14 de gener, 2008

Estris d'abans ahir (XII)

A part d'utensilis diversos que hem anat veien i els que veurem al llarg del temps, hi havien productes que també han caigut en desús a pesar que encara hi ha gent que s'esforça en mantenir la tradició elaborant aquest sabó tal com es feia en un temps ja un pèl llunyà.

Avui un amic, m'ha fet a mans aquesta peça de sabó elaborada tal com la tradició mana: aigua, sosa, oli i greixos, tot en la seva justa mesura, tot ben remenat, tot ben emmotllat i deixat reposar el temps precís.

Amb aquesta peça a la mà em sembla sentir la xerrameca i les rialles de les dones remullant la roba, refregant-li el sabó al safareig de qualsevol poble o llogaret.

Com imatge bucòlica i record del passat queda molt bé, per a una feina molt feixuga, i sembla que ja no hi ha marxa enrera, ni falta que fa. Les rentadores i les assecadores han suposat tota una revolució a la llar, però amb els peus tocant a terra, no perdeu mai de vista els estris i productes del passat, no sabem la sorpresa que ens prepara el futur al tombar la propera cantonada...

1 comentari:

bajoqueta ha dit...

Quan ma iaia vivia en natros sempre deia si tinguesseu que rentar a mà no vos canviarieu la roba tant. I quanta raó tenia. Ella encara el feia servir, i li agradava rentar a mà. Suposo que són coses d'aquelles que són difícils de perdre la costum.
Menos mal que ara ja no hem de rentar així, i sort de les lavadores i de tots los aparatos que mos rodejen que fan la feina de casa més fàcil.
Encara així, com tu dius no cal olvidar-los. Abans eren més independents en alguns sentits, ara sinó anem al super a comprar lo sabó no sabriem que fer en la roba bruta.