Va decidir llençar el rellotge despertador, els de corda, els elèctrics i fins i tot el rellotge de polsera al poal de les escombraries. Amb el rellotge de sol, del casalot de l'altra banda de la plaça, en tenia prou. Estava convençut que ara el temps caminava més espai, estava convençut que ara envelliria més lentament, i no anava errat, abandonar els vells costums li va permetre aprendre a mirar-se les coses d'una altra manera, a viure més sossegadament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada