El virus del doble accent

Que els virus tenen molt mala bava és del tot conegut, darrerament el de la grip A està de moda per la seva frenètica incidència. De moment en soc lliure d'aquest mal, però aquesta setmana un "bitxo" d'una altra mena ha afectat al meu estimat ordinador. A saber com, el virus del doble accent s'ha colat en el meu sistema, burlant a l'antivirus, una aplicació que m'ha demostrat ser del tot inútil, al temps que excessivament cara. Per fer-vos una idea, a l'escriure una paraula amb accent, el bitxo ho feia d’aquesta manera: incid``encia, en lloc de incidència.

Després de diversos anàlisis a fons amb l'antivirus tradicional, el malalt seguia sense recuperar-se. Han hagut de ser dos petits programes de descàrrega lliure: un antimalware i un netejador els encarregats de deixar-me el sistema una altra vegada net com una patena.

Aneu en compte amb allò que rebeu...

Un altre aniversari

Cinc-cents quaranta-cinc apunts enrera, ara fa tres anys, va néixer en el ciberespai dels blogs: De Roquetes vinc, ...a Tortosa baixo.

L’any 2006 aquest blog era fill únic, avui l’acompanyen quatre germans petits, Lo calaix i Avui menjarem..., per donar cabuda a les meves afeccions: el modelisme naval i la cuina, i altres dos blogs d’accés limitat, d’àmbit personal i familiar.

De vegades molt apressa, altres massa poc a poc, i amb encerts o sense he arribat fins aquí i espero seguir endavant.

Salut i una forta abraçada

No als tancaments !!

PEL FUTUR DE LEAR ROQUETES

PEL FUTUR DE LES TERRES DE L’EBRE

Les Federacions de MCA-UGT, d’Indústria de Catalunya de CCOO i de USOC manifestem el nostre més absolut rebuig a la intenció de la Direcció de LEAR de Roquetes de deslocalitzar la producció i tancar el centre de treball. De la mateixa manera exigim, un cop més, un pla industrial que garantitzi la viabilitat del centre de treball i el manteniment dels 520 llocs de treball.

Al mateix temps volem denunciar la gran irresponsabilitat social implícita en la proposta de la direcció de LEAR.Deslocalitzar la producció amb el conseqüent tancament de la planta suposarà un veritable trauma social a una zona especialment castigada per la crisis i històricament abandonada per les administracions.

Els treballadors i treballadores de LEAR Roquetes no estem disposats a assumir la intenció de l’empresa després d’anys de dedicació i esforços en els que hem demostrat sobradament la nostra voluntat i capacitat per fer viable i competitiu aquest centre de treball, la situació actual només obeeix a una intenció calculada de la direcció de deixar podrir el futur de LEAR Roquetes aprofitant-se de la situació per justificar l’injustificable.

També volem manifestar en la present nota informativa la nostra crítica a la nul·la actuació de l’administració en el compromís per la viabilitat del centre de treball de LEAR Roquetes, així com, en la recerca d’alternatives industrials per a les Terres de l’Ebre. Els Sindicats signants hem manifestat en varies ocasions davant els diferents Governs de la Generalitat de Catalunya la necessitat de comprometre a la direcció del LEAR en el futur del centre de Roquetes i en la necessitat de dur a terme polítiques industrials específiques per a les Terres de l’Ebre, per desgracia la Política Industrial de l’administració catalana s’ha caracteritzat per la més absoluta absència, el que per un territori com el de les Terres de l’Ebre significarà enfonsar-se encara més en el subdesenvolupament econòmic vers el nostre país.

Per acabar destacar la nostra ferma convicció i compromís en la defensa dels 520 treballadors i treballadores de LEAR Roquetes davant de l’actitud oportunista e irresponsable de la direcció de LEAR, així com davant de l’abandó de l’administració.

Tortosa a 20 d’octubre de 2009.

LEAR: 520 treballadors al carrer

Si hi ha alguna cosa que tothom tem és quedar-se sense feina, i aixó és el que els hi ha passat als treballadors de la multinacional LEAR a Roquetes, 520 treballadors i treballadores al carrer sense feina, i aquesta tarde ho han materialitzat manifestant-se des de l'Ajuntament de Tortosa fins Roquetes.

