Diada dels blocaires

Apa nois! Avui es la Diada dels blocaires. Sembla que avui toca recomanar cinc blocs que ens agradin. Bé jo començaré recomanant, fora de concurs,
Ebresfera on es poden trobar tots els blocs registrats de les Terres de l'Ebre i es poden visualitzar les darreres entrades, cosa que personalment faig casi a diari.

Com què la meitat i escaig de les coses comestibles les tinc vedades, per castigar-me la fel m'agrada visitar blocs de cuina per assaborir "virtualment" les viandes i queviures exposats, el darrer bloc (en angles) d'aquesta mena que he descobert 24 boxes

Fent bona la dita que una imatge val més que mil paraules, al bloc Stromvarx lots de fotos per mirar en silenci o amb música al gust, i admirar-les o fugir tot depèn de l'estat d'ànim del visitant.

Des de Múrcia s'edita (en castellà) un interessant bloc discordant amb l'opinió majoritària d'aquelles terres la sombra de Aznar.

En cinquè lloc vull destacar dos blocs el Centpeus de Daniel Closa i Un blog más de Jordi Abad, no sols perquè són de lo més interessant, sinó perquè tots dos aquesta tarda seran presents a la Biblioteca Municipal de Roquetes per a la presentació del llibre Blocs de ciència.

Ens veiem.

Ametllers

Fa uns mesos escrivia unes poques línies, que van quedar oblidades com tantes altres en un fitxer Word del meu ordinador:

La natura a pesar de les animalades que els éssers “intel·ligents” fem contínuament, segueix la seva pròpia programació, intentant adaptar-se al canvis que es van produint. Estem tenint un hivern atípic, però a pesar de tot els meus ametllers del Canalet, fidels al mes de febrer, han florit, si després perdran la flor, o no tindran prou aigua per farcir un bon fruit, els propers mesos ho veurem.

De moment, les abelles ja fan la seva feina, després la pluja haurà de fer la seva i amb una mica de sort enguany si que podrem fer panellets.

Aquesta tarda he omplert el primer cabàs amb les primeres ametlles que han caigut al terra, n’he provat unes quantes: Grosses i saboroses com no podia ser d’altra manera. Al menys enguany, els panellets ja estan assegurats.

El raïm de la vida

El raïm és gran, sembla que hi ha molts de grans, gairebé per atipar-se. Es comencen a menjar amb deliri, un darrera a l’altre, sense parar-se a pensar en res que no sigui empassar-se’n un més.

Però de mica en mica, el plat es buida i tan sols queda un esquelet esquifit i un grapat de pinyols, que són a dures penes un record dels carnosos i gustosos grans de raïm que ens hem engolit.

Quan s’acabin sempre podrem posar-ne un altre. Lo fumut arriba quan ja no queden raïms que posar a sobre el plat, i les nostres pobres despulles i els nostres minsos records van a parar al poal de les escombraries, per ser reciclats o incinerats...

La bollonera

Ja fa temps que a diferents indrets de Tortosa es van fer les obres necessàries per tal que la xarxa de clavegueram, en lloc d’abocar directament al riu Ebre fos reconduïda cap a la depuradora ubicada a l’Horta del Temple. D’aquesta manera les antigues bolloneres del riu, romanen únicament actives per a les aigües pluvials.

Una d’aquests bolloneres, està situada al final de la Rambla de Catalunya. Al meu poc saber en aquestes materies, penso que la sortida d’aquest col·lector hauria d’estar permanentment sec a excepció dels dies de pluja, darrerament però, és fàcil veure a l’illeta de Ferreries, des del col·lector fins el riu, un rierol d’aigües brutes que no sols contamina encara més el riu, sinó que també perfuma, depèn d’on ve l’aire, l’ambient amb la seva olor pútrida i repulsiva.

Algú, espero que sense voler, ha connectat les aigües residuals d’algun immoble a la xarxa que no toca...

