Quan La Clau Gaudí va arribar a les meves mans ja l'havien precedit L'Hivern del Tigre i el Desert de l'oblit, i no em va decebre.Els seus autors es tenen ben merescuda la projecció internacional que ha obtingut la seva novel·la.
Poca cosa puc afegir a tot el que s'ha dit sobre Andreu Carranza i Esteban Martín i la seva obra. Sols un apunt, si en lloc de ser llatins foren anglosaxons, el seu treball ja estaria llest per ser projectat al cinema del món mundial. La seva novel·la té tots els ingredients per convertir-se en un bon guió de cinema.
Una novel·la molt pel·liculera que no permet al lector deixar-la molts de dies sense llegir alguna de les seves planes.
1 comentari:
El mateix pensava quan la vaig llegir, una bona història que perfectament podria portar-se a la pantalla. I sí, a mi també em va enganxar moltíssim.
Publica un comentari a l'entrada