Tisores i tisorades

Retallar un paper, tallar un pèl rebel o retallar-me el bigoti -quan en duia-, esquarterar un pollastre i moltes altres aplicacions se'ls hi pot donar a unes innocents i perilloses, al temps, tisores. Mai però se m'havia acudit que podien fer-se servir per retallar-nos tot allò que ens sobra.
Si amics meus, ens sobra. Això és el que ens recorden, dia si i dia també, tots aquells que tant ens estimen: Els nostres governants ! Ells que duen una vida sacrificada de servei envers la ciutadania. Ells i els nostres estimats banquers i empresaris, sempre pensant en el benestar de clients i treballadors.
Tots plegats perden hores de son per treure'ns de l'atzucac en que natros solets ens hem embotit, capficats com estàvem en aspirar a tenir tot allò que no podíem tenir, en aspirar a dur una vida regalada que no ens correspon.

Si amics meus, hem estat uns egoistes, sempre pensant en natros hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i hem dut els nostres pobles, què dic els pobles: el país. Què dic el país: Europa i el món sencer a la ruïna. Ens ho tenim merescut per abusar.
Ens hauríem d'haver conformat en la vida que ens correspon. I viure tal com vivien els nostres iaios. Viure amb austeritat, i menjar poc i païr bé.

Cotxe o moto? Sembla que ja no pugueu caminar, podent anar arreu a peu o en matxo.
Seguretat Social? Una infusió de frígola i una aspirina i tot arreglat, i pels més fins la "iguala" i no passa res.
Cambra de bany? No us podeu rentar en un cossi? Qui té voluntat de netejar-se, ho fa i en pau.
Universitat? En llegir, escriure i les quatre regles i anem sobrats, i no cal esforçar-se molt que per treballar no fa falta.
Vacances? Amb el diumenge per anar a missa n'hi ha prou.
Sofà? Què passa que el cul ja no us cap a una cadira de bova?.
Pensions? Què? Els fills ja no es volen encarregar dels pares, pos ja sabeu lo que es cou.
Aire condicionat? Obriu finestres o enceneu el bracer i no passareu calor ni fred.
Treball? Les dones a casa a cuidar els menuts i la gent gran, i els joves a la mili tres anys a fer-se homes...

Alguns, ja ho vam viure en el passat, i al pas que anem, ho podem tornar viure en el futur. Va sent hora de no deixar les tisores a l'abast de qualsevol...