Papa no vinguis en tren.

RENFE, es cobreix de glòria dia si i dia també. Avui una altra vegada ha deixat a quatre-centes persones dins un comboi de rodalies durant més de dos hores, en un lloc de difícil accés.

Això ha passat als pocs dies que la "ministra" (en minuscules, no és mereix res més) hagi dit que dins de no res Barcelona serà l'enveja de tot quisqui. Li deu semblar que ens xumem el dit?

Avui també el Pizarro, aquest que presideix la cosa aquesta d'Endesa, ha informat que demanarà comparèixer davant el Parlament de Catalunya per aclarir l'assumpte de l'apagada. Potser enlloc d'aclarir res, hauria d'informar quines inversions durà a terme perquè aquestes coses no passin.

I si totes estes coses passen a Barcelona, cap i casal del país, i se'ls hi fot a uns i a altres. Natros que estem al cul del sac...

Retalls de la memòria

Vaig créixer en un temps molt diferent del que avui vivim, on els aparells de ràdio, tenien un joc limitat; on els televisors no eren presents a totes les cases; on les joguines no eren ni de bon tros res semblant a lo que avui tenen els nostres xiquets

Tot plegat ens empenyia a sortir i trafegar pels carrers a cercar jocs d’aventura que ens apropessin a les històries, que com a continuació d’una tradició oral mil·lenària, trobàvem al caliu de l’estufa o el braser a l’hivern, o a la xerrameca de les nits d’estiu a la fresca, de boca dels nostres majors. Històries o contes que animaven la nostra imaginació, que duien un missatge moral implícit o que simplement ampliaven els nostres limitats horitzons a tot un món desconegut i moltes vegades tenebrós.

La tradició oral, ha anat quedant arraconada. Hem deixat d’escoltar als nostres major. Passem d’escoltar, ni a ells ni a ningú..

Per aquest motiu m’agrada la iniciativa de les biblioteques, com la Municipal de Roquetes, que ha obert una tanda de sessions de conta contes: els xiquets asseguts al terra i algú que els conta una història.

Tan de bo, pogués retrobar-me amb un conta contes, que em refresqués la memòria de totes les històries, contes i contalles que em van contar ara fa una pila d’anys i que s’han anat difuminant al llarg del temps, per poder anar ajuntant tots els Retalls de la memòria en un sol llençol.

Prometeus

Fa tan sols quinze anys, a la feina parlar d’ordinadors i fer cara de tonto era tot un. El primer PC que vam tenir el compartíem entre sis empleats, amb el MSDOS per sistema operatiu i el WordPerfect com a tractament de textos. Per fer qualsevol cosa, havies d’anar sempre amb la xuleta dels comandos, que no hi havia manera de memoritzar-los. Des de llavors, em va despertar el cuquet i sempre m’ha atret la cosa aquesta dels ordinadors, i no em parléssim quan va aterrar Internet. En fi, en quinze anys el món ha canviat un ou. I en quinze més no vull ni pensar-hi.

Avui he vist a YouTube, un petit vídeo-ficció, o potser no, anomenat Prometeus. El coi de vídeo de moment m’ha semblat interessant, però he de reconèixer que al final m’ha deprimit. Sembla, tot plegat, que estiguin ensinistrant-nos per viure en un futur no molt llunyà reclosos i feliços en un cau patètic amb una pantalla de plàstic. Per muntar-nos la nostra vida virtual, la nostra vida paral·lela, perquè la real serà una merda en majúscules. El canvi climàtic dels trons, el Prometeus dels pebrots i el capitostos del món mundial emigrats a alguna estació espacial o a mig quilòmetre sota terra, tot plegat si sembla massa a Matrix i al món d’Orwell a 1984. En fi una metamerda.

Dreamworld

La cultura de la tochana i el formigó és universal

El paraigües a piles

A la pel·lícula “El senyor dels Anells”, el protagonista Frodo Bolsom, du una petita espasa que li regala el seu oncle Bilbo Bolsom, l’espasa, te la virtut d’enlluernar-se quan detecta a les rodalies la presència, dels malvats i feos en ganes orcos.

Doncs bé, els americans que sempre estan a la que salta en això dels negocis, s’han tret de la manega un paraigües amb la virtut de pronosticar la pluja. Tan sols hi ha que aparcar el paraigües a un paraigüer (triar-lo amb una mica de bon gust els horteres igual valen però fan mal a la vista) i cada vegada que surts de casa donar-li una ullada. Si el mànec del paraigües llança destells ràpids i intensos com el pirulo d’un tractor, ho tens clar tronada imminent. Si la freqüència es lleu e intermitent, la pluja serà dèbil. Si el mànec està apagat: no plourà o la pila s’ha esgotat.

El paraigües previsor, mitjançant una connexió inalàmbrica rep les dades del temps del territori des de una web metereològica i la previsió cobreix les immediates 12 hores. El paraigües il·luminat, funciona a piles, requereix l’activació mitjançant la línia de telèfon del usuari i es comercialitzarà aquesta setmana als USA al voltant dels 140 dòlars.

No estalvies perquè no vols...

El superministre Solbes, ha afirmat que no hi ha de què preocupar-se, a pesar de la pujada de l’Euribor, la construcció seguirà endavant. Això si, les empreses i les famílies es poden sentir menys còmodes, però els preus dels habitatges s’estan desaccelerant: han passat de créixer un 18 % al 2003, a fer-ho ara a un 8%. Els crèdits hipotecaris segueixen augmentat però a menor ritme.

El que si és una mala noticia ha dit: és que els espanyols no considerin raonable estalviar, quan l’estalvi és sempre positiu, al temps va reconèixer que les famílies dediquen gran part de la renda a la compra de l’habitatge i per això els resulta difícil estalviar...

Ara resulta que jo, que ja estic alliberat de crèdits hipotecaris, segons diu aquest bon senyor, no estalvio perquè no ho considero raonable, es a dir no em surt dels pebrots estalviar, no em dona la gana estalviar...Si aquests son els anàlisis de la situació econòmica del país que fa el senyor Solbes, anem llestos.

Per estalviar, podria donar-me de baixa de la línia telefònica, i quan hagi de parlar amb algú fer-ho personalment. Podria cancel·lar el subministrament elèctric i recuperar el vell llumanè per fer llum a les nits, podria recuperar la fresquera en lloc del frigorífic, i substituir la rentadora per un safareig. Podria vendre’m el cotxe i anar sempre caminant i en bici, o comprar-me un carro i un matxo, la bèstia podria menjar herba de l’hort i amb les seves deposicions podria abonar la terra, no em caldria comprar guano. Podríem deixar de dutxar-nos tots els dies i el rebut de l’aigua baixaria quantitat. Podria donar-me de baixa del gas i cuinar amb llenya de la muntanya. Podria deixar de pagar els impostos, que em reclama cada any el senyor aquest tan llest, i de ben segur que estalviaria.

País "number one"

España és el país “number one” de Europa al menys en dos qüestions: en l’ADSL més cara del continent, i en l’abús de publicitat a la televisió. Talls de fins a 19 minuts per a publicitat o tandes de 50 o més, spots publicitaris.

Aquest motiu ha portat a la Comissió Europea a expedientar a Espanya per permetre a les cadenes incomplir la normativa que regula els topes d’exhibició publicitària.
Segons la normativa cap cadena pot dedicar més del 20% del seu temps a publicitat. De gener a juny, el 30% de la emissió diària de Tele5 van ser anuncis, al darrera va Cuatro amb un 28.2 % i Antena 3 amb 22.7 %

Jo ho sento però estic radicalment en contra d’aquest expedient de la Comissió europea, prefereixo seguir veient anuncis, m’encanten els anuncis, soc un amant dels anuncis, exigeixo el meu dret a embafar-me d'anuncis fins l'extenuació. Hi ha anuncis que són vertaderes obres d’art. Amb molta més qualitat, que molts dels programes que infesten les programacions televisives d’aquestes cadenes, on per activa i per passiva estan empenyats en que coneguéssim la vida i misteris de personatges de cabdal importància per al desenvolupament personal del televident com poden ser el xicot d’Ubrique, el Dioni, el Julian de Marbella i la seva estimada Isabel.

Jo ja tremolo, una cadena privada ja ha amenaçat en rodar una mini sèrie sobre “El Solitario” recentment detingut a Portugal. Molt em temo que aquest individu, prompte el tindrem assegut a les tertúlies "vomitives" de totes les cadenes de televisió donant-mos ànims per atracar bancs igual que fins fa poc ha estat fent el Dioni.

A la conquesta submarina del Pol Nord

L’home sempre s’ha destacat per fixar-se reptes a ell mateix, arribar a la muntanya més alta, anar a la Lluna abans que ningú, sortir a l’espai,. Els reptes han estat molts i molt variats, al primer quart del XX, la cursa per arribar als pols va moure als millor i més arriscats expedicionaris de la època.

El noruec Admunsen i el britànic Scott (1912) es van enfrontat amb una cursa on les condicions del continent Antàrtic posaven un obstacle al darrera l’altre, i que acabaria amb la vida del membres de l’expedició d’Scott.

Anys més tard Ernest Shackleton va emprendre la que es pensava seria la darrera expedició polar possible: fer la travessia amb vaixell del Pol Sud, des del Mar de Weddell fins el Mar de Ross. Un canvi inesperat en les condicions meteorològiques van atrapar al vaixell Endurance al Mar de Weddell. Amb el vaixell destruit per la pressió de les plaques de gel, Shackleton va aconseguir salvar a tota la tripulació.

El temps va contradir als arriscats aventurers, als Pols hi ha altres curses possibles, ens ho ve a demostrar el trencagels nuclear Rossía, que durà fins al Pol Nord a un grup de científics, que a bord de dos batiscafs tripulats els Mir-1 i Mir-2 efectuaran immersions a 4.300 metres de profunditat.

Els mateixos aparells tripulats que van servir per filmar l’any 1995 “Titànic” de James Cameron, i els mateixos que van fracassar en l’intent de rescatar el submarí nuclear rus “Kursk” a l’agost de 2000. Si aconsegueixen la fita, dipositaran al fons marí una càpsula de titani amb la bandera russa i un missatge commemoratiu. (És d’esperar que no facin trampa i la deixen caure...)

Radioteràpia a Jesús

El Ple extraordinari d’aquest dijous de l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat la cessió d’una finca propietat municipal per a la construcció d’un hospital per al tractament de radioteràpia a Jesús.

El nou centre que es construirà en uns terrenys de 2100 metres quadrats, ubicats a la vora dels actuals aparcaments de l'Hospital de Jesús, constarà de tres plantes amb la planta soterrani habilitada com a aparcament. El pressupost del nou centre puja a 5.57 milions d’euros, dels quals 3.1 milions pertanyen a l’obra i 2.56 milions als equipaments, entre els que destaca la incorporació d’un accelerador lineal.

Oscar, el gat

La revista mèdica The New England Journal of Medicine, ha revelat que a un geriàtric de Rhode Island, un gat que havia estat recollit del carrer pel personal i que fa la seva vida a la tercera planta de la institució es capaç de predir la mort dels pacients.

Oscar visita als malalts i els acompanya en les seves dues darreres hores de vida. El personal mèdic del centre ha optat per seguir els passos del felí en les seves visites als malalts terminals com a senyal inequívoca d’una mort imminent.

Els metges creuen que la clau es troba en alguna feromona que l’animal és capaç de percebre. Si la clau és o no química, no n’estan segurs, el fet és que el gat ha percebut la mort en el darrer any i mig de 25 interns.

L'ombra d'El Jueves, cavalca en dimecres.

La setmana passada, era el Jueves amb una portada qui va capitalitzar durant dies l'atenció dels mitjans de comunicació. Avui i al voltant del mateix tema, José Blanco obre la caixa dels trons i arremet contra Iñaki Anasagasti, per una entrada al seu bloc, del passat diumenge 22 de juliol.

Segons informa Europa Press, el "secretario de Organización y Coordinación del PSOE", José Blanco, ha calificat avui de "despropósito" les afirmacions del senador del PNV Iñaki Anasagasti sobre la familia reial en relació a 'El Jueves' secrestat la setmana passada. "Son unes paraules desmedides, sense sentit i espero que rectifiqui", va afirmar el número 2 del PSOE al Congrés dels Diputats.

La polémica está servida, qui havia dit que l'estiu, després de les eleccions, seria sosot?. L'ombra d'El Jueves, cavalca en dimecres, i la polseguera que va aixecar, sembla que haurà de passar molt de temps abans que es difumini.

Beds are Burning

Les vacances són un bon moment per remenar una mica per casa, per retrobar aquell llibre que fa mesos se li havia perdut la pista, reordenar papers i paladejar algun bocinet de la música preferida.

Aquí us deixo aparcat un vídeo youtube dels Midnight Oil, uns xicots australians que van destacar a la dècada dels vuitanta. Compromesos amb l'entorn on vivien, a part de la bona música que feien, les seves lletres duien impregnat un fort component d'anti-belicisme, d'ecologisme, de reivindicació social i sobre tot de defensa dels drets dels nadius australians.

Aquest compromís, va dur al cantant calb de la banda Peter Garret a deixar el grup i dedicar-se a la política activa, aconseguint un escó al Parlament australià.

Una d'espies

Com en els millors anys de la guerra freda, o com sortits d’una pel·lícula d’espies, avui s’ha produït la primera roda de premsa del Cap dels serveis d’informació espanyols a la seva història. El fet, la detenció a Tenerife, ahir nit, d’un sots-oficial que entre els anys 2001 i 2004 va actuar com agent doble, passant informació sensible als serveis secrets russos.

Sembla ser que entre la informació filtrada hi havia dades per identificar a un bon grapat d’agents de l’agència espanyola, i entre ells es podrien trobar dades dels agents morts en un atemptat a l’Iraq. Segons les paraules del cap del CNI, l’agent doble va rebre grans quantitats de diners per la seva informació, que fins i tot va poder tenir com a destinataris els serveis secrets de Saddam.

Les Crocs

Fa poc les vaig descobrir a una gran superfície dels voltants, de colors llampants em van semblar força horteres, per un moment em van recordar aquelles sandàlies de goma de tiretes, i de gust dubtós, que es lligaven amb una petita sivella metàl·lica i que eren ideals per anar a la platja sense tenir que suportar les punxades dels eriçons.

Les crocs, vingudes com tantes altres coses, des de les ameriques es van dissenyar per afeccionats a la navegació que cercaven un calcer ideal per a navegar i per a baixar a terra. Les crocs originals fetes de resina i amb qualitats antibacterianes i antifongs es venen a un preu no inferior als 30 €. I com en tot hi han imitacions, aquestes són de plàstic i es poden trobar a menys de 10 €.

De gust dubtós, com les seves predecessores, han captivat el cor de molts joves, que no dubten en combinar-les i dur-les a tot arreu, fins al teatre si convé.

La pluja del cap de setmana

Avui tocava regar el tarongers, però la pluja del cap de setmana m'ha estalviat una feina, l'hort era prou tou i ben saonat i he deixat passar la tanda. Semblava que havia plogut a bots i barrals i mira per on que segons dels dades de l'Observatori van caure quatre gotes: 12 litres per metre quadrat el dissabte i 4.1 el diumenge, però tot s'ha de dir, mai més ben aprofitades.
Però com estes arremullades d'estiu tenen coses rares, aquí no plou i a casa el veí diluvia, dons se donen casos curiosos. A l'observatori pluja moderada i a la Carretera Tortosa a Roquetes el Diluvi Universal.
Lo curiós del cas, és que un del xapalls reparats la setmana passada pel personal de carreteres, queda tot just, a sota d’un immens bassal, no podent-se comprovar la seva eficàcia en tot el cap de setmana.

Coses de la natura i coses de la tecnologia, per a la primera: paraigües, per a la segona: me la callo que jo no en dic de paraulotes...

Tornen los grisos

Avui de cop m'he tret trenta anys de sobre, ha estat al llegir el secrest del setmanari El Jueves "La revista que sale los miercoles" ja no recordava què era això de secrestar una publicació. De sobte tornen los grisos dies i les fredes matinades de secrest de la llibertat d'expresió, que sols confirmen lo que tots ja sabem i que no és pot tolerar: que tots som iguals, però alguns són més iguals que els altres...

A sota teniu la nota de la redacció d'El Jueves a la seua web, abans que la ...secresten?

V Concentració motera del Renaixement

El Moto Club Poc a poc, de Tortosa, organitza per aquest cap de setmana la V Concentració del Renaixement, amb el següent programa:

Divendres, 20 de juliol

19:30 Inscripcions
21:00 Sopar al recinte de la concentració, pernilet del bo, “pa amb tomaca” y altres vitualles.
23:00 Música al recinte o sortida guiada a la Festa del Renaixement.

Dissabte, 21 de juliol

09:00 Esmorzar al recinte i inscripcions.
10:30 Ruta per les Terres de l’Ebre.
14:00 Arribada al recinte per dinar una monumental paella.
18:00 Sortida en moto i pujada en barcassa per l’Ebre.
21:00 Carn a la brasa a las barbacoes del recinte.
23:00 Repartiment de premis i sorteig de regals
24:00 Música i festa motera al recinte de la concentració.
00:30 Actuació del “Duende Eleztrico”

Diumenge, 22 de juliol

9:00 Inscripcions i esmorzar al recinte.
10:30 Ruta per la zona.
11:30 Piscolabis pel grup
13:00 Tornada al recinte i comiat.

La organització podrà canviar els horaris i qualsevol activitat per alguna altra sempre que ho consideri oportú.

Carretera Tortosa - Roquetes

Avui al matí la carretera Tortosa a Roquetes ha aparegut tallada per obres, per un moment he pensat que per fi anaven a enllestir l'estat deplorable de la via. Però sols era un miratge, en quan m'he espolsat les lleganyes del cervell, m'he adonat que de solucionar res de res, seria massa bonic.

Els obrers amb la seva maquinària s'han limitat a sostovar uns quants centenars de metres quadrats de paviment al davant del semàfor de la plaça Corona d'Aragó, i a reposar-lo. Això si, per maquinaria i mitjans que no sigui, semblava que anaven a reposar-la tota.

Una vegada més, tot ha quedat en una reparació, que ens demostra que els ciutadans automobilistes tenen prioritat al davant dels ciutadans vianants. Reposar el paviment permet que els automobilistes circulen sense entrebancs, més apressa, diguin el que diguin les senyals de trànsit, posant en perill constant al vianants, que en aquest cas, circulen per on poden. Per una vegada haguessin pogut prioritzar als vianants i decidir-se a fer unes voreres dignes. Però no ha anat així...

Aquesta mena d’actuacions em demostren que la solució integral i definitiva del vial va per llarg.
Hi ha moltes maneres de fer les coses, i la que s’ha triat segueix deixant aquesta via d'entrada, a la ciutat bimil·lenària de Tortosa, en un estat deplorablement llastimós.

I parlant de vials, a veure quan algú es posa les piles i es decideixen a pavimentar el tram roquetero del camí del Llorón que bona falta li fa, això si, quan ho facin, no estarien de més, unes quantes aigüeres per evitar les carreres...

Freaks: Una pel·lícula per pensar

L’any 1923 Todd Robbins escrigué un conte anomenat SPURS. Adquirits els drets per al cinema, es va rodar entre octubre i desembre de 1931 una adaptació dirigida per Tod Browning, que va rebre el títol de FREAKS.
Freaks, ens conta l’historia de Hans un nan que treballa al circ, compromès amb Frida una nana que munta un poni. Hans s’enamora de Cleopatra la trapecista. Ella ridiculitza a Hans, però en quan aquest hereta una gran fortuna, accepta la seva proposta de matrimoni, tot esperant desempallegar-se’n i fugir amb Hèrcules, el forçut del circ. Hans es casa amb Cleopatra i al banquet de noces els fenòmens del circ voten acceptar a Cleopatra com una mes d’ells.
Els congregats es passen una gran copa de vi (en mans d’Angelo Rossito, un dels actors de la pel·lícula més conegut i més prolífic amb treballs al costat dels grans del cinema de terror: Boris Karloff, Bela Lugosi, Lon Chaney Jr. o Vincent Price.) de la que tots beuen, al temps que canten: "Gooble, gobble, we accept her, one of us..." (Copa, copa, l’acceptem com una de natros).
Però Cleopatra els rebutja enèrgicament:
-Bruts i repugnants fenòmens ¡¡ Em doneu ganes de vomitar !!
mentre els llança el contingut de la copa. Cleopatra humilia Hans una vegada més duent-lo a coll-i-be.
Hans després del convit es troba malament i Cleopatra li va administrant verí a petites dosis, Els altres fenòmens ho descobreixen i una nit de tronada, mentre es preparen per traslladar-se a una altra ciutat, els fenòmens ataquen a Hercules i a Cleopatra, als que mutilen, a ell el castren, a ella la deixen com una criatura cega, sense cames i que sols parla amb cuclejos
Per al casting, Browning va recórrer a vertaders fenòmens. Entre milers de fotos de mig món van triar als protagonistes, i aquest va ser el gran problema de la filmació, ells no actuaven eren ells mateixos.
La pel·lícula que va tenir una critica molt freda, va estar prohibida en gran nombre de paisos, i apartada dels grans canals de distribució, es va convertir en un film d’exhibició, per fires i autocines, per a Browning va suposar la mort professional.
No és fins a 1957, quan Willy Werby que prepara una retrospectiva del cinema macabre, a base de clips de velles pel·lícules del gènere, aconsegueix una copia, que es projectarà l’any 1961 al New Yorker Film Society; al 1962 el Festival de Venècia programa la pel·lícula a la seva secció de terror; al 1963 es projecta per primera vegada a la Gran Bretanya i el 1967 es projecta al Museu d’Art Modern de Nova York.
I qui ho havia de dir, una pel·lícula que va ser concebuda pel cine mut, va obtenir el recolzament del públic quan al 1986 la línia de vídeo de MGM la va llençar per al mercat domèstic
Freaks de la que, els seus protagonistes, mai no van voler saber res, va aconseguir convertir-se en una llegenda. Us pot agradar, us pot desagradar, però no us deixarà indiferents...

(Podeu visualitzar l'escena del convit de noces, clicant l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=pQkYGhmdMig )

XII Festa del Renaixement

Un any més ja hi som.
La XII Festa del Renaixement truca a la porta, i el Portal del Romeu s’obri de bat a bat, per transportar-nos al segle XVI. Espectacles de carrer, fires, tavernes, desfilades,...

Un programa atapeït d’actes per mostrant-nos, en quatre dies, com podia haver estat l’esplendor de la Tortosa del Renaixement. Quatre dies per recular cinc segles, per gaudir dels espectacles de carrer, i per gaudir del menjar i el beure de la festa.

Bon profit i que ho passeu bé.