El carrers empedrats i silenciosos m'atrauen, com ho fan les cases de pedra i fang, els balcons de fusta i geranis, i les finestres silencioses. M'agraden els pobles de muntanya, com m'agradaven els pobles de pescadors, que ja no en queden.
Deixant-me anar per carrerons, costers i cantonades camino cercant l'inesperat, i de vegades un detall qualsevol desperta la curiositat que m'alimenta i justifica tantes anades i tornades a no sé sap ben bé on.
El "Carrer baix del sòl" de Morella, em va deixar neguitós. Un carrer sota terra? Amb els temps que corren molts es veuen forçats a recórrer a l'economia soterrada, d’aquí a viure també soterrats sols hi ha un pas.
1 comentari:
Em passa si fa o no fa. lúnic que no hauria sabut explicar tant bé.
Publica un comentari a l'entrada