Fa un temps, quan encara es feien nous traçats de carretera o s'eixamplaven vials interurbans va sorgir la moda de palplantar aquests còdols a la vora de les carreteres, semblen esperits sorgint de la terra amenaçant als usuaris de l'asfalt.
La seva estampa tràgica fa recordar a qui et pots trobar al proper revolt si no pares compte.
Al meu riu fa cinquanta anys, que per enaltiment del "caudillo", hom va palplantar una estructura de ferro, de ferro com els canons, com els blindats, com la metralla que va matar sense compassió milers d'éssers humans i allí segueix desafiant al vent de dalt i amenaçant a uns i reconfortant als altres, amb el record d'una guerra bastarda, bastarda com totes les guerres.
La seva estampa tràgica fa recordar a qui ets pots trobar, si no ets bon minyó i no pares compte.
2 comentaris:
No havia vist mai aquestes roques amb ulls fins que per aquest setmana santa vaig veure que en les terres de l’Ebre la teníeu.
Havia sentit a dir que aviat trauríeu aquesta cosa de ferro.
Aquesta cosa que alguns no volen treure... no ho puc entendre, de veritat! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada