Benvingut sigui l'any nou

A l'any 2010 li queden poques hores. Per molts ha estat un any dramàtic. Per altres, un any per oblidar. I com sempre passa, per uns pocs ha estat l'any perfecte.

Per mi ha estat un any gris, amb esclats lluminosos que m'han permès millorar l'autoestima. Si bé els meus blogs semblen ensopits, jo no he parat. La meua maqueta del Vaporet Anita està força avançada, no l'he poguda acabar per aquestes festes com volia, però molt aviat l'avararé. A més he participat en quatre llibres col·lectius: 365 contes que encara no ha vist la llum; l'Arbreda ebrenca que va ser presentada a Fondespatlla al juliol; la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses, amb presentacions a Jesús, Barcelona, Valderoures i Mora i properament a Blanes; i Rius de crims que veurà la llum el proper febrer. I continuo treballant en un parell de projectes, que potser mai vegin la llum...

L'any que ja truca a la porta, ens el presenten negre del tot. Ens ho haurem de prendre amb calma i amb paciència.

Companys/es, que ho passeu d'allò més bé durant el trànsit, ens veiem l'any vinent...

Per Nadal, un pas de pardal...

És migdia, el fort vent de mestral ens ha portat el Nadal. Les campanes de l'església toquen a rebat anunciant el naixement del nen Jesús i la megafonia del carrer Major hi competeix oferint, als escassos i arrupits vianants, nadales sense descans.

Per Nadal un pas de pardal, però encara ens calen molts de passos de pardal per sortir de l'atzucac on ens ha instal·lat la tan maleïda crisi. Encara que ahir, la més esperada de totes les vespres de l'any, queia un record històric: les compres amb diner de plàstic havia superat tots els indicadors, superant en prop d'un milió les transaccions realitzades amb targeta, respecte les realitzades l'any passat.

Amb crisi o sense, que tingueu un bon Nadal i que l'any vinent sigui molt millor en tots els aspectes.

Vagarejant: Llums de Nadal

Post publicat, al blog "Sols un moment", el dijous 10 de desembre de 2009

Al carrers principals ja han encès els llums de Nadal, la seva llum esgrogueïda, a joc amb les dels fanals de l’enllumenat públic, dona a l'ambient un aire malaltís de tristor. Al Nadal, que ja porta per si mateix una carrega emocional d'enyorança pels que ja no hi són, sols li mancava una decoració monocromàtica que es clava al cervell com una xinxeta que fa desitjar que tot hagi passat ràpidament.

Acabo la feina i sols desitjo tornar al meu carrer, els escamots de Pares Noël a l'assalt de balcons i terrasses i les girlandes lluminoses "Made in Xina" que el guarneixen el converteixen en un dels llocs més “frikis” dels voltants. Algú pensarà que és hortera, però l'esclat de colors aixeca l'ànim a un mort.

Il·lusions i incerteses: A la 2 de Viladrich

Pot semblar una cosa estranya, complexa i fora de lloc, però ha estat una experiència d'allò més gratificant. Va valdre la pena participar-hi, pels resultats i per l'amistat forjada entre els autors que fins llavors no ens coneixiem.

Vuit personatges, nascuts de vuit plomes, que es belluguen pel seu petit món sense adonar-se que de mica en mica estan entrant en l’òrbita d’altres personatges, i que sense arribar a engolir-los els faran còmplices de la seva existència. D'altres, sense ni tan sols haver interactuat, hauran estat caminant molt pròxims, casi refregant-se, sense haver-se'n adonat.

Una novel·la, en la que he participat, que no deixa indiferent i que ja es pot trobar a la Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa

Ahí está...

Ahí está viendo pasar el tiempo... Això cantava l'Ana Belen referint-se a la madrilenya Puerta de Alcalá, els ebrencs no en tenim de Puerta de Alcalá, però tenim al mig del riu una pilastra, de l'antic pont que creuava l'Ebre, i a sobre el monument que l'any 1966 va inaugurar l’incombustible general Franco (un fotimé d'anys mort i la seva allargassada ombra encara viu entre tots natros).

Aquell dia, jo tenia 10 anys, des de la plaça del Paiolet vaig estar molt atent a tot el que va succeir, en son demà havíem de presentar-li al mestre una redacció de tot allò que vam veure i vam sentir en tan assenyalat esdeveniment.

Ara el monument, "a los que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" torna a estar d'actualitat, uns el volen tirar, els altres reconvertir i d'altres ni fu ni fa. Ho tinc clar, reconvertit o no, sempre estarà present la idea primigènia, qui el va idear, qui el va construir, qui el va instal·lar, qui el va inaugurar i quin és el seu vertader i únic significat.

