Carrer de només un de Manuel Pérez Bonfill, no és un recull de narracions qualsevol, és pura poesia. Vint-i-tres narracions insòlites desgranades amb un llenguatge ric, dens i molt proper, que et clava al seient com ens clavava al pupitre quan el vell professor, llavors no tan vell, començava les seves classes. Llegir-lo ha estat recordar el seu caminar solitari, les espatlles carregades i el cap cot vigilant el camí que havia de trepitjar, la seva inseparable cartera de cuiro marró, les seves anades i vingudes per la tarima de l'aula, els seus instructius silencis, i el seu parlar assossegat i profund.
Ell, que durant quaranta anys va ensenyar a estimar i a conrear la Literatura, en majúscules i sense cognoms, a un bon nombre de fornades d'ebrencs ha tingut enguany el seu any, va inaugurar la III Fira Literària de Jesús i va rebre un merescut homenatge amb ocasió del segon aniversari de la Biblioteca de Roquetes. Desitjo que tot plegat sigui un punt i seguit i no pas un punt i final.
Ell, que durant quaranta anys va ensenyar a estimar i a conrear la Literatura, en majúscules i sense cognoms, a un bon nombre de fornades d'ebrencs ha tingut enguany el seu any, va inaugurar la III Fira Literària de Jesús i va rebre un merescut homenatge amb ocasió del segon aniversari de la Biblioteca de Roquetes. Desitjo que tot plegat sigui un punt i seguit i no pas un punt i final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada