Anar a viure sota un pont, era el destí final dels indigents, i l'amenaça que sempre planava sobre aquells amb qui es cebaba l'infortuni. Segur que tots coneixeu algú que visqui al carrer, a la raconada d'un carreró poc concorregut, a una casa o nau industrial ruinosa o abandonada, al caixer d'un banc, o en una caixa de cartro. Peró, a part del Carpanta del TBO no he conegut mai ningú que visqui sota un pont. Encara que de vegades n'he vist els rastres que hi deixen darrera seu.
2 comentaris:
estem en u nmón de contrastos: mentres uns es veuen abocats a viure sota el pont (literalment o figuradament); altres només pensen on aniran el proper pont
De menuda vivia a Ferreries, i quan m'enfadava li deia a ma mare que marxaria de casa. I ella me deia: "pos si no tens diners, on aniràs a viure, baix del pont?". Crec que l'imatge de viure just a este lloc no me feia gràcia jajaja.
Potser si que hi ha gent que viu sota el pont a alguns llocs... ho he vist a les pelis. Però ara la gent és més pija i okupa cases :)
Publica un comentari a l'entrada