Caldria acabar d'una vegada amb la seva allargassada figura, com allargassada és l'ombra del general, i donar-li a la pilastra, darrer vestigi del pont que allí hi havia, la utilitat per a la qual havia estat dissenyada i construïda..

Si hi han diners per desmuntar el ferro vell, i si n'hi han per refer el que sigui, això no ho sé. Però si ara no n'hi han segur que rebuscant calaixos d'aquí i d'allà, més tard o més d’hora, acabaran sortint-ne. Tot és qüestió de deixar passar el temps, sols el temps just i necessari...

Fins i tot en els dies de boira espessa, es manifesta la seva fantasmagòrica figura.

Il·lusions i incerteses: Estic més content que un ginjol !

Foto de l'Arare o d'algun dels seus amics.

Enguany per primera vegada en trenta anys he fet les vacances atomitzades. Per una cosa o per l'altra he anat deixant bocins del meu descans anual escampat pel galimaties numèric del calendari. Jo reservant-me uns dies per la presentació de la nostra novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona i per poc em quedo sense poder anar-hi.

Però el dijous passat vaig ser d'hora, em va atabalar una mica la quantitat de gent, jo esperava algo més recollidet així com en família, però no. Tot plegat va resultar agradable i va servir per carregar-me les piles, que darrerament les duc una mica descarregades.

El divendres, més literatura. A la Llibreria "La 2 de Viladrich" de Tortosa vaig assistir a la presentació del recull Mitja dotzena d'ous de Jordi Pijoan-López. Era present el Jordi i fent els honors el Jesús Maria Tibau. Un acte força agradable, adobat per la fina ironia del Jordi i el Jesús.

El dissabte, seguim amb la literatura. A la llibreria Serret de Vall-de-roures, el David Monteagudo signava la seva novel·la "Fi" de la que recentment, l'Amenabar ha adquirit els drets pel cinema. El David, és un home senzill, d'aquells que et cauen bé a la primera. Em va signar la seva novel·la i jo vaig fer el mateix amb un exemplar d'Il·lusions i incerteses i l'Octavi Serret, com és habitual va immortalitzar el moment.

Un luxe de presentació a la Bertrand de Barcelona

Ahir al vespre, ens vam aplegar set dels nou autors d'Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona per presentar la nostra novel·la col·lectiva. Va resultar un luxe de presentació.

El saló de presentacions, ampli, còmode i lluminós amb vistes a la llibreria i a un jardí paradisíac ubicat a l'interior de l'illa de cases. Un lloc únic.
El públic assistent, que va omplir la sala, va ser agraït i participatiu, formant-ne part els escriptors Roser Amills, David Martí, Víctor Amela i Jordi Pijoan López.

L'acte va començar als volts de tres quarts de vuit, amb les paraules de Francesc Sánchez en nom de March Editor, a continuació i per rigorós ordre alfabètic vam participar els set autors presents: Juanma Garcia, Maria Lluïsa Gascón, Elisabet Martí, Montse Medalla, Carme Serret, Jaume Silvestre, i tancant la roda l'escriptor barceloní i resident ja fa molts anys a Beseit, Silvestre Hernández.

Després d'anar desgranant el procés d'elaboració de la novel·la, i d'explicar com haviem viscut l'experiència el diversos autors presents, es va donar pas a la participació del públic assistent, que va acabar amb un al·legat en defensa de la supervivència i l'ensenyament del català a la Franja i molt especialment a la comarca germana del Matarranya.

A la presentació, a pesar de no ser-hi present físicament, no van faltar els referits, records i agraïments a l’infatigable llibreter de Vallderoures, l’amic Octavi Serret.

Gràcies al públic per assitir-hi i per llegir-nos; als escriptors presents per recolçar-nos; a la Llibreria Bertrand per acollir-nos; a March Editor per dur-nos al paper; a Joan Carles Gil per la idea i la coordinació del projecte; als companys d'aventura, per la seva amistad i els bons moments passats i esperem que futurs. I a l'Octavi Serret per haver-la liat una vegada més, i que no sigui la darrera.

Il·lusions i incerteses: Cap a Barcelona

Per Sant Jordi vam viatjar cap a Barcelona, amb les nostres Il·lusions i incerteses, en aquella ocasió va ser el local Margarita Blue qui ens va acollir.
Han passat sis mesos i la nostra novel·la s'ha passejat: per la Fira literària de Jesús; per la Fira del llibre ebrenc de Mora; va tenir la seua presentació al Trull de les raboses de Valderoures, lloc on Octavi Serret i J. Carles Gil van gestar la idea del llibre; i va envaïr l'espai radioelèctric de la mà de Jesús Maria Tibau al seu programa televisiu: Tens un racó dalt del món del Canal 21.
Ara la nostra novel·la col·lectiva torna a Barcelona, i el proper dijous 14 d'octubre a les 19.30 hores, la llibreria Bertrand de la Rambla de Catalunya acollirà una nova presentació de la mà de David Martí, de Victor Amela, de l'Editor Francesc March i dels coautors: Montse Medalla, Elisabet Martí, Ma Lluïsa Gascón, Carme Serret, Jaume Silvestre i jo mateix.

Com no pot ser d'altra manera, esteu tots convidats. Us hi esperem.

Votem o els botem?

I tot comença, els sindicalistes anuncien oficialment la convocatòria de vaga general pel proper 29 de setembre, i el Montilla, a bombo i platerets, assenyala el 28 de novembre com a data per les eleccions al Parlament. I els ciutadans que no cobrem 58.000 euros a l'any, i per tant som uns infeliços (Universitat de Princetown, dixit), què farem aquestos dies? Anar a votar el 29S, fer vaga el 28N, anar a caçar bolets tots dos dies, o botar-los a tots?

Cada dia n'estic més fart...

Somnis impossibles

Aladí es va trobar un llumener a la sorra, devia ser al desert. Jo a la sorra de la platja no he sentit mai que algú s'hagi trobat un llumener amb un geni fart d'esperar que algun vailet curiós l'alliberi.

Encara que de trobar-me, a la platja m'he trobat de tot i res de bo, sempre m'agrada mirar encuriosit per si descobreixo una ampolla amb un missatge. Però tampoc.

Com a molt, alguna ampolla de plàstic que no du cap missatge, ni tan sols cap geni "made in Xina".

L'Hort de la Música a Roquetes

Els propers 27, 28 i 29 d'agost es celebra a Roquetes una nova edició de l'Hort de la Música, el Tradicionarius a les Terres de l'Ebre, un cap de setmana complert de música popular i tradicional, a un preu immillorable.

Podeu consultar la Programació a la web de l'Ajuntament de Roquetes.

La Noria de Plata ja sols és història

Ara sí.

Fins avui, els que ja tenim uns quants d'anys, podíem dir: això era la Noria de Plata. En un plis plas, entre ahir i avui, la vella edificació que havia contingut la sala de ball la Noria de plata ha anat a terra. Potser feia 30 anys que va tancar, però el lloc havia estat prou emblemàtic, per mantenir el record en la memòria col·lectiva dels joves, d'una altra època, de Tortosa i rodalies.

Ara, ja sols és història, que descanse en pau, i benvinguda sigui la nova urbanització.

Castelvispal: A la cerca dels orígens

Castelvispal, és un petit poble de la comarca de Gúdar Javalambre, on van néixer els meus avis paterns, és un poble del que tenia referències per ser l'escenari d'algunes de les històries que havia escoltat de ben petit, però que mai havia tingut ocasió de visitar.

Castelvispal en els seus bons temps havia arribat a tenir censats 34 focs, actualment no arriben a la desena les persones que hi viuen permanentment. Per arribar-hi cal anar des de Puertomingalvo(Terol) per una pista forestal, o des de la capçalera del municipi Linares de Mora(Terol) per una antiga pista forestal transformada, un parell d'anys enrera, en carretera asfaltada per la Diputació de Terol.

Al poble, situat al fons d'un barranc a 1080 metres d'alçada sobre el nivell del mar, hi han poques coses que visitar com no siguin les seues dues fonts més emblemàtiques: la Font dels borratxos a una de les corbes de la carretera d'accés al poble, la Fuentica, i l’església.

Al cap davall del poble, hi ha una placeta on es troba la petita església romànica d'aspecte auster i seriós com es d'esperar, que contrasta amb el seu interior, petit i acollidor on el visitant es sorpren al contemplar un inesperat esclat de colors.

Una visita programada molts mesos enrera i que ha valgut la pena: he pogut posar escenari a alguns dels meus avantpassats, posar orde en el trencaclosques que vaig construint des de fa un bon grapat de mesos i he afegit algunes peces més que em mancaven.

Al Vispal, com se l'anomena popularment, es pot gaudir sobre tot, de pau i tranquilitat i qui vulgui escoltar el silenci, ja sap on ha d'anar.

La C-12 pel Canalet

La Generalitat ha adjudicat, aquest mes de juliol, el projecte constructiu de la variant desdoblada de Tortosa per 1.2 MEUR

El traçat de la variant correspon a una via desdoblada de 12 quilòmetres de longitud que comprèn els termes municipals de Tortosa i Roquetes i, en un petit tram final, al terme d’Aldover. S’inicia a l’actual C-12, a prop del nucli de Vinallop (terme municipal de Tortosa), que es desdobla en un tram d’uns tres quilòmetres.

A partir d’aquest punt, el traçat se separa de l’actual C-12 i comença, pròpiament, la variant. La via discorre cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers). A partir d’aquesta zona, el traçat discorre cap a l’est, fins a enllaçar novament amb l’actual C-12, a l’inici del terme municipal d’Aldover.

Quatre enllaços

La carretera projectada està formada per dues calçades amb dos carrils de circulació cadascuna, separades per una mitjana de 2 metres d’amplada. Així mateix, la variant preveu quatre enllaços:

· Enllaç amb la C-12: Connectarà la variant amb l’actual C-12 cap al nucli urbà de Tortosa. Aquest enllaç situat a la zona de Vinallop serà objecte d’un estudi específic tenint en compte les al·legacions presentades

· Enllaç amb la TV-3421: Un enllaç format per dues rotondes i un pas inferior permetran la connexió amb la carretera TV-3421 (Roquetes – Mas de Barberans)

· Enllaç amb la T-342: Dues rotondes unides per un pas superior permetran fer tots els moviments entre la variant i la T-342 (de Roquetes als Reguers)

· Enllaç final amb la C-12: La variant connecta novament amb la C-12 actual a Tortosa, prop del terme d’Aldover, mitjançant un enllaç a diferent nivell que permet tots els moviments i es complementa amb una rotonda sobre l’actual C-12 costat est per als canvis de sentit i la connexió amb diverses finques

Les Bruixes d'Arnes a la Biblioteca de Tortosa

Foto: Jesús Tibau, David Martí i Irene Prades a l' inici de la presentació

Ahir divendres tal com estava previst, es va celebrar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa la presentació de la segona edició de la novel·la Les Bruixes d'Arnes. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor Jesús Tibau i del propi autor David Martí.

David ens va parlar, de la mà d'en Tibau, de la seva obra; ens va fer un avanç de per on pot anar el seu proper treball; i ens va donar, una vegada més, mostres del seu caràcter afable i senzill en desgranar la seva (r)evolució interior.
Per acabar la presentació Irene Prades va llegir un fragment de “Les bruixes d'Arnes”, tot just quan la Lluna i en Salvador es troben a Tortosa amb l'insigne cavaller i escriptor tortosí Cristòfor Despuig, del que justament enguany es celebra el cinc-cents aniversari del seu naixement.

Enhorabona a tots plegats, a un per l'èxit i als altres per poder gaudir-ne.

Foto: Jesús Tibau, Irene Prades, David Martí i Xavier Aragó, petant la xerrada moments abans d'iniciar-se l'acte

L'any de Cristòfor Despuig

Foto: Palau dels Despuig, antiga seu de la Biblioteca Popular de Tortosa

Enguany a les festes del Renaixement el personatge clau és en Cristòfor Despuig (1510-1575?) en commemoració del cinc-cents aniversari del seu naixement, i per aquesta raó l'amic Jesús Tibau, des del seu blog Tens un racó dalt del món proposa fer-li un petit homenatge al singular cavaller i escriptor tortosí del Renaixement.

La seva obra "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma de diàlegs, l'autor va repassant la història de Tortosa i aprofitant l’avinentesa posa el dit a la nafra en assumptes de Catalunya, -sembla mentida que hagin passat cinc segles-.

Per il·lustrar el seu tarannà us deixo un fragment de la introducció dels Col·loquis on ves per on ja se'n parla de la problemàtica de la llengua:


No he volgut escríurela en llengua castellana, per no mostrar tenir en poc la catalana, y també per no valerme de llengua estranya pera defensar y llustrar la naturaleça propia, que es la principal intenció de mon treball: ni tampoc la he volguda escriure en la llatina perque no pareguera ser tant generalment tractada i entesa per los de la nostra nació com yo vulguera, per honra y contentament dels quals se es escrita ...

Tortosa, XV Festa del Renaixement.

Demà 22 de juliol s'inicia la XV Festa del renaixement, durant quatre dies una ciutat sencera viatja fins al segle XVI, amb els seus habitants i tots aquells que la vulguin visitar. Aquí us en deixo un tast i si en voleu saber més, passeu i assabenteu-vos-hi :







La segona quinzena de juliol Tortosa celebra la Festa del Renaixement. Amb el subtítol l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants en l'existència de la nostra ciutat.
A recer del ric llegat patrimonial, artístic i cultural del segle XVI, cada any ens podem traslladar a un món d'olors, sabors i costums ja desaparegut. El nucli antic es transforma, nobles edificis i centenàries muralles s'engalanen de forma exuberant mentre els ciutadans acaben de bastir les seves tavernes, preparen els obradors i enllustren els seus vestits d'època; els procuradors -el govern local- i les famílies nobles, es mostren ufanosos i passegen amb senyoriu pels carrers de la ciutat que governen a l'hora que es succeeixen multitud d'actuacions de comediants i músics vinguts d'arreu.

Text i videos: web de la Festa

La festivitat del Carme a l'Ampolla

La popularitat de la festivitat del Carme entre mariners i gent de la mar, queda reflectida en les festes que cada any li dedica la vil·la marinera de l'Ampolla a la Mare de Déu del Carme.

Ahir era la diada, al sons de la Salve marinera, la Banda de música acompanyà a la imatge de la Mare de Déu, fins al moll on la va pujar a bord d'una barca que escortada de tota mena de embarcacions, va navegar en processó per la badia.

En acabar un castell de focs, que des de la platja de l'Arenal, es veia d'allò més bé i on hi havien congregats gran quantitat d'espectadors armats de repel·lent pels mosquits, qui no en portava ja s'ho va notar.

Ara a esperar l’any vinent per a tornar-hi.

La nit fosca

La nit era molt fosca, el cel ple d’estrelles pipellejava com un immens arbre de Nadal a l’estiu. Es va aixecar, descalç i a les fosques va caminar per la casa, i les seves diminutes passes el van dur al balcó, allí assegut al terra va distingir la silueta immòbil del pare que li va allargar la mà i un amorós:

-Vine.

Va arrupir-se contra el seu cos, i amb els seus dits menuts va anar acariciant aquelles mans grans, dures, i aspres del treball, però plenes de tendresa.
Al cel, el pare, li va assenyalar les estrelles que parpellejaven, i va xiuxiuejar-li estranys noms que ell era incapaç de recordar. D’entre els milions que hi havia en va escollir unes poques, que dibuixaven al cel curioses formes, la que mes va agradar-li era un senzill carro, com els que encara omplien els carrers i els camins dels voltants.

Es va preguntar, com ho faria aquell carro per mantenir-se allà dalt al cel, sense cap cavall alat que l’arrossegués, i llavors escoltava del pare fantàstiques històries de moixons estel·lars, d’éssers invisibles i d’estranyes forces que mantenien suspès, del sostre del món, aquell preciós maremàgnum de llums.

En despertar, els raigs del sol es colaven per l’escletxa del porticó de la finestra. Refregant-se les lleganyes va sortir al balcó i va mirar al cel, no hi havia estrelles, sols el sol i el cel blau. El llavis li van dibuixar un morret de desconsol, la nit s’havia fet curta, hauria d’esperar tot el dia per contemplar-la de nou. Anava a marxar del balcó, però un dels geranis de la mare el van aturar, li va acariciar les fulles verdes i va jugar amb els pètals vermells.

-Si sempre fora de nit, no podries contemplar la bellesa de les flors, ni la varietat dels colors, ni la intensitat del cel blau, -mentre la escoltava, els seus ulls es van perdre en la profunda tendresa del ulls de la mare, li va donar un petó i va sortir corrent: Se’n va anar a viure el dia i a esperar la nit.

Puges o baixes (10)

Les escales serveixen per comunicar dos plans ubicats a diferent nivell, com a teoria queda força bé, però hi han escales que a més serveixen per a comunicar el present amb el passat.

Les escales que avui porto al blog, a més de comunicar el carrer Sant Francesc amb el carrer Sant Francesc de Dalt del barri tortosí de Santa Clara, comuniquen directament el meu present amb el meu passat. Pujar-les de nou ha suposat recordar cridòries de xiquets que ja no hi són, olorar fragàncies de clavells xinesos i geranis que ja no floreixen, i saludar parets nues on abans s'arrengleraven cadires de bova on ja ningú s'asseu a petar la xerrada a l'ombra de les cases.

Aquestes escales em duen records a tardes d'estiu...