Tres de tres

No sóc gaire futbolero, però he de reconèixer que enguany el Barça m’ha fet asseure moltes vegades per veure els seus partits, i he hagut de rescatar els auriculars per escoltar les retransmissions del Puyal.

Un dos de tres, és tot un somni, un tres de tres ho sabrem quan toqui...

Editat 31/05/09: Algú pensava que no tocaria? Pos ho sento per ell/a, el tres de tres és un fet, què més es pot demanar?

Repetir-ho l'any vinent !!! Tan de bó.

Avui menjarem...: Tiramisú

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Tiramisú

Viure sota un pont

Anar a viure sota un pont, era el destí final dels indigents, i l'amenaça que sempre planava sobre aquells amb qui es cebaba l'infortuni. Segur que tots coneixeu algú que visqui al carrer, a la raconada d'un carreró poc concorregut, a una casa o nau industrial ruinosa o abandonada, al caixer d'un banc, o en una caixa de cartro. Peró, a part del Carpanta del TBO no he conegut mai ningú que visqui sota un pont. Encara que de vegades n'he vist els rastres que hi deixen darrera seu.

Puges o baixes (5)

Puges o baixes depenent d’on vagis. Hi han escales, però, que han servit de lloc per jocs d'infants, per festeig d'adolescents i per turment de vells.

Avui menjarem: Pastís d'aniversari

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Pastís d'aniversari

Mor l'actriu Mercè Lleixà

La versió digital del diari Avui es fa ressó de la mort aquest divendres de l'actriu roquetera Mercè Lleixà, segons fonts de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Mercè ha mort a causa d'un càncer.

Va protagonitzar Què t'hi jugues Mari Pili de Ventura Pons. S'havia popularitzat gràcies a treballs a "El cor de la ciutat i Nissaga de Poder deTv3 i Makinavaja a La 2.

Amb una llarga trajectòria teatral, el seu últim treball dalt dels escenaris va ser en el muntatge La Colometa, al Teatre Nacional.

Era llicenciada en art dramàtic per l'Institut del Teatre, on també va impartir-hi classes.

No hi han paraules per acomiadar als que ja no tornaran...

Foto de Marc Jornet / Biblioteca de Roquetes en ocassió de la presentació del llibre d'Ignasi Blanch i d'Àngel Burgas, Alícia i el país de meravelles

Se'n parla als blocs:
La Baldana: Mercè Lleixà
Emigdi Subirats i Sebastià: Mercè Lleixà en el record
Esquerra Tortosa: Dol a l'art escènic ebrenc

Carrer de només un, de Manuel Pérez Bonfill

Carrer de només un de Manuel Pérez Bonfill, no és un recull de narracions qualsevol, és pura poesia. Vint-i-tres narracions insòlites desgranades amb un llenguatge ric, dens i molt proper, que et clava al seient com ens clavava al pupitre quan el vell professor, llavors no tan vell, començava les seves classes. Llegir-lo ha estat recordar el seu caminar solitari, les espatlles carregades i el cap cot vigilant el camí que havia de trepitjar, la seva inseparable cartera de cuiro marró, les seves anades i vingudes per la tarima de l'aula, els seus instructius silencis, i el seu parlar assossegat i profund.

Ell, que durant quaranta anys va ensenyar a estimar i a conrear la Literatura, en majúscules i sense cognoms, a un bon nombre de fornades d'ebrencs ha tingut enguany el seu any, va inaugurar la III Fira Literària de Jesús i va rebre un merescut homenatge amb ocasió del segon aniversari de la Biblioteca de Roquetes. Desitjo que tot plegat sigui un punt i seguit i no pas un punt i final.

Les fonts (20)

A Roquetes, al tranquil carrer de Santa Anna, cantonada Sant Ruf, encara sobreviu aquesta font. És curiós com la font del carrer Balaguer en un estat impecable ha estat eliminada i substituida per de nova allí on no toca, i aquesta es veu privada de tot manteniment.

"Torno deseguida"

Fa uns anys a Tortosa, prop del Parc municipal hi havia una botiga molt menuda, la propietaria va fixar un paper a l'aparador de la porta on posava: "Torno deseguida" i no va tornar fins sis mesos després.

Per poc em passa algo semblant, el dissabte es va publicar el darrer apunt que tenia programat i el bloc porta uns dies orfe, però ja sóc aquí per donar-li corda a l'invent.

Avui menjarem: Coc d'ametlles i brossat

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Coc d'ametlles i brossat

Les fonts (19): Rèquiem per una font

Avui tocaba una font, una de les més conegudes de Roquetes ubicada a la cruilla dels carrers Balague i Major. Una font que jo he vist sempre. Quan els meus fills eren petits i els anava a buscar a escola, la font era parada obligatoria. Encara conservo alguna foto, pel bagul dels records, de la fonteta vella. L'hauré de buscar. La fonteta vella, enrajolada en escaquer, va desarèixer en enderrocar la casa on se sustentava. En contruir un nou edifici, es va haver de reconstruir la font, ja que sembla que la font era un bé de domini públic.

La nova font, no era la de sempre, però seguia fent el seu servei en el lloc de sempre, en el lloc que li pertocava, ni un pam més enllà.

Avui, com deia abans, anava a penjar la foto de la font "nova". Doncs bé, sembla que la font li feia nosa a algú. La font ja no existeix, ja és un record, i com en temps de crisi no saben en què gastar els diners unes passes més enllà d'on era la font, molt a prop d'una bateria de contenidors de les escombraries, han instal·lat una font de foneria.

Per rentar alguna mala conciència, per justificar-se, o per què els surt de los "cañetes"?

El pont

El Pont que ja no hi era, tenia l'indesitjable costum d’aparèixer en matins de boira. La gent encara endormiscada pujava la seva rampa o les escales d'accés i es disposava a creuar-lo com tots els dies. Algun beneït es despertava a mig camí i es veia suspès en el no res, llavors tot eren cridòries i corredisses cap enlloc. El pont es despertava sobresaltat, desapareixia i els endormiscats transeünts queien al buit. Ofegant-se a les fredes aigües del riu, alguns. Amorrant-se fatalment contra les pedres dels basaments, altres. O salvant la pell els que sabien i podien nedar, els menys.

Aquell matí jo anava desvelat, vaig veure que la cosa no rutllava i em vaig esperar, recolzat a la barana del riu, a que el Pont que ja no hi era desaparegués i es fes visible el Pont de veres.

2n aniversari de la Biblioteca de Roquetes

La Biblioteca Municipal de Roquetes celebra el seu Segon Aniversari amb un acte de reconeixement a la persona del professor Manel Pérez Bonfill el dia 24 d’abril, divendres, a les 19:30h. L'acte que tindrà lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Roquetes, comptarà amb una conferència a càrrec de l’antic professor de l’IES Joaquim Bau, Lluís Margarit i de l’actuació de la cantautora Montse Castellà.

Puges o baixes? (4)

Quan puges, veus l'escala en la seva totalitat, pots analitzar el seu estat, i valorar si puges o cerques un camí alternatiu per anar on vols. El fumut és baixar, des de dalt sols et fas idea de l'alçada però no de les condicions en que es troba l'escala...

Avui menjarem: Abadejo amb suc

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza com tots els dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i he participat en la seva degustació.

Avui us porto: Abadejo amb suc

Les fonts (18)

Hi han fonts i fonts. Fonts de primera línia i fonts arraconades. Fonts per a beure i fonts per a veure. Avui en porto una de privilegiada, encara que ha estat en millors moments i de vegades en molt pitjors que ara. Jo sempre l'he vista en el mateix lloc i ja tinc un grapat d'anys, és el sortidor que hi ha a l'entrada del Parc Teodor Gonzalez de Tortosa.

Segur que al llarg del temps ha estat una de les més fotografiades de Tortosa, no debades tots els diumenges i festes de guardar, al seu voltants s'hi apostaven els retratistes dispostos a oferir els seus serveis a colles de joves i parelles de nuvis, amb algun duro cremant-los-hi la butxaca.

El pont del jueus

El pont dels jueus, és una novel·la històrica, localitzada a Besalú, adobada amb alguns dels mites i llegendes locals que li donen frescor a l'argument. L'editor diu al definir l'obra: El pont dels jueus és una novel·la trepidant i evocadora, que transporta al Besalú medieval i enganxa de manera irresistible des de la primera pàgina.

Quinze edicions venudes fins ara li donen un aval que molts voldrien per a ells. Les tres-centes pàgines es llegeixen d'una tirada, tot passa molt apressa, massa apressa, a penes es té temps de conèixer algun dels personatges...,i encara que em tracteu de "poc sabut" si no ho dic rebento: És d'aquells llibres que no penso tornar a llegir...

Un 14 d'abril qualsevol

El catorze d'abril del 1931 es proclamava la segona república espanyola, una commemoració que ha passat sense pena ni glòria. Tenen més ressò mediàtic les commemoracions dels 23-F o els 2O-N. En fí coses de la vida.

El catorze d'abril de 1850 es signava el Decret d’independència del Raval de les Roquetes de n'Ortiz del terme municipal de Tortosa, i com no podia ser d'altra manera avui és festa a Roquetes per celebrar el 159è aniversari de la independència de la ciutat.

I el 14 d'abril de 1912, el gegant dels mars, l'indestructible Titànic va fer aigües al col·lisionar amb un iceberg a la deriva. Com afeccionat al vaixells i a tot allò que sure, vaig construir ja fa uns anys una petita rèplica del Titànic, que vaig embotir en una ampolla per evitar-li col·lisions amb glaçons inesperats.

Divendres de frígola

Els vents de la modernitat s'enduen a cada ràfega un bri de les nostres tradicions, i si n'hi alguna de les que he respectat any rera any, és la de collir frígoles el Divendres Sant al dematí.

A part de les seues propietats terapèutiques, suposo que força conegudes per tothom, la frígola és una de les herbes que amb el romaní i l’orenga són el pal de paller de l'herbolari de la meua cuina. Doncs bé, segons el parlar dels vells les frígoles collides en Divendres Sant potencien les seves propietat fins fer-les quasibé miraculoses. Cadascú que cregui el que vulgui, però aquest divendres a la matinada havia plogut amb escreix i com enguany no tinc previst fer cap miracle no pagava la pena mullar-se fins les entranyes a la cerca d'un manat de frígola.

I vaig aprofitar el temps fent-li una visita a l'Ermita del Coll de l'Alba, moltes vegades hi passo pel davant sense aturar-me, i comparant l'estat en què es trovaba en un passat no molt llunyà, ara fa goig visitar-la.

Fira Literària Joan Cid i Mulet

El proper cap de setmana, 17, 18 i 19 d'abril, es celebra a Jesús la III Fira Literària Joan Cid i Mulet, amb multitud d'actes:
-taules rodones
-macropresentacions de llibres d'autors ebrencs
-presentació de les obres completes de Joan Cid i Mulet
-el concert del fantàstic músic Jesús Fusté el dia 18 a les 23.00
-sorteig de lots de llibres
-activitats per als més petits
-sessió del Club de Lectura de Jesús per comentar el llibre Carrer de només un, de Manuel Pérez Bonfill
-representació teatral de l'obra Blat d'Orió, a càrrec del Grup de Teatre Planer basada en textos d'Artur Bladé, el dia 17 a les 23.15
- i moltes altres coses

Podreu trobar més informació al blog de la Fira