19 de desembre, 2008

L'amistat invisible

Diuen los restauradors que la crisi ha fet minvar les comandes per celebrar menjars d'empresa en ocasió de les festes de Nadal. Potser sí. No tinc elements de judici per afirmar o negar aquest extrem.

Sols puc constatar que com tots els Nadals l'amic invisible es va manifestar i, coincidint amb la meva sobrevinguda afecció pels fogons, em va oferir un pràctic davantal, que prometo no vendre a l’Ebay.

Ara a vore com surten los canelons (que l'hàbit no fa al monjo...)

5 comentaris:

ximo ha dit...

Vols dir que no cal alguna cosa mes que una "sobrevinguda afecció" per als canalons?. Sort.

Anònim ha dit...

si arribes a vendre el devantal, li dire a qui te l'ha regalat, i el vodka

assumpta ha dit...

... tot ajuda, no ???
Ànims ! i si et surten bons (que t'hi surtiran), ja tens un nou post: La recepta i foto amb davantal!

bajoqueta ha dit...

Això mateix a vore si ens ensenyes com te queden los canalons :)

Unknown ha dit...

Ximo: Tens raó fa falta alguna cosa més, com una bona recepta, bons ingredients i els bons consells de qui en sàpiga més. De moment avui n'he preparat dos dotzenes que he congelat sols pendents de la bechamel.

Anònim: No ets molt anònim quan saps que el davantal anava acompanyat d'una ampolleta de vodka...hahahahaha.

Asumpta, bajoqueta: D'acord us prometo recepta, i foto del davantal i els canelons acabats. (encara que surtin socarrimats)