Memòries íntimes i confessions d'un pecador justificat

James Hogg, conegut com el pastor de la vall d’Ettick, havia nascut a aquesta vall escocesa al 1770, va treballar de pastor la major part de la seva vida. Els seus reculls de cançons, balades, contes populars i els seus propis poemes van atreure l’atenció d’autors romàntics com Burns, Byron, Scott, Irving o Browning...

A Memòries íntimes i confessions d’un pecador justificat, que va ser publicada al 1824, aborda el drama del desdoblament de personalitat. Un cas d’esquizofrènia documentada per un autor que era, diuen, un simple pastor d’ovelles. Hogg ens narra “la tragèdia gòtica” d’un personatge de naturalesa perversa, animat al crim per la “justificació per la Gràcia” ( una aberració de la doctrina luterana de la predestinació que afirma que l’elegit per Déu no pot pecar, faci el que faci, té garantida la Salvació, Déu mai el castigarà) , l’homicidi és un pecat del malvat i no pas del fill de la gràcia. L’heroi de Hogg projecta els assassinats amb plena consciència i els executa amb satisfacció. No és foll però està posés, sotmès a l’amic poderós, en qui reconeix a Satanàs quan és massa tard.
Una obra, narrada des de dos perspectives, la del assassí i la d’una de les víctimes, en alguns moments es fa feixuga i estopenca, però et força a seguir llegint fins a la darrera línia

Google Sky

La darrera actualització de Google Earth, du incorporada una nova eina: Google Sky, per poder contemplar el cel des de qualsevol lloc del món i navegar entre 100 milions d'estrelles i 200 milions de galàxies.

Per poder accedir a aquest nou servei, només cal actualitzar el Google Earth i triar l'opció de Sky a la barra d'eines. La interfície i la navegació són similars a la del programa estàndard.

Els aficionats poden aprendre sobre les constel·lacions, investigar les diferents estrelles que les conformen, observar l'espai a través de 120 imatges del telescopi Hubble, admirar el moviment i les fases de la Lluna, localitzar els set planetes oficials, efectuar una visita virtual per diferents tipus de galàxies o fer un recorregut per les etapes del cicle vital d'una estrella.

XIV Tradicionàrius a Roquetes

Aquest cap de setmana, és celebra a Roquetes la catorzena edició del Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre, no hi falteu a la cita de cada any i passeu bé.

24/08/07 Inauguració del XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre

Els xiquets i xiquetes de l'esplai de Roquetes inauguraran aquesta nova edició del tradicionàrius amb un festival de danses tradicionals.
Tot seguit amenitzarà la festa el grup d'animació JORDI TONIETTI.
Hi esteu tots convidats
Col·labora: Esplai de Roquetes

Lloc: Hort de Cruells a les 18:00


24/08/2007 Sopar musical - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre

Gaudint de l'espai de l'Hort de la Música, aquest any hem organitzat aquest sopar musical amenitzat per MARSUPIALIS i el COR DE L'AULA DE MÚSICA TRADICIONAL I POPULAR DE CATALUNYA
Si vols venir al sopar, t'has de posar en contacte am el Bar del Casal (telf. 977 50 36 16)
Preu del sopar: 15 €

Lloc: Hort de Cruells a les 21:30


24/08/2007 La Portatil - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre

Ball popular
Entrada gratuïta

Lloc: Hort de Cruells a les 23:30


25/08/2007 Fira d’artesania

Dins de la programació del XIV Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre aquesta tarde de dissabte s'inaugurarà la tradicional Fira d'artesania on podrem descobrir curiositats pròpies de la nostra terra.

Lloc Hort de Cruells a les 18:00


25/08/2007 Marató de Música tradicional - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre

21.00 h Grallers de Roquetes i Teixidor i Rondalla
22.00 h Eliseo Parra ( concert )
23:30 h Teixidor i Rondalla
24:00 h Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries, Terrer Roig i Pepet i Marieta
02:00 h Baeturia (ball)
03:00 h Disco Folc ( DI MUSOL)

Entrada gratuïta

Lloc: Hort de Cruells a les 21:00


26/08/2007 Cloenda del XIV Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre

18:30 h. Cloenda de la Fira d'Artesania i del Tradicionàrius i Jota a la Plaça amb la participació de Teixidor i Rondalla, Los Pàndols i grups de Jota de les Terres de l'Ebre.
21:30 h Tancament de la IV Fira d'Artesania.

