Vaig descobrir l'Arto Paasilinna, en llegir el Bosc de les guineus i em va captivar. Potser el seu ofici de guarda de boscos tingui molt a veure en la descripció que fa dels indrets per on es mouen els seus personatges, l'habilitat que tenen pels treballs amb fusta molt en línia amb la tradició finesa, però sobre tot el tractament que fa dels protagonistes. Éssers anormalment humans, excessivament humans, que els fa ser diferents als demés.El moliner udolaire, és el retrat de la persecució despietada de la societat envers la diferència. Gunnar Huttunen és un home treballador, innocent, carismàtic i sobre tot sensible, que té el petit defecte d'udolar quan s'emociona o s'entristeix.
Aquest petit detall serà el detonant. Les forces vives: metge, predicador, mestre, comissari, comerciants, faran el possible per acabar amb ell i que el poble, el seu poble que per algo són els amos, sigui el de sempre, un poble d’ordre.
1 comentari:
A mi aquest llibre em va encantar, i per això el vaig portar al Club de Lectura. Vaog fer el camí invers al teu, és a dir, primer vaig llegir el moliner i després les guineus. A la meva llista de pendents hi tinc el Deliciós suïcidi en grup, que també promet.
Publica un comentari a l'entrada