Potser des de que vaig llegir El rem de trenta-quatre de Joaquim Ruyra, no havia llegit una altra obra d'autor català on es descrigui el mar i la vida a bord com a L'Illa perduda. Els autors son uns mestres de la narració i hom s'hi troba embarcat a la goleta Tevaitoa, rumb a un destí incert, al bell mig de l'oceà. L'illa perduda escrita al 1935, per Aurora Bertrana amb la col·laboració del seu pare, Prudenci, és una novel·la d'aventures pels mars del sud. Tinc que estar totalment d'acord amb la nota de l'editor: Una novel·la injustament oblidada, digna de figurar al costat de les obres clàssiques de Poe, Melvill, Conrad o Stevenson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada