20 de novembre, 2016

Vagarejant: 20N

Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el divendres 18 de desembre de 2009

Des del Moll dels Fustos no es veu la Riera, però sembla que hi ha moguda, els furgons dels antiavalots fa estona que hi passen, i d’allà provenen els espetecs que alimenten un núvol blanc que es va aproximant al port. Les granotes blaves i els grisos s’estoven.

Carles està neguitós, poc li queda per tornar a casa i deixar enrera els vint-i-quatre mesos de serveis a l’Estat. Per l’ull de bou que dona a la cambra dels que manen els pot veure reunits mirant el televisor. Des de la pantalla un desullat Presidente, amb cara de circumstàncies, els mira de fit a fit:

El general de les monedes de deu rals ha traspassat!!

A boca de nit, la dotació gairebé està al complert, els pocs que manquen han estat informats del lloc de trobada, la caldera té la pressió precisa, el que més mana tira amb ràbia del cable de la sirena i el fumeral en lloc d’emetre un avís amenaçador llença a l’aire un lament esglaiador. La proa enfila la sortida del port posant rumb a Vilatrú i deixant enrera les batusses de la Riera on ja no es distingeixen les granotes blaves dels uniformes grisos.

Vilatrú descansa en silenci i la calma ha tornat al buc. Sols Carles segueix pal plantat atent al portaló del vaixell. Una cançó tavernera trenca el silenci, una ombra estranya s’atansa pel moll, Carles s’esvera, es posa el xiulet als llavis per alertar el caporal, però no fa falta, la veu de qui canta li sembla familiar.

El caporal Romiguera, amb un núvol de globus de colors va mesurant de banda a banda el moll, entrompessant per tot arreu. A dures penes enfila el portaló i embarca seguit per un manoll de fils blancs que subjecten el núvol de globus.

Romiguera i el Carles es creuen una mirada amistosa.

-Bona nit nano –farfolla Romiguera, que manté els globus amb una mà i un porro a l’altra.
-Bona nit Romiguera –li contesta afablement el sentinella.

Al mig del dormitori de la dotació, Romiguera seguit dels seus globus, busca a les palpentes l’escala de baixada al nivell inferior, on és troba la seva llitera. Baixa els primers esglaons, però és massa estret i el núvol de globus no hi passa.

Romiguera no s’ho pensa, fot una calada al porro l’aproxima als globus i comença a petar-ne uns quants per reduir el núvol que no vol passar per l’escotilla. L’esclat dels globus retrona entre les parets de ferralla del vaixell. Tothom es desperta, la dotació a les fosques salta de les lliteres, ningú sap què passa.

Carles esverat baixa tot apressa i encén les llums del dormitori. Tothom està en peus, al centre del dormitori, dins l’escotilla de baixada Romiguera amb una mà subjecta el núvol de globus, força minvat, i amb l’altra el porret. Al seu voltant els que manen, amb calçotets, l’encanonen amb les seves armes.

-Qué coño pasa, Romiguera? – diu el que més mana.
-Essto.....nada, nada....que los globitos no pasan, ...esssto... ¿ una caladita?

2 comentaris:

Montse ha dit...

Als blogs hi haurien d'afegir allò de "M'agrada" :)

Juanma Garcia ha dit...

Montse. de totes maneres, gràcies