15 de juliol, 2007

Què més es pot demanar?


Demà és la Mare de Déu del Carme, festivitat celebrada des de sempre, a Roquetes, a la capella del Carme, a part és la patrona d'infinitat de pobles de costa, de mariners i oficis relacionats amb la mar, amb permís de Sant Pere patró dels pescadors.

Com si, com no, avui ho he celebrat amb un àpat extraordinari i per reposar el dinar, he sortit a la terrassa, assegut a l'ombra fresca, encara no he notat l'aire africà càlid i asfixiant que ens han estat anunciant tota la setmana.

A la terrassa i de postres he acabat de paladejar “Les mil cases del somni i del terror” de Atiq Rahimi, un llibre de capítols breus i frases curtes. Una novel·la, que sembla un poema, ubicada a l'Afganistan pro-soviétic, d'on els personatges proven de fugir del terror a través de l'embriaguesa, la bogeria, la mort, l'amor.

Farhad, el personatge, aconsegueix fugir al Pakistan, i una vegada allí sols pensa en tornar a Kabul.
-Aquí et maten el cos, allà et maten l'ànima!

He volgut començar una nova lectura, però el llit m’ha cridat i li he fet cas una bona estona. Un bon dinar, una bona lectura i una bona siesta, què més es pot demanar?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

un bon sopar? :D

Unknown ha dit...

jejejeje, bueno avui per compensar, el sopar haurà de ser lleugeret, unes fulles d'enciam i poca cosa més.