Lloc: Hort de Cruells

Una llàgrima pels gegants

L'onze de març penjava l'entrada Adéu als gegants. Ho feia en ocasió de la marxa dels vuit gegants de Tortosa que eren permanentment exposats al pati interior de l'ajuntament cap a un magatzem municipal, per fer lloc a les oficines municipals.

Fins llavors, sobre tot els nens solien visitar l'Ajuntament per admirar-los, com bé va recollir Jesús M. Tibau en el seu conte La vida i el riu del recull El brogit de l'Ebre. Aquest estiu, molts nens, s'han dut una profunda decepció al comprovar que els vuit majestuosos gegants ja no hi són per poder-los saludar.

Avui una nena agafada de la mà del seu iaio, radiant, amb un somriure d'orella a orella ha creuat la porta de vidre de la Casa Gran amb la il·lusió de poder contemplar, una vegada més, els gegants de la Ciutat. Quan ha arribat al pati interior, on esperava retrovar-se amb ells, ha esclatat un,

—Iaio, on són? —que ha retronat com un lament.

L'alegria de la nena s'ha transmutat en tristesa, una petita i brillant perla humida ha vessat de l'ull i ha rodolat per la galta. Se m'ha encongit el cor. Cap reforma val la llàgrima d'un nen.

Blocs de ciència

El proper dia 31 d’agost es celebra el Dia del Bloc 2007, aprofitant la jornada Publicacions URV i l’Ebresfera organitzen la presentació del darrer llibre de Daniel Closa.

Blocs de ciència és un llibre nascut a rel del bloc de l’autor i hi trobem interpretacions científiques curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció, petits fragments de ciència que, com en un trencaclosques, van conformant el món que ens envolta.

La presentació es durà a terme a la Biblioteca Municipal de Roquetes a les 7 de la tarda. L’acte estarà presidit per la directora de la biblioteca, Begonya Ferré, i la presentació anirà a càrrec del blocaire Jordi Abad.

Visca la diversitat

Sota el titol genèric de Tots iguals, tots diferents: visca la diversitat!, la Biblioteca Municipal de Roquetes, organitza cada dimecres a les 6.30 de la tarda, les següents activitats:


Dimecres 22 d’agost: “EL NEN GRIS”

Descobrirem la història d’en Martí, un nen gris de naixement que no tenia sentiments, o potser els tenis amagats?
Veniu a donar-li una mica de color a la seva avorrida vida.


Dimecres 29 d’agost: “UNA ALTRA COSA”

Voleu saber perquè el petit “Una altra cosa” es sentia sol, sense amics? Un conte que ens farà adonar del valor de l’amistat.


Dimecres 5 de setembre: “HOME DE COLOR”

Hi ha homes de color, i homes sense color??
Aquest conte i l’activitat que farem a continuació ens farà adonar que podem canviar les idees preconcebudes sobre el color de la pell.


Dimecres 12 de setembre: “ESTÀ BÉ SER DIFERENT”

La importància de ser un mateix, és el que realment ens fa únics i especials. Descobrirem les nostres diferències a través de les nostres pròpies cares.


Dimecres 19 de setembre: “EL REI AMB ORELLES DE CAVALL”

Coneixeu la història del rei Marc que tenia orelles de cavall?
Si veniu escoltarem la seva història i ens fabricarem les nostres orelles de cavall.

En defensa pròpia

Tenim a la memòria el Katrina o el tsunami d’Indonesia, i abans de recuperar-nos, el terratrèmol del Perú causa la desolació i la misèria; casi a un temps el tifó Sepat obliga a evacuar vora un milió de xinesos i sembra el caos; a Texas el tornado Erin, fa pocs dies, escombrava aquest estat USA; al Carib l'huracà Dean augmenta de força i comença a arrasar els llocs per on passa.

