Com molts d'altres ja duc a sobre unes quantes fites històriques, em pensava que ja tot seria aborriment i monotonia, però he de reconèixer que anava força errat. La crisi, com una mascletada de matinada, a més de quatre i entre ells jo ens va desenlleganyar de cop i sense avisar. Per si no en teniem prou, la Diada va atiar els sentiments de molts, va despertar-los en molts altres, i en alguns el què es va despertar va ser la oportunitat del segle.
Demà passat tenim una altra cita amb les urnes, però aquesta vegada d'una trascendència que ultrapassa la de qualsevol altra contesa electoral. Mariano, deia fa uns dies que aquestes autonòmiques eren molt més importants que les generals, per una vegada me'l crec. Totes les opcions polítiques han remarcat el caràcter plebiscitari d'aquesta cita, i fins i tot aquells que volien remarcar i fer palesa la seva postura sobre les retallades, no han pogut evitar mullar-se en aquest tema encara que alguns sols s'han humitejat.
La excepcionalitat de la ocasió empeny als electors a mirar-s'ho amb cura, els que s'ho mirin, es clar. D'aquí la gran bossa que les enquestes assenyalen com indecisos.
M'agrada donar-li voltes a les coses abans de prendre una decisió, i aquesta vegada no vull errar el tret. Després de descartar aquelles candidatures que no considero com opcions he cercat els programes electorals de la resta. Hi ha candidatures que, o no en tenen, o els guarden al bagul de les golfes de casa l'avia, quin morro tenen alguns.
Avui estic satisfet, mai he format part de cap bossa d'indecisos, tinc molt clar què penso i què desitjo per mi, per la meva familia i pel meu país i una vegada trobada l'opció que més s'hi avé: el diumenge exerciré el meu vot meditat, secret i responsable.
...i demà no penso reflexionar !!
