23 de novembre, 2007

Converses amb mi mateix

A- Parlen papers i callen barbes. Saps, malgrat aquesta afirmació, tinc la costum de creure en la paraula dels homes i de mantenir la paraula donada.

B- Tu estàs boig. Ja no hi ha ningú que cregui en la paraula d'altri.

A- Boig no, si de cas confiat. Però mai he hagut de penedir-me, potser he coincidit amb gent que li donen a la seva paraula el mateix valor que jo a la meva.

B- No se en quin món vius.

A- En el món dels homes de paraula. Encara que de vegades aquell que en va fer promesa, en desaparèixer d'escena, és substituït en el guió de la vida per algú altre, i això impossibilita el compliment dels compromisos, no trobant-se el successor "obligat" per la paraula del seu predecessor.

B- Les paraules se les endú en vent de dalt.

A- No digues bajanades. Sols quan la cosa promesa se'n surt de mida, es fa molt més difícil confiar en...

B- És pot saber de que vas, avui?

A- Jo?

B- Sí, tu

A- Jo, de res. Sols que m'han demanat que confii...

B- I dubtes?

A- Si

B- Llavors, fes allò que vols fer, i oblida allò que faries. Segur que l'encertes.

A- Pensava que tu mai confiaves en la paraula d’un home

B- Jo, no. Però tu sí.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Aquestes coses no les facis en veu alta o se'n fotran de tu. I no em refereixo a que parlis amb tu mateix, sinó a que confiïs amb la paraula.

Joan M. Garcia ha dit...

B: Jo ja li dic i no hi ha manera...

A: Tots dos aneu molt errats