Fa un parell de setmanes l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), feia públic una recopilació de fenòmens climàtics mes extrems, que al temps era la previsió del que ocorreria aquest 2007: Onades de calor, tronades destructives i huracans cada vegada més freqüents. La causa el calentament global, un fenomen que du tan canvis atmosfèrics com d’humitat.

Sempre han hagut tifons i huracans, però segons els experts cada vegada la temporada comença abans i són més virulents. Abans en tenien prou amb les lletres de l’abecedari, ara els hi fan falta lletres. Els humans hem canviat el planeta, i el planeta es defensa virulentament. Vivim submergits en el consum, i estem acabant amb el planeta tal com l'hem conegut. La Terra no desapareixerà, ella és transformarà i seguirà el seu camí a traves del temps, som els humans qui hem de canviar o pagar les conseqüències.

Felicitats !!!

Ahir va complir divuit anys. Mentre tornàvem a casa, li vaig preguntar:
—Jo fa molts d'any que vaig complir divuit i no ho recordo, però tu que ho tens recent has notat alguna cosa? A penes fa vint-i-quatre hores encara eres menor d'edat i ara de cop i volta ja ets major d'edat. Has notat el traspàs d'un estat a l'altre.

Jo estava pendent de la carretera i no vaig poder veure-li la cara, però coneixent-la segur que va dibuixar una ganyota pensarosa, mentre amollava

—Què vols dir en un canvi? Si sóc més responsable? Si sóc més madura?, si he adquirit més seny?

—Això mateix...

—Doncs bé, jo ja tenia seny, ja era responsable i madura abans de complir els divuit, què no te n'havies adonat?

I vam riure plegats...

Felicitats filla !!!

Oleguer cau de la foto

Segons informa elplural.com, el diari esportiu SPORT ha eliminat a Oleguer d'una foto amb els cracks del Barça, mentre altres diaris com MARCA han publicat la foto amb els cinc jugadors.

Des de l'ultraconservador LibertadDigital no s'ha deixat passar per alt el detall, i han remarcat l'independentisme declarat del futboliste català i recordat, una vegada més, les seves declaracions sobre De Juana Chaos

Les veus de l'aigua

Sota el títol genèric de Les veus de l’aigua, s’inaugura al Convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan, l’exposició de fotografies L’aigua de la terra de Manel Armengol que romandrà oberta des del 17 d’agost fins el 16 de setembre i un cicle de concerts.

El primer, Aigua i Pedra a càrrec del pianista Manel Camp tindrà lloc el mateix 17 d’agost a les 22 hores.

El segon, Aigües clares/ aigües profundes, pel pianista Denis Pascual, el divendres 24 d’agost a les 22 hores

I el tercer i darrer, L’inexorable pas del temps, a càrrec de la mezzosoprano Marie-Paule Milone i la pianista Carme Martínez, el diumenge 26 d’agost a les 22 hores.

Els arbres de carretera

La carretera Tortosa-Roquetes, ja fa anys que està en un estat deplorable, sembla mentida que sigui un dels accessos a la "capital" de les Terres de l'Ebre més transitats i la seva situació sigui patètica, sense voreres, on circular a peu es un acte d’heroisme, i quan plou es imprescindible saber nedar per no ofegar-se en qualsevol dels seus immensos bassals.

Des de què vaig obrir aquest bloc, he anat denunciant de manera repetida l'estat d'abandó d'aquesta via. El motiu no importa al ciutadà, el fet és que és intransitable. Doncs bé, avui una vegada més, m'arriba el rumor referent a què l'arranjament de la via serà imminent. Quan ho vegi m'ho creuré.

Avui també, fullejant l'exemplar d'agost del National Geographic, he pogut llegir un petit article sobre l'arbre més gran fins ara conegut, una secuoya de 115,50 metres del Parc Nacional de Redwood als USA. Vàtua l'olla!! m'han vingut al cap.

Què hi faran de les dues fileres d'arbres adults que flanquegen la carretera?

No fa falta que m’ho digueu, m'imagino la resposta...

Hi havia una vegada un mur

Al meu poble, a Roquetes, tenim un mur. Un mur que no separa res. Es va aixecar per commemorar la victòria sobre l’estupidesa humana. Grafiat per l'artista roquetero Ignasi Blanch, commemora l’enderrocament d’un mur, aixecat per separar a un poble.

Avui tretze d’agost, fa 46 anys que es van iniciar les obres de construcció del mur que va separar Alemanya durant 28 anys. Els afeccionats a construir murs físics o virtuals haurien de prendre nota. No hi ha mur, ni frontera, que separi un poble, si aquest vol romandre unit.

On vas?

-Saps on vas?
-No pas. Però de ben segur que el meu camí acaba en algun lloc. No importa on. Sols sé que seguiré caminant i abans de trepitjar l'horitzó hauré arribat al meu destí.
-Què vols?
-Res que no es pugui trobar a les vores del meu camí, res que no pugui admirar sense allunyar-me de la finita línia del meu destí.
-Què escoltes?
-No vull escoltar res més que les meves passes al caminar, el piular dels pardals o el xiuxiueig de les paraules arrenglerant-se per ser dites en silenci.
-Què veus?
-Res que no siguin les parets de la trinxera, a una banda la decepció, a l'altra l'esperança
-No penses aturar-te?
-No hi ha motiu per fer-ho. A cada passa que dono, estic més a prop del meu final
-Desitges descobrir el teu final?
-No, sols confio en assaborir cada instant del meu camí, ja sigui fosc, ja sigui ple de llum.
-Llavors?
-No et sàpiga greu, seguiré endavant com sempre he fet. Sento que no t'agradi, perquè és diferent al teu camí. He arribat fins aquí, amb errades i triomfs, amb encerts i fracassos, penso seguir fent camí a cada passa.
-I quan hagis arribat al teu destí?
-No t'amoïnis per mi, però tot haurà acabat.

El vigilant en el camp de sègol

El 26 de novembre d’enguany, el Club de lectura de la Biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa té previst comentar la novel·la de Jerome David Salinger: “El vigilant en el camp de sègol”, tal com es pot llegir al bloc: Tens un racó dalt del món, de l’amic Jesús M. Tibau.

Em vaig adonar que tenia aquesta novel·la per casa, fruit de les lectures obligades dels meus fills, i avui he acabat de llegir-la.

Holden Caulfield, un adolescent que no encaixa amb res ni amb ningú, considera que la societat en la que viu, està plena de gent hipòcrita i sense valors. El jove, que és expulsat de l’escola per rendiment acadèmic insuficient, passa tres dies visitant Nova York, abans de tornar a casa. Les experiències que viu el faran reflexionar sobre el sentit de les coses.

Sembla que Holden sigui tan sols l’ombra del mateix Salinger: Un individu barallat amb el món i amb ell mateix, que després de publicar aquesta novel·la es va retirar del món a un lloc aïllat amb la seva filla, de la mateixa manera que descriu Holden quan li proposa a la Sally fugir de tot i anar-se’n a viure al bosc. La novel·la no s’ha dut mai al cinema, per la obsessió que té l’autor amb Hol·lywood, a la novel·la el protagonista acusa al seu germà D.B., escriptor de contes, de prostituir-se escrivint guions per al cinema.

L’obra de J.D. Salinger, que a pesar de no haver publicat res més segueix escrivint, segurament ens sorprendrà amb la seva mort, quan és previsible que els seus hereus es venguin tots els escrits i els drets del Vigilant en el camp de sègol, per al cinema. Ara ja fan cola esperant que arribi el dia.

Aquesta novel·la, de lectura obligada al sistema educatiu nord-americà i a gran nombre de països del món occidental, té un puntet d’intriga que ha fet que sigui analitzada pel dret i per l’inrevés per gran nombre d’estudiosos del comportament humà. És el fet de ser la lectura preferida d’assassins famosos. Entre altres, Marck David Chapman, que va matar a John Lennon, (duia un exemplar del llibre en el mateix moment de cometre el crim); John Hinckley, Jr. que va disparar a Ronald Reagan era un lector obsessiu de la novel·la; o Lee Harvey Oswald assassí de John F Kennedy.
Però no és únicament la lectura preferida d’assassins, sinó també de personatges com Winona Ryder, Bill Gates, Pete Sampras o Billy Joe, cantant de Green Day.

En fi un llibre interessant, de lectura entretinguda i ràpida, que desperta passions i rebuig a un cinquanta per cent, però no per això s’ha de deixar de llegir.

Catalans retinguts a Mèxic

Hi han noticies que sembla que no siguin noticia, són dificils de trobar: La Jornada, diari digital mexicà.

Carta dels i les detingudes

Som quatre catalans, Ariadna Nieto, periodista i antropóloga, Nuria Morelló, antropóloga i historiadora, Ramón Sesén, professor d'informàtica i Laia Serra, advocada. A les 9:30 de la nit del dia 5 d'agost de 2007 vam ser assaltats per elements parapolicials mentre passejàvem pel centre històric de la ciutat de Oaxaca, Méxic. Aquests ens van carregar en un vehicle i ens van traslladar ajupits i tapats amb una lona fins un quartell, allí ens van encaputxar i ens van tenir tancats durant una hora en una habitació a les fosques, on vam rebre insults, cops, amenaces, i es va produir una agressió sexual a una companya. Ens van obligar a estar amb les mans al cap o agenollats, a més ens van robar les nostres pertinences, els diners i la documentació. De seguida ens van traslladar a les instàncies migratòries al·legant la nostra situación d'estrangers indocumentats.

Ens tenen empresonats en un centre d'internament d'estrangers de la Ciutat de Méxic, malgrat la nostra manifesta i acreditada instància penal.

Des del dia 7 d'agost el cònsul espanyol va expedir uns passaports nous i encara no els en han entregat. Hem estat privats de tota la informació sobre els fets dels que hem estat víctimes i de tot assessorament extern.

Exigim la nostra immediata posada en llibertat i que se'ns retornin les nostres pertinences, així com que es depurin les responsabilitats de les autoritats pertinents.

Us demanem el vostre suport, la difusió i la denúncia del nostre cas.

El vostre suport és la nostra força.

Ariadna Nieto, Laia Serra, Nuria Morelló i Ramón Sesén

Qui és l'amo de l'Àrtic ?

Fa pocs dies comentava en un dels meus post, La conquesta submarina del Pol Nord, la recient expedició russa a l’Àrtic. Els russos van deixar la seva bandera en un recipient de titani a vora 4000 metres de profunditat sota el Pol Nord. Els científics de l’expedició van aprofitar el viatge per fer aixecaments topogràfics dels fons per poder reforçar els drets de Rússia sobre aquells paratges, davant la possibilitat que a sota hi hagin grans reserves d’hidrocarburs.

Els canadencs no s’han fet esperar i davant la possibilitat que el desgel de l’Àrtic permeti anar més enllà, han decidit ampliar el desplegament dels Rangers, força para-militar formada per nadius inuït, i establir un base militar d’aprovisionament de la Patrulla Àrtica, a Nanisivik, a la badia de Resolute, la sobirania de la qual no li reconeixen ni Rússia, ni USA, ni la UE.

Els danesos també s’han espavilat i han enviat un trencagels amb científics per demostrar que la cadena muntanyosa submarina de Lomonosov de 1500 metres d’alçada és una continuació de la plataforma de Groenlàndia, reivindicant així la seva sobirania sobre l’Àrtic.

Per suposat, els USA ja estan aixecant un plànol del fons àrtic que reafirmi les seves pretensions territorials sobre l’Àrtic.

Ja en són quatre, algú més s’hi apunta?