He despertat, faltava una bona estona perquè el sol esguerrés la foscor de la nit i els seus raigs inundessin la meva habitació. El llit, les parets, tot al meu voltant ha començat a retronar al ritme de Sinkin' soon de Norah Jones. No he pogut sostraurem i sense aixecar-me del llit m’he vist forçat, agradablement això sí, a acompanyar la música amb copets de peu i de cap.
He tancat el ulls per assaborir encara més, si cal, aquell moment de deliri matinal i poc a poc la música ha anat allunyant-se de mi fins a desaparèixer del carrer, però no del meu cap que ha seguit colpejant suaument el coixí al compàs de les notes d’aquesta preciosa cançó fins que els primers raigs de sol, m’han fet tornar al món dels vius des del fabulós món dels somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada