Diumenge de Rams, Tortosa va celebrar la seva tradicional processó de la Passió. Cal dir que lluny queden els anys de decadència en què aquest tradicional acte religiós va estar prop de la desaparició. En els darrers anys la participació dels joves i sobre tot de les dones li ha donat una empenta que molts no s'atrevien ni a somniar.
De vegades, quan participo com espectador d'aquesta mena d'actes em sembla que la programació de la Festa del Renaixement ha donat un bot i s'ha plantat a la primavera fugint de les calors de l'estiu. Una desfilada de botxins amb les torxes enceses fent via entre la ciutadania mostrant escenes de violència no aptes per menors: delació, traïció, justícia "cega", maltractes, tortura, humiliació i execució, sembla més una representació lúdic festiva que no pas una celebració religiosa.
Aquesta que hauria de traspuar amor i perdó, sols ens mostra la cara de l'odi, el càstig i la por. Deu ser aquest el motiu, pel qual els botxins per dulcificar el seu paper reparteixen caramels entre aquells que s'apleguen a carrers i places per veure desfilar el seguici.
Sols a les acaballes, amb el pas de la Pietat, apareix davant dels congregats una escena alhora dolorosa i tendra on queda perfectament plasmat l’immens amor d'una mare davant la mort del seu fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada