre homeeeeeee? jajaja si era un estafador!!!
Publica un comentari a l'entrada