L'Onze de Setembre

Ja passo del mig segle de vida. Fa molt de temps que vaig deixar de xumar-me el dit. Per aquest motiu em miro les coses amb uns altres ulls a com ho feia anys enrera. Veient els fets, els discursos dels polítics fa temps que han deixat d’il·lusionar-me, fa temps que han deixat d’engrescar-me i darrerament l’únic que desperten en mi és desencís i escepticisme.

Que surti en Carod i digui que pel 2014..., no me’l crec. Que surti Mas i digui que si sí i que si no, referent al lideratge del país..., paraules. Que surti en Montilla volent inflar ànim a la ciutadania..., històries. En Sirera i la resta millor que no surtin..., pel que han de dir.

Avui 11 de setembre commemorem què, malgrat la derrota, l’esperit i la identitat d’un poble segueix sobrevivint. Per aquest motiu prefereixo recordar: quan els ciutadans prenien els carrers, omplien els pobles de quatribarrades, i a l’aire es respirava esperança; i oblidar les commemoracions de protocol, etiqueta i paraules buides.

Aquest matí, he anat al tros a collir ametlles. Allí m’acompanyaven en silenci: la terra, els ametllers i la senyera que duc al cor...

Raïm, blanc o negre?

Jesús M. Tibau al seu 20è joc literari ens proposa, imaginar el titol d'un llibre i el seu autor, tot si val mentre hi figure el mot raïm. La meva participació en el joc m'ha donat peu a escriure aquest petit relat:

Raïm, blanc o negre? de Sever Dubtis.


Al Sever Dubtis el vaig conèixer al Jota Bau, era un xicot ben estrany, s’avergonyia del nom que el seu pare li havia posat agafant-se el calendari i triant-li el sant del dia. A ell li hagués agradat més Josep o Joan. Quan va venir a estudiar a Tortosa ho va fer per decisió del seu oncle capellà ja que ell dubtava entre Tarragona i Reus.
Sabia ben bé on es trobava, però mai sabia cap a on tirar, no sabia si anar o tornar. Davant del dubte i abans que ell prengués una decisió, algú altre la prenia per ell.
En acabar el batxillerat va dubtar entre ser agrònom o advocat, el seu oncle capellà va decidir i influir en els seus pares per què fos metge, després de tres anys desastrosos va deixar la Universitat, ell no va prendre la decisió, ho va fer el seu depriment expedient acadèmic.

En tornar al poble, no va poder triar. Si no valia pels estudis, tenia bons braços per treballar la terra. Allí no calia decidir, al camp cada cosa té el seu temps, i hi ha temps per a cada cosa. Ell sols s'havia de limitar a seguir el calendari.
Al tros de la Plana Fosca, tenien unes parres, amb raïm blanc i raïm negre, sempre les havia vistes, ignorava quin dels seus avantpassats havia plantat aquell bé de Déu. Ell no es va escarrassar massa en pensar, feia el que havia vist fer al pare. Cada any, amb temps, disposava petites paperines que col·locava amb cura per protegir els carrolls dels moixons de ploma i d'insectes varis. Per protegir el raïm dels pardals vileros el pare li va recomanar l'escopeta amb una bona càrrega de sal.

Quan era el temps, el pare li encomanava un cistell de raïm blanc, un de negre, o meitat i meitat i tot anava bé. Però com tot, va arribar el dia i l'hora del traspàs del pare. Al tros, tot sol, amb el cistell buit es mirava els raïms.
Què hi farem avui? Si el cullo blanc, potser el negre fóra més dolç. Si el cullo negre, tal vegada el blanc sigui més saborós. Pensant i cavil·lant passaven els dies i el raïm seguia a la parra.

Sever Dubtis, tenia un problema, i gros. Any rera any, des de la mort del pare, els carrolls es malmetien dins les paperines. Ningú menjava d’aquell raïm. Ni en menjaven els moixons de ploma, ni els insectes, ni els pardals vileros..., ni tan sols ell, que únicament tenia temps per pensar: Raïm, blanc o negre?.

T'estimo si he begut

T’estimo si he begut d’Empar Moliner, un recull de tretze contes sobre situacions quotidianes, el seu estil àcid ens acompanya línia a línia per portar-nos a tretze finals sorprenents. És fàcil trobar-se reflectit en alguna de les diferents situacions que relata. Descriu a la perfecció diferents tòpics urbans de la societat actual. Empar ens passeja, per les vides de la dona insatisfeta, del sopar amb "amics" rics, de la gelosia, del viure en parella, de la idoneïtat per adoptar, de tantes i tan diverses situacions que de ben segur alguna d'elles l'hem viscut de ben a prop.

Els contes, escrits amb estil periodístic, de frases curtes, àgils, entenedores, i amb una bona dosi d’humor. Val la pena prendre’s el llibre amb calma i digerir-lo pausadament.





(El podeu trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes)

La Cucafera

Les Festes de la Cinta de Tortosa han arribat a la darrera etapa, en pocs dies tot tornarà a ser en el seu lloc, les senyeres i damassos deixaran de guarnir els carrers. Els gegants, nans i cort de bèsties tornaran al seus caus.

De tot ells, a part de la majestuositat dels gegants, qui sempre m'ha robat el cor són les cucaferes. Elles que ferotges i feréstegues habitaven un indret ben proper a la Ciutat, ara s’han tornat urbanites.

Abans per trobar-les calia sortir de les muralles pel Portal de Remolins, enfilar-se costa del Celio amunt, en passar el barranc del Torrent calia seguir pujant per la costereta Blanca i superades les corbes de la costa de les Queixales ja hi érem a la Vall d'en Rubí, al mateix cor de la Partida de Bítem.

En arribar a la bassa d'en Xaco, on la llegenda diu que Rufolet va salvar d’ofegar-se al cap dels follets d'aquelles contrades, ens troben a un pas de la Cova d'en Rubí, cau de les cucaferes. L'entrada a la cova és ampla. Ho havia de ser per què les cucaferes es poguessin moure amb comoditat. La darrera vegada que hi vaig ser, la lleugera pendent cap a l'interior tenia el terra llefiscós per la acumulació de les deposicions dels rat-penats que habitaven aquella fosca cavitat.

En aquell indret, diu la llegenda, es va rememorar la història de Sant Jordi a la tortosina. Aquí el drac no mor en mans de l'heroi per salvar la dama. Rufolet, l'heroi tortosí, salva a Rubí a l’aconseguir tallar la cua de la fera i d'aquesta manera convertir-la amb una cucamansa. Però no es menysprea, ni s’humilia a la bèstia, se li permet per sempre més viure i mantenir el seu nom de cucafera, amb dignitat i respecte.

Que acabeu de gaudir de les festes i fins l'any vinent!!

Estris d'abans ahir (II)

Quan encara no hi havia a l'abast de la gent, ni les claus de la llum ni les peretes al capçal del llit, i per suposat no hi havia xarxa elèctrica, funcionaven les llànties com llum individual per moure's per la casa o per enllumenar una habitació.

Aquesta llàntia, s'omplia d'oli i amb una metxa de cotó que sortia pel tub central proporcionava una llum minsa, però efectiva.

Obaga

L'escriptor andorrà nascut a la Seu d'Urgell, Albert Villaró, premi Memorial Anna Dodas, 1994 amb La selva moral; premi Nèstor Luján de novel·la històrica, 2003, amb L'any dels francs i premi Carlemany, 2006 amb Blau de Prusia, va publicar Obaga al 2003
Obaga és una història policíaca situada als Pirineus, amb el contraban de rerafons. Als pobles pirinencs fronterers amb Somorra (Andorra) no hi ha més vida que el bestiar, el turisme rural i les partides de cartes al cafè
El Tomàs de cal Mostatxo viu submergit en la rutina i l’avorriment, amb el tiet que mai parla i el veí amb qui no es parla. Fins que sense voler es veu forçat per les circumstancies. Ha de deixar de banda les vaques, i ha de tractar amb traficants d’alçada, carrabiners corruptes i periodistes tafaners per tal d’alliberar la noia (Magalí) que s’estima –i que, malauradament, no és la seva noia (Rosa)– i aclarir, de passada, un cas que ha trencat la pau al poble.Obaga és una novel·la fresca, àgil i trepidant que mostra la banda fosca dels Pirineus i que es llegeix en dos ratets.

(El podeu trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes)

Una vela a l'Ebre

Avui s'ha celebrat, en el marc de les Festes de la Cinta, a Tortosa la diada del Riu: curses de rem olímpic, pal ensabonat, cucanyes, concurs de pesca, curses de muletes, exhibició de vela llatina i aquesta nit havaneres. Per un dia sembla que la Ciutat dona la cara al Riu, ja va sent hora que ens acostumem a mirar-lo tot l'any, no sigui que un dia el mirem i ja no hi sigui.

Com afeccionat i obsés en tot allò que navega, tenia curiositat per veure la demostració de la navegació tradicional a vela per l'Ebre. Bé, una muleta aparellada de vela llatina és millor que res.

Bona nit i fins demà.

Ja he llegit Blocs de ciència

He acabat de llegir el llibre de Dani Closas, Blocs de ciència, un recull de 76 entrades del seu bloc Centpeus, que tracta temes científics, de manera planera entenedora i amena. El dia de la presentació, a la Biblioteca Municipal de Roquetes, Jordi Abad presentador de l'acte va remarcar una pregunta que li havien fet a Dani en una entrevista temps enrera:

Què fa un científic del CSIC amb un bloc?

La resposta va ser clara: Ensenyar ciència d'una manera senzilla i entenedora, i que fins la meva mare ho entengui.

Després d'haver llegit el llibre, ho tinc clar, agregaré el seu bloc als meus favorits per seguir al dia les seves reflexions.

Un nou bloc a Roquetes

El divendres a l'acte de presentació del llibre Blocs de ciència, el regidor de Hisenda, Societat del coneixement, Participació i comunicació de l'Ajuntament de Roquetes, Jordi Baucells va comentar que ell també tenia un bloc. Doncs bé acabo de trobar-lo: Bloc de Roquetes, apunts d'un regidor de Roquetes.

El dia 29 d'agost l'obria amb una salutació. Aprofito aquesta entrada per felicitar-lo per la iniciativa, espero que s'encomani i ben aviat augmente el nombre de blocaires a Roquetes.

El pesquer-patruller de les Canàries

A la Base Naval de les Palmes s'ha fet entrega al Servei marítim de la Guardia Civil del seu vaixell estrella, es tracta del Rio Miño un vell palangrer japonès construït al 1984 i de 51 metres d'eslora. El nou patruller tindrà la missió de controlar la immigració i el narcotràfic amb base a les Illes Canàries.

Tot estaria molt bé si no fos, per què el flamant patruller ja te vora vint-i-cinc anys, es passa de vell. La seva velocitat és de 10 nusos, pot navegar a 11 saltant-li les soldadures i els reblons, mentre que la velocitat dels patrullers actuals és de 30-35 nusos.

Els cayucos carregats fins les bordes naveguen a 8-9 nusos de mitjana. Ja no en parléssim de les velocitats dels vaixells dels narcos...

La broma de condicionar el pesquer-patruller ha costat la minúcia de 7 milions d'euros. Sense paraules...

Estris d'abans ahir (I)

Fa un grapat d'anys pagar el rebut de la llum era estrictament això, pagar la llum. A la xarxa elèctrica tan sols s'endollaven les bombetes que ens procuraven l'enllumenat nocturn. De mica en mica el ventall d’aparells per endollar es va anar obrint i es van afegir les planxes elèctriques, els calefactors, les ràdios i com no els primers televisors.

A casa meva, sent jo un marrec, el primer aparell que va ser endollat, que jo recordi, va ser una planxa elèctrica. Fins llavors la meva mare planxava la roba amb una pesada planxa de carbó molt semblant a n'esta que encara conservo, res a veure amb les actuals de vapor...

Presentació de "Blocs de ciència"

Tal com estava programat, ahir a la tarda va tenir lloc la presentació del llibre Blocs de ciència de Daniel Closa a la Biblioteca Municipal de Roquetes, amb la presència de l'alcalde de la Ciutat, Francesc Gas. L'acte es va iniciar amb el parlament del Regidor Jordi Baucells que va destacar l’interès del consistori per tirar endavant la societat del coneixement a Roquetes. La presentació va anar a càrrec del blocaire Jordi Abad i de l'autor Daniel Closa amb una xerrada distesa i amena. L'acte es va cloure amb un pica-pica que va ser la oportunitat per xerrar una mica en viu i en directe, per dur a la pràctica la teoria que en una societat en línia també són importants els actes presencials.

Entre els assistents, una bona representació dels blocs ebrencs, a part del meu, es trobaven representats, que jo recordi i conegui: Som los que som, el bloc de Toni Gallardo, El bloc d'Emma Gallardo,
El bloc de Carme Pla, el basar de les espècies, Bauen blog i per suposat el bloc dels amfitrions la
Biblioteca Municipal de Roquetes, amb la seva directora al cap davant Begonya Ferré (disculpeu si em deixo algú)

Enhorabona al personal de la Biblioteca de Roquetes per anar ampliant el ventall d’activitats culturals a la nostra ciutat, i desitjo que de mica en mica aquest tipus d'actes vagin proliferant, amb l’esperança de despertar, encara més, l'esperit participatiu de la gent.

Ens veiem, a la propera...


Altres blocs que també parlen de la presentació d'ahir:

Toni Gallardo
Bauen Blog

Diada dels blocaires

Apa nois! Avui es la Diada dels blocaires. Sembla que avui toca recomanar cinc blocs que ens agradin. Bé jo començaré recomanant, fora de concurs,
Ebresfera on es poden trobar tots els blocs registrats de les Terres de l'Ebre i es poden visualitzar les darreres entrades, cosa que personalment faig casi a diari.

Com què la meitat i escaig de les coses comestibles les tinc vedades, per castigar-me la fel m'agrada visitar blocs de cuina per assaborir "virtualment" les viandes i queviures exposats, el darrer bloc (en angles) d'aquesta mena que he descobert 24 boxes

Fent bona la dita que una imatge val més que mil paraules, al bloc Stromvarx lots de fotos per mirar en silenci o amb música al gust, i admirar-les o fugir tot depèn de l'estat d'ànim del visitant.

Des de Múrcia s'edita (en castellà) un interessant bloc discordant amb l'opinió majoritària d'aquelles terres la sombra de Aznar.

En cinquè lloc vull destacar dos blocs el Centpeus de Daniel Closa i Un blog más de Jordi Abad, no sols perquè són de lo més interessant, sinó perquè tots dos aquesta tarda seran presents a la Biblioteca Municipal de Roquetes per a la presentació del llibre Blocs de ciència.

Ens veiem.

Ametllers

Fa uns mesos escrivia unes poques línies, que van quedar oblidades com tantes altres en un fitxer Word del meu ordinador:

La natura a pesar de les animalades que els éssers “intel·ligents” fem contínuament, segueix la seva pròpia programació, intentant adaptar-se al canvis que es van produint. Estem tenint un hivern atípic, però a pesar de tot els meus ametllers del Canalet, fidels al mes de febrer, han florit, si després perdran la flor, o no tindran prou aigua per farcir un bon fruit, els propers mesos ho veurem.

De moment, les abelles ja fan la seva feina, després la pluja haurà de fer la seva i amb una mica de sort enguany si que podrem fer panellets.

Aquesta tarda he omplert el primer cabàs amb les primeres ametlles que han caigut al terra, n’he provat unes quantes: Grosses i saboroses com no podia ser d’altra manera. Al menys enguany, els panellets ja estan assegurats.

El raïm de la vida

El raïm és gran, sembla que hi ha molts de grans, gairebé per atipar-se. Es comencen a menjar amb deliri, un darrera a l’altre, sense parar-se a pensar en res que no sigui empassar-se’n un més.

Però de mica en mica, el plat es buida i tan sols queda un esquelet esquifit i un grapat de pinyols, que són a dures penes un record dels carnosos i gustosos grans de raïm que ens hem engolit.

Quan s’acabin sempre podrem posar-ne un altre. Lo fumut arriba quan ja no queden raïms que posar a sobre el plat, i les nostres pobres despulles i els nostres minsos records van a parar al poal de les escombraries, per ser reciclats o incinerats...

La bollonera

Ja fa temps que a diferents indrets de Tortosa es van fer les obres necessàries per tal que la xarxa de clavegueram, en lloc d’abocar directament al riu Ebre fos reconduïda cap a la depuradora ubicada a l’Horta del Temple. D’aquesta manera les antigues bolloneres del riu, romanen únicament actives per a les aigües pluvials.

Una d’aquests bolloneres, està situada al final de la Rambla de Catalunya. Al meu poc saber en aquestes materies, penso que la sortida d’aquest col·lector hauria d’estar permanentment sec a excepció dels dies de pluja, darrerament però, és fàcil veure a l’illeta de Ferreries, des del col·lector fins el riu, un rierol d’aigües brutes que no sols contamina encara més el riu, sinó que també perfuma, depèn d’on ve l’aire, l’ambient amb la seva olor pútrida i repulsiva.

Algú, espero que sense voler, ha connectat les aigües residuals d’algun immoble a la xarxa que no toca...

Memòries íntimes i confessions d'un pecador justificat

James Hogg, conegut com el pastor de la vall d’Ettick, havia nascut a aquesta vall escocesa al 1770, va treballar de pastor la major part de la seva vida. Els seus reculls de cançons, balades, contes populars i els seus propis poemes van atreure l’atenció d’autors romàntics com Burns, Byron, Scott, Irving o Browning...

A Memòries íntimes i confessions d’un pecador justificat, que va ser publicada al 1824, aborda el drama del desdoblament de personalitat. Un cas d’esquizofrènia documentada per un autor que era, diuen, un simple pastor d’ovelles. Hogg ens narra “la tragèdia gòtica” d’un personatge de naturalesa perversa, animat al crim per la “justificació per la Gràcia” ( una aberració de la doctrina luterana de la predestinació que afirma que l’elegit per Déu no pot pecar, faci el que faci, té garantida la Salvació, Déu mai el castigarà) , l’homicidi és un pecat del malvat i no pas del fill de la gràcia. L’heroi de Hogg projecta els assassinats amb plena consciència i els executa amb satisfacció. No és foll però està posés, sotmès a l’amic poderós, en qui reconeix a Satanàs quan és massa tard.
Una obra, narrada des de dos perspectives, la del assassí i la d’una de les víctimes, en alguns moments es fa feixuga i estopenca, però et força a seguir llegint fins a la darrera línia

Google Sky

La darrera actualització de Google Earth, du incorporada una nova eina: Google Sky, per poder contemplar el cel des de qualsevol lloc del món i navegar entre 100 milions d'estrelles i 200 milions de galàxies.

Per poder accedir a aquest nou servei, només cal actualitzar el Google Earth i triar l'opció de Sky a la barra d'eines. La interfície i la navegació són similars a la del programa estàndard.

Els aficionats poden aprendre sobre les constel·lacions, investigar les diferents estrelles que les conformen, observar l'espai a través de 120 imatges del telescopi Hubble, admirar el moviment i les fases de la Lluna, localitzar els set planetes oficials, efectuar una visita virtual per diferents tipus de galàxies o fer un recorregut per les etapes del cicle vital d'una estrella.

XIV Tradicionàrius a Roquetes

Aquest cap de setmana, és celebra a Roquetes la catorzena edició del Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre, no hi falteu a la cita de cada any i passeu bé.

24/08/07 Inauguració del XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre

Els xiquets i xiquetes de l'esplai de Roquetes inauguraran aquesta nova edició del tradicionàrius amb un festival de danses tradicionals.
Tot seguit amenitzarà la festa el grup d'animació JORDI TONIETTI.
Hi esteu tots convidats
Col·labora: Esplai de Roquetes

Lloc: Hort de Cruells a les 18:00


24/08/2007 Sopar musical - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre

Gaudint de l'espai de l'Hort de la Música, aquest any hem organitzat aquest sopar musical amenitzat per MARSUPIALIS i el COR DE L'AULA DE MÚSICA TRADICIONAL I POPULAR DE CATALUNYA
Si vols venir al sopar, t'has de posar en contacte am el Bar del Casal (telf. 977 50 36 16)
Preu del sopar: 15 €

Lloc: Hort de Cruells a les 21:30


24/08/2007 La Portatil - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre

Ball popular
Entrada gratuïta

Lloc: Hort de Cruells a les 23:30


25/08/2007 Fira d’artesania

Dins de la programació del XIV Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre aquesta tarde de dissabte s'inaugurarà la tradicional Fira d'artesania on podrem descobrir curiositats pròpies de la nostra terra.

Lloc Hort de Cruells a les 18:00


25/08/2007 Marató de Música tradicional - XIV Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre

21.00 h Grallers de Roquetes i Teixidor i Rondalla
22.00 h Eliseo Parra ( concert )
23:30 h Teixidor i Rondalla
24:00 h Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries, Terrer Roig i Pepet i Marieta
02:00 h Baeturia (ball)
03:00 h Disco Folc ( DI MUSOL)

Entrada gratuïta

Lloc: Hort de Cruells a les 21:00


26/08/2007 Cloenda del XIV Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre

18:30 h. Cloenda de la Fira d'Artesania i del Tradicionàrius i Jota a la Plaça amb la participació de Teixidor i Rondalla, Los Pàndols i grups de Jota de les Terres de l'Ebre.
21:30 h Tancament de la IV Fira d'Artesania.

Lloc: Hort de Cruells

Una llàgrima pels gegants

L'onze de març penjava l'entrada Adéu als gegants. Ho feia en ocasió de la marxa dels vuit gegants de Tortosa que eren permanentment exposats al pati interior de l'ajuntament cap a un magatzem municipal, per fer lloc a les oficines municipals.

Fins llavors, sobre tot els nens solien visitar l'Ajuntament per admirar-los, com bé va recollir Jesús M. Tibau en el seu conte La vida i el riu del recull El brogit de l'Ebre. Aquest estiu, molts nens, s'han dut una profunda decepció al comprovar que els vuit majestuosos gegants ja no hi són per poder-los saludar.

Avui una nena agafada de la mà del seu iaio, radiant, amb un somriure d'orella a orella ha creuat la porta de vidre de la Casa Gran amb la il·lusió de poder contemplar, una vegada més, els gegants de la Ciutat. Quan ha arribat al pati interior, on esperava retrovar-se amb ells, ha esclatat un,

—Iaio, on són? —que ha retronat com un lament.

L'alegria de la nena s'ha transmutat en tristesa, una petita i brillant perla humida ha vessat de l'ull i ha rodolat per la galta. Se m'ha encongit el cor. Cap reforma val la llàgrima d'un nen.