A la meva darrera estada a Vall-de-roures em vaig endur un grat record en forma de llibre, Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte. El relat de trenta poques pàgines escrit amb el lèxic i la morfologia pròpia del parlar de Pena-roja, m’ha transportat quaranta anys enrera quan vaig tenir la sort de viure durant uns mesos al masos que conreaven els parents de la meva mare. Llavors vaig poder saber què era viure sense aigua corrent, sense llum elèctrica, amb el bestiar a la planta baixa de la casa, vaig veure a primera fila com s’aparellaven les mules, vaig dur del ramal la rècula de mules carregades de garbes de blat, dels bancals a l’era per trillar, vaig fer tantes coses que ignorava, que em va semblar una bonica forma de viure, sempre que fóra per unes poques setmanes.
Gràcies a la mula vella, he refrescat els vells records que tenia arraconats als fons de la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada