Avui un amic, m'ha fet a mans aquesta peça de sabó elaborada tal com la tradició mana: aigua, sosa, oli i greixos, tot en la seva justa mesura, tot ben remenat, tot ben emmotllat i deixat reposar el temps precís.
Amb aquesta peça a la mà em sembla sentir la xerrameca i les rialles de les dones remullant la roba, refregant-li el sabó al safareig de qualsevol poble o llogaret.
Com imatge bucòlica i record del passat queda molt bé, per a una feina molt feixuga, i sembla que ja no hi ha marxa enrera, ni falta que fa. Les rentadores i les assecadores han suposat tota una revolució a la llar, però amb els peus tocant a terra, no perdeu mai de vista els estris i productes del passat, no sabem la sorpresa que ens prepara el futur al tombar la propera cantonada...
1 comentari:
Quan ma iaia vivia en natros sempre deia si tinguesseu que rentar a mà no vos canviarieu la roba tant. I quanta raó tenia. Ella encara el feia servir, i li agradava rentar a mà. Suposo que són coses d'aquelles que són difícils de perdre la costum.
Menos mal que ara ja no hem de rentar així, i sort de les lavadores i de tots los aparatos que mos rodejen que fan la feina de casa més fàcil.
Encara així, com tu dius no cal olvidar-los. Abans eren més independents en alguns sentits, ara sinó anem al super a comprar lo sabó no sabriem que fer en la roba bruta.
Publica un comentari a l'entrada