Pels alts executius de l'empresa sols són números, me'n sobren 500 d'aqui, n'agafo 700 d'allà que són més barats i encara faig negoci, així van les coses per ells. Però aquí polítics i càrrecs de confiança s'hauran de posar les piles ben carregades i trobar una solució ja. Ha arribat l'hora que es guanyen el sou que tan fàcilment reben cada mes dels presupostos de l'Administració.

Lo "vaporet" Anita al calaix

Al meu bloc de modelisme naval "Lo calaix" he iniciat avui un nou fil amb el projecte de maqueta: Lo "vaporet" Anita. No és un projecte acabat de néixer, fa molts d'anys que li donava voltes i per fi aquest octubre de 2009 l'he posat en marxa.

Començar el mes d'octubre no és per casualitat, el 15 d'octubre de 1916, l'Anita va ser avarat a Tortosa amb molt de rebombori i el 28 d'octubre de 1937 es va enfonsar a Sant Jaume d'Enveja a conseqüència d'una riada. L'Anita a pesar del poc temps que va estar en servei (1916-1928), va calar amb força convertint-se amb els llaguts i el carrilet en una de llegendes que encara perdura en la memòria col·lectiva ebrenca.

El programa Thalassa de C33 va dedicar-li al 2005 un dels seus programes i la web "Vida marítima" a l'octubre de l'any passat li dedicava un espai.

De maquetes de l'Anita n'hi han unes poques, una d'elles a la Cambra de Comerç de Tortosa, però que jo sàpiga totes elles són estàtiques, la meva neix amb voluntat de navegar, però encara és prompte per parlar de tocar l'aigua.

Enllaç a "Lo calaix":Lo vaporet Anita (1)

L'Octavi Serret: Premi Nacional de Cultura

El passat 24 de gener, en ocasió de la signatura d'exemplars de Relats d'aigua dolça al Serret Blook, vaig coneixer a l'Octavi, el llibreter de Vall-de-roures. La seua fama el precedia, un home dedicat en cos i ànima als llibres.

Veure'l a la seua llibreria, en la seua salsa, és tot un espectacle, no para un instant, atenent als seus clients i convidats, rodejat de la possiblement major varietat de llibre ebrenc. Desborda vitalitat oferint i recomanant les darreres novetats a uns, comentant i engrescant amb els seus projectes a altres.

Personalment li estic molt agraït, gràcies a les seues iniciatives, vaig complir un somni, veure un dels meus relats publicats en paper, i aviat veurà la llum un altre dels seus projectes una novel·la col·lectiva en la que també hi participo.

Com a dinamitzador cultural l'Octavi Serret, l'intrèpid llibreter de Vall-de-roures, no té preu i avui li faran a mans, el Premi Nacional de Cultura per la Projecció social de la llengua catalana.

Si algú és mereix aquest reconeixement és ell. Enhorabona Octavi.

Avui menjarem...: Magdalenes

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., l'actualitzo alguns dissabtes amb una recepta nova,... Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto:Magdalenes

Carretera Tortosa-Roquetes

Després de molts d'anys de patir una carretera, que en realitat era una pista americana on els peatons es jugaven el físic cada vegada que havien d'anar caminant d'una a l'altra població.

Per fi l'obra está acabada, sols manquen detallets sense importància, però que ja permet que conductors, ciclistes i peatons puguin circular sense risc de deixar-se la pell.

Ara quan vulguin que la inauguren, i si no volen tan hi fa...

Avui menjarem...: Flam d'ametlles

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., l'actualitzo alguns dissabtes amb una recepta nova, darrerament he fet moltes campanes... Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto:Flam d'ametlles

Vagarejant (5): Ell

Cafè. Una tassa de cafè, plena a vessar de cafè descafeïnat, s’avorreix escoltant el colpejar d’uns dits sobre l’atrotinat teclat de l’ordinador.

Fora, els crits i el córrer desbocat escales amunt dels xiquets del veïnat emmudeixen al mateix Roy Orbison que acaricia l’aire amb Pretty Woman. De l’altra banda del barandat venen veus de l’enèsima discussió, a crit pelat, del programa televisiu de torn. Al carrer un petard i un culé matiner esclaten amb alegria per una victòria que encara no s’ha produït, mentre els cotxes en doble fila s’amunteguen esperant als alumnes de l’acadèmia del davant de casa. Al taller mecànic de la cantonada, intenten redreçar la ferralla a cop de mall. Una dona escridassa al fill per una caçadora estripada, mentre per la finestra es veu a Venus brillant al mig d’un cel blau que ja enfosqueix.

Es beu el darrer glop de cafè, que ja és fred i Roy Orbison no desespera, i insisteix amb Devil doll. L’escala ja és en silenci, i al carrer els cotxes han desaparegut carregats d’alumnes. De més enllà del barandat sols arriba el silenci, i a la cantonada, es disposen a baixar la persiana metàl·lica del taller. Venus que segueix brillant al mig d’un cel enfosquit, espera a la Lluna per anar-se’n de gresca.

Cafè. Una tassa de cafè, buida de cafè descafeïnat, espera impacient un raig d’aigua que la netege, al damunt de tot d’una pila de plats que omplen la pica, mentre unes tecles atrotinades s’esmeleguen a cada embranzida d’uns dits nerviosos que no sembla que vulguin aturar-se mai.

El terrabastall amb que havia conviscut tota la tarda s’ha transmutat en silenci total, i la claredat del dia ha donat pas a una foscor immensa únicament trencada per la lluminositat de la pantalla de l’ordinador. Fins i tot Roy Orbison ha callat.

Mira al seu voltant, i sols troba la casa buida i bruta. No hi ha ningú. Solament ell i una pantalla que el connecta a un món virtual...

Vagarejant (4): El sospir

He creuat la porta inexistent, que dona al pati de les vostres vides, amb por de trencar el silenci amb el lleu xasquit dels peus sobre la sorra. Descalç,i de puntetes he anat caminant lentament per no pertorbar el suau remor del riu de les vostres paraules. M’he assegut a un racó, i recolzant-me sobre la paret de la vostra hospitalitat, he tancat els ulls.

Al meu cor, on han retronat els càlids poemes d'Ebnu, càlids com les sorres del vostre món, li he amagat les mentides i falsedats, i he continuat l’amarga espera compartint les vostres soledats.

En silenci, he anat alimentant-me de les paraules que volen, paraules que han anat passant, com passen les aigües d’un riu que mai heu conegut, i sense gosar trencar la plàcida tranquil·litat on viviu, únicament he estat capaç de llençar a l’aire un lament disfressat de sospir.

Avui menjarem: Amanida de pasta

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., l'actualitzo alguns dissabtes amb una recepta nova, darrerament he fet moltes campanes... Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto:Amanida de pasta

Remenant contenidors

Fa uns dies Gustau a la Marfanta ja en parlava, i no era un fet aïllat, malauradament és més normal del volem creure. Podem pensar que és un dels efectes directes de la crisi, potser sí que darrerament el nombre de persones que es dediquen a remenar la brossa s'ha incrementat, però n'hi han que tenen molta antiguitat en aquesta mena de subsistència.

Vagarejant (3)

El meu hort, aquest estiu, ha estat molt pobre en lletres, han arribat les primeres pluges, potser que les úniques en molt de temps, i pocs apunts a la vista. Els plançons, la terra, l'aigua molla, o el pagès poc traçut, qualsevol cosa o tot plegat ha permès que el cabàs dels fulls d'horta sigui buit. Deu ser la crisi!!

Em consola pensar que l'hivern va ser generós i al rebost jauen complaents les cabories de la tardor passada per anar mastegant quan van mal dades...

EL TRADICIONARIUS A LES TERRES DE L'EBRE (Roquetes 2009)

Un any més, Roquetes acull la festa del Tradicionarius a les Terres de l'Ebre. Avui, demà i passat doneu-vos una volta per Roquetes i gaudiu del programa de la setzena edició d'aquest festival ebrenc de música tradicional.

L'Hort de Cruells, transformat en Hort de la Música dóna pas a L'hortet del cant i la dansa, a la Marató de Música Popular, als tallers de Jota i danses tradicionals, a més d'exposicions i concursos per refrescar l'esperit a les xafogoses nits del darrer cap de setmana d'agost.


PROGRAMA D'ACTES


Divendres 28: L’HORTET DEL CANT I LA DANSA

-18h. Cloenda Esplai 2009 amb danses tradicionals
-19h. Espectacle tradicional infantil
-20h. Inauguració de la 2a. exposició
“Per puñetes, a Roquetes!”.
-20:30 h. Presentació del treball de recerca
“La Jota cantada a les terres de l’Ebre”
de Joan Vidal, Carme Queralt i Eva Castellanos.
-22h. Vetllada de cant i dansa amb:
La Taverna Can Cuscó. Cançons de vi i de taverna.
Grup Paracota. Balls i danses de les Terres de l’Ebre.


Dissabte 29: MARATÓ DE MÚSICA POPULAR

-17h. Trobada de puntaires i lliurament de premis del
II Concurs de punyetes Ciutat de Roquetes.
-18h. Inauguració de la VI Fira Artesanal, amb la
presència del Sr. Pere Panisello Chavarria, vicepresident
de la Diputació de Tarragona i de l’alcalde de Roquetes
l’Il·lm. Sr. Francesc A. Gas Ferré.
Actuació de Joseret i la Rondalla.
-22h. XVI Marató de Música Tradicional i Popular
Homenatge a Lo Teixidor
Joseret i Rondalla. Jota de ronda.
Tandarica Orkestar. Animació.
Névoa. Estranya forma de vida. Fados.
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Oco!
La Somsoni. Ball tradicional.
La carrau. Ball Folk.


Diumenge 30: ELS TALLERS EN PRÀCTICA

-18:30h. II Concurs Nacional de Jota Pepe García
Lo Canalero.
Comptarà amb la Rondalla de Joseret, Juanito Aragonés
i Jordi Prats, guanyador de la primera edició.
-19:30h. Balls tradicionals amb La Jota a la Plaça
-21:30h. Tancament de la VI Fira d’artesania.
Entrada gratuïta a totes les activitats
Servei d’entrepans i begudes


ACTIVITATS PARAL·LELES

Taller de Jota cantada impartit per Arturo Gaya.
24, 25 i 26 d’agost de 18h a 21h al Casal de Joves.
Concurs: diumenge 30 d’agost

Curs de danses Tradicionals a càrrec del Grup Paracota.
24, 25, 26 i 27 d’agost de 18h a 21h al Casal de Joves.
Pràctiques de balls: divendres 28 i diumenge 30 d’agost.

VI Fira d’artesania i mostra d’oficis dies 29 i 30, a partir de
les 18h a l’Hort de Cruells.

Exposicions a l’Hort de Cruells:
Per punyetes, a Roquetes!
Gravats de bèsties de Joan Carles Calbet.
28, 29 i 30 d’agost de 17h a 22h.

Informació i matrícula dels cursos:

Ajuntament de Roquetes 977 501 511
Més informació www.roquetes.cat / cultura@roquetes.cat

Puges o baixes (8)

Del blog Una sortida digna vaig rebre aquesta escala, les meues solen ser exteriors i públiques, però amb aquesta joia he trencat la seguida: una escala de Roma disenyada pel Miguel Angel, tot un luxe admirar-la, mentre puges o baixes.

Vagarejant (2): Ploma

La ploma, amb tenacitat, va forçant la mà tremolosa a descriure girs i giragonses que transformen el paper llardós d'embolcallar l'entrepà de tonyina, en un manuscrit indescriptible.

El mots arrenglerats, s'assemblen a processons inacabables de gargots inintel·ligibles, parits per cervells poc traçuts, o minvats pel pas del temps, com el meu...

La mà, que no és conscient de les accions de la ploma es deixa portar, no sense petits brins de resistència que no van enlloc. La mà, deia, accepta les ordes de la ploma i de mica en mica va emplenant-ho tot de paraules buides, fofes, sense sentit...

Vagarejant (1): Llibres

Avui no he llegit cap llibre. Ahir i abans ahir tampoc, més enllà no me’n recordo. I demà qui sap el que faré.
Tinc por de submergir-me en les profunditats d’una història i no ser capaç de sortir-me’n. Els llibres em cerquen, m’atenallen, em vigilen, no em treuen l’ull de sobre disposats a caure a sobre meu i abduir-me, per convertir la meva vida en un conte qualsevol.

En vela o en somnis, vagarejo sense rumb. Tenint cura de fugir de la lletra escrita, m’amago dels afeccionats a la ploma fàcil i em refugio entre les hordes de hooligans del futbol desestelat, camuflat dins la samarreta suada d’un equip de regional. Però la fugida és estèril, per molt que corri sempre m’acabo trobant, per arrancar un pessic de mi mateix i transformar-lo en quatre ratlles tortes, de pèssima cal·ligrafia i d’un contingut sense sentit fora de mi mateix...

Entre rucs i ases

- Pssstt!!

- Psstt!!

- Pssstt, què?

- Rés, res. Sols provada de parlar.

- Parlar? Quines rucades amolles, com has de parlar si ets un cavall?. Cavall he dit? Més bé ets una mica ase.

- Tu fotet, però bé que em respons.

- Jo?

- Si tu!!

- Però sinó entenc mitja paraula de lo que dius.

- Pos per no entendre'm, ben bé que no pares amb la xerrameca.

- Passa de mi i deixa’m mastegar tranquil·lament...

- Déu, m'estic tornant boig? Ja parlo com un cavall

- Si sols fosses tu, rai...

Sant Tornem-hi

Les darreres setmanes han estat prenyades d'esdeveniments de tota mena, dignes tots ells de produir entrades al bloc, però jo estava més per la feina del no fer res i gaudir dels dies assolellats i de les nits de tranquil·litat i xafogor.

Però com sempre que es va, després toca tornar, avui per anar fent boca, poso la farola sense bombeta perquè ens "il·lumini" en la incertesa de l'hivern que s'atansa.

De Roquetes a Jesús

Aprofitant el darrer diumenge de Festes de Roquetes i el primer de les Festes de Jesús, ahir es va inaugurar el passeig entre tots dos pobles. La vella carretera sense voreres, de 450 metres que separava Roquetes de Jesús ha estat substituïda per un passeig de la mateixa longitud que uneix ambdues poblacions.

Encara que en aquesta obra han tardat anys i panys, la Mancomunitat de Tortosa - Roquetes va demostrant que serveix per alguna cosa més que per reunir-se de tan en tan. Esperem que no afluixin.

Avui menjarem...: Cargols amb tomata i ceba

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza alguns dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto:Cargols amb tomata i ceba

Punyetes de Roquetes

Ve de vell la dita que diu: "A Roquetes, les punyetes les venen fetes", i era veritat de la bona, les puntaires de Roquetes eren afamades en la confecció de punys i punyetes. Ha passat el temps i les modes han canviat, de punyetes ja sols en gasten els jutges i els capellans, i que jo sàpigue a Roquetes ja ningú en confecciona.

Però la dita no s'ha perdut, els guarnits de togues i sotanes ha estat substituit per un pastís fet a base de pasta d'ametlla. Si veniu a Roquetes i demaneu punyetes us en serviran.

Ara disculpeu-me me'n vaig a fer punyetes...

Arranquen les Festes de Roquetes '09

Ja fa uns dies que els carrers estan guarnits amb la senyera i l'escut de la ciutat, i avui divendres arranquen les Festes amb l'acte de relleu de les pubilles. I per anar fent boca, les xarangues recorren els carrers donant el toc musical a la concurrència i advertint a qui no ho sàpique que durant els propers deu dies és lo que toca.

A xalar qui pugue, i qui no...una mica de paciència.

Festes de Roquetes 2009

Sembla mentida, però ja ha passat un any i demà passat tres de juliol comencen les Festes Majors de Roquetes. Deu dies de menjars populars, confetti, bous, balls i un fotimer d'actes que trobareu al PROGRAMA que ha preparat el Patronat de Festes.

Encara que s'han quedat curts en el seu repartiment domiciliari, desitjo que no es quedin curts en res més.

Bones Festes i a passar-ho bé !!!

XVII Cursa del Llop

El passat cap de setmana, es va cel·lebrar la disetena cursa del Llop, una prova feta especialment per a uns pocs privilegiats. Si els atletes inscrits en qualsevol de les seves sis etapes van superar el quatre cents, tan sols set atletes es van inscriure a les sis etapes:

1ª etapa. Bicicleta de carretera amb dos circuits, el mes llarg de 183 Km: Tortosa, Aldover, Xerta, Prat de Compte, Bot, Gandesa, Camposines, Cruce de la Fatarella, Cruce de Villalba, Gandesa, Pinell de Brai, Tortosa.

2ª etapa. Cursa de muntanya de 32 Km.: Tortosa, Coll de l’Alba, Mas de Cuello, Povet de l'Amorós, Camí de Fullola, B. de Sant Pere, l’Ampolla.

3 ª etapa. Caiac de mar de 16 Km.: L'Ampolla - Riumar.

4ª etapa. Caiac de riu de 24 Km.: Deltebre(Jesús i Maria) - Tortosa.

5ª etapa. Mitja marató de 21 Km.: Pujada a Caro.

6ª etapa. Cursa amb BTT amb dos circuits, el mes llarg de 110 Km.: Restaurant del Port(Caro), Font del Teix, Sant Miquel de l'Espinalbar, Beseit, Coll de la Creu, Pous de la neu, Tortosa.


I com no podia ser de cap altra manera un roquetero, ALBERT GINE CID, ha estat el "llop" guanyador d'enguany. Enhorabona !!

Cargols enganyats

Els coets ja fa dies que anuncien l'arribada de Sant Joan, potser que no hi hagi tan rebombori com altres anys, la crisi s'ha de notar. Mentrestant els cargols esparverats intenten, cames ajudeu-me, fugir de l'olla. Es massa tard, se n'adonen que no en tenen de cames, i no n'hi ha de temps per demanar-ne unes. Cal fugir encara que sigui a rosegons. Ja ho fan.

L'olla s'escalfa irremeiablement, i l'únic que aconsegueixen es coure's sense la protecció de la seva cuirassa protectora. El cuiner somriu satisfet, una vegada més ha aconseguit enganyar als cargols.

Kafka a la platja

La novel·la de Murakami, en principi desconcerta, una sèrie de fets aparentment sense cap relació acaben resultant ser els diferents fils de la mateixa teranyina.

Kafka Tamura de quinze anys, fuig de casa perseguit per la maledicció que li llança el seu pare, i el senyor Nakata un entranyable vellet que parla amb els gats i que és una mica totxo són els dos protagonistes. Dos històries paral·leles aparentment sense cap mena de connexió però que de mica en mica es van aproximant sense acabar de trobar-se.

Alguns dels misteris que es plantegen a la novel·la no acaben per desxifrar-se deixant-nos un regust amarg d’insatisfacció, però poc importa , el món que ens mostra Haruki Murakami s’ho val i compensa gratament. Diuen d’ell que es el millor dels narradors vius, no gosaré fer tal afirmació, no puc ni volent, però després de L’amant perillosa, de Tòquio blues i de Kafka a la platja, és un dels escriptors que més m'agrada.

Les fonts (21)

Hi han fonts amagades que sols coneix el veïnat pròxim i que hom pot descobrir a poc que es passegi per tots els indrets de la ciutat.

Aquesta font oblidada la trobem al començament del camí del Mig al darrera del barri del Temple, encara conegut popularment com les "casetes del 13 de gener", quan ja fa gairebé 30 anys va ser rebatejat al nomenclàtor oficial de la ciutat.

Avui menjarem...: Empedrat d'estiu

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza alguns dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Empedrat d'estiu

Puges o baixes (7)

Per anar a la deixalleria o al Patronat de Festes què millor que pujar a peu aquestes escales, fas salut i estalvies gasolina. De baixada són molt més comòdes.

Avui menjarem...: Sarmale

El meu bloc de cuina Avui menjarem..., s'actualitza alguns dissabtes amb una recepta nova. Les meues, són receptes d'anar per casa, i que abans de penjar-les al bloc les he preparat i n'he fet un tast.

Avui us porto: Sarmale

Lo call

Lo fossar dels jueus s'extenia extramurs al NE de la ciutat a l'esguard de les avançades de Sant Joan, i el Portal dels Jueus permetia l'accés des d'aquell indret a l'aljama de Tortosa.

Comparant amb altres barris del casc antic, el call encara no ha arribat als nivells de degradació dels barris de Sant Jaume i del Castell, peró demana a crits una intervenció decidida.

Tant de bó siguin capaços de posar-hi remei abans que no sigui massa tard.