Il·lusions i incerteses: Estic més content que un ginjol !

Foto de l'Arare o d'algun dels seus amics.

Enguany per primera vegada en trenta anys he fet les vacances atomitzades. Per una cosa o per l'altra he anat deixant bocins del meu descans anual escampat pel galimaties numèric del calendari. Jo reservant-me uns dies per la presentació de la nostra novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona i per poc em quedo sense poder anar-hi.

Però el dijous passat vaig ser d'hora, em va atabalar una mica la quantitat de gent, jo esperava algo més recollidet així com en família, però no. Tot plegat va resultar agradable i va servir per carregar-me les piles, que darrerament les duc una mica descarregades.

El divendres, més literatura. A la Llibreria "La 2 de Viladrich" de Tortosa vaig assistir a la presentació del recull Mitja dotzena d'ous de Jordi Pijoan-López. Era present el Jordi i fent els honors el Jesús Maria Tibau. Un acte força agradable, adobat per la fina ironia del Jordi i el Jesús.

El dissabte, seguim amb la literatura. A la llibreria Serret de Vall-de-roures, el David Monteagudo signava la seva novel·la "Fi" de la que recentment, l'Amenabar ha adquirit els drets pel cinema. El David, és un home senzill, d'aquells que et cauen bé a la primera. Em va signar la seva novel·la i jo vaig fer el mateix amb un exemplar d'Il·lusions i incerteses i l'Octavi Serret, com és habitual va immortalitzar el moment.

Un luxe de presentació a la Bertrand de Barcelona

Ahir al vespre, ens vam aplegar set dels nou autors d'Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona per presentar la nostra novel·la col·lectiva. Va resultar un luxe de presentació.

El saló de presentacions, ampli, còmode i lluminós amb vistes a la llibreria i a un jardí paradisíac ubicat a l'interior de l'illa de cases. Un lloc únic.
El públic assistent, que va omplir la sala, va ser agraït i participatiu, formant-ne part els escriptors Roser Amills, David Martí, Víctor Amela i Jordi Pijoan López.

L'acte va començar als volts de tres quarts de vuit, amb les paraules de Francesc Sánchez en nom de March Editor, a continuació i per rigorós ordre alfabètic vam participar els set autors presents: Juanma Garcia, Maria Lluïsa Gascón, Elisabet Martí, Montse Medalla, Carme Serret, Jaume Silvestre, i tancant la roda l'escriptor barceloní i resident ja fa molts anys a Beseit, Silvestre Hernández.

Després d'anar desgranant el procés d'elaboració de la novel·la, i d'explicar com haviem viscut l'experiència el diversos autors presents, es va donar pas a la participació del públic assistent, que va acabar amb un al·legat en defensa de la supervivència i l'ensenyament del català a la Franja i molt especialment a la comarca germana del Matarranya.

A la presentació, a pesar de no ser-hi present físicament, no van faltar els referits, records i agraïments a l’infatigable llibreter de Vallderoures, l’amic Octavi Serret.

Gràcies al públic per assitir-hi i per llegir-nos; als escriptors presents per recolçar-nos; a la Llibreria Bertrand per acollir-nos; a March Editor per dur-nos al paper; a Joan Carles Gil per la idea i la coordinació del projecte; als companys d'aventura, per la seva amistad i els bons moments passats i esperem que futurs. I a l'Octavi Serret per haver-la liat una vegada més, i que no sigui la darrera.

Il·lusions i incerteses: Cap a Barcelona

Per Sant Jordi vam viatjar cap a Barcelona, amb les nostres Il·lusions i incerteses, en aquella ocasió va ser el local Margarita Blue qui ens va acollir.
Han passat sis mesos i la nostra novel·la s'ha passejat: per la Fira literària de Jesús; per la Fira del llibre ebrenc de Mora; va tenir la seua presentació al Trull de les raboses de Valderoures, lloc on Octavi Serret i J. Carles Gil van gestar la idea del llibre; i va envaïr l'espai radioelèctric de la mà de Jesús Maria Tibau al seu programa televisiu: Tens un racó dalt del món del Canal 21.
Ara la nostra novel·la col·lectiva torna a Barcelona, i el proper dijous 14 d'octubre a les 19.30 hores, la llibreria Bertrand de la Rambla de Catalunya acollirà una nova presentació de la mà de David Martí, de Victor Amela, de l'Editor Francesc March i dels coautors: Montse Medalla, Elisabet Martí, Ma Lluïsa Gascón, Carme Serret, Jaume Silvestre i jo mateix.

Com no pot ser d'altra manera, esteu tots convidats. Us hi esperem.

Votem o els botem?

I tot comença, els sindicalistes anuncien oficialment la convocatòria de vaga general pel proper 29 de setembre, i el Montilla, a bombo i platerets, assenyala el 28 de novembre com a data per les eleccions al Parlament. I els ciutadans que no cobrem 58.000 euros a l'any, i per tant som uns infeliços (Universitat de Princetown, dixit), què farem aquestos dies? Anar a votar el 29S, fer vaga el 28N, anar a caçar bolets tots dos dies, o botar-los a tots?

Cada dia n'estic més fart...

Somnis impossibles

Aladí es va trobar un llumener a la sorra, devia ser al desert. Jo a la sorra de la platja no he sentit mai que algú s'hagi trobat un llumener amb un geni fart d'esperar que algun vailet curiós l'alliberi.

Encara que de trobar-me, a la platja m'he trobat de tot i res de bo, sempre m'agrada mirar encuriosit per si descobreixo una ampolla amb un missatge. Però tampoc.

Com a molt, alguna ampolla de plàstic que no du cap missatge, ni tan sols cap geni "made in Xina".

L'Hort de la Música a Roquetes

Els propers 27, 28 i 29 d'agost es celebra a Roquetes una nova edició de l'Hort de la Música, el Tradicionarius a les Terres de l'Ebre, un cap de setmana complert de música popular i tradicional, a un preu immillorable.

Podeu consultar la Programació a la web de l'Ajuntament de Roquetes.

La Noria de Plata ja sols és història

Ara sí.

Fins avui, els que ja tenim uns quants d'anys, podíem dir: això era la Noria de Plata. En un plis plas, entre ahir i avui, la vella edificació que havia contingut la sala de ball la Noria de plata ha anat a terra. Potser feia 30 anys que va tancar, però el lloc havia estat prou emblemàtic, per mantenir el record en la memòria col·lectiva dels joves, d'una altra època, de Tortosa i rodalies.

Ara, ja sols és història, que descanse en pau, i benvinguda sigui la nova urbanització.

Castelvispal: A la cerca dels orígens

Castelvispal, és un petit poble de la comarca de Gúdar Javalambre, on van néixer els meus avis paterns, és un poble del que tenia referències per ser l'escenari d'algunes de les històries que havia escoltat de ben petit, però que mai havia tingut ocasió de visitar.

Castelvispal en els seus bons temps havia arribat a tenir censats 34 focs, actualment no arriben a la desena les persones que hi viuen permanentment. Per arribar-hi cal anar des de Puertomingalvo(Terol) per una pista forestal, o des de la capçalera del municipi Linares de Mora(Terol) per una antiga pista forestal transformada, un parell d'anys enrera, en carretera asfaltada per la Diputació de Terol.

Al poble, situat al fons d'un barranc a 1080 metres d'alçada sobre el nivell del mar, hi han poques coses que visitar com no siguin les seues dues fonts més emblemàtiques: la Font dels borratxos a una de les corbes de la carretera d'accés al poble, la Fuentica, i l’església.

Al cap davall del poble, hi ha una placeta on es troba la petita església romànica d'aspecte auster i seriós com es d'esperar, que contrasta amb el seu interior, petit i acollidor on el visitant es sorpren al contemplar un inesperat esclat de colors.

Una visita programada molts mesos enrera i que ha valgut la pena: he pogut posar escenari a alguns dels meus avantpassats, posar orde en el trencaclosques que vaig construint des de fa un bon grapat de mesos i he afegit algunes peces més que em mancaven.

Al Vispal, com se l'anomena popularment, es pot gaudir sobre tot, de pau i tranquilitat i qui vulgui escoltar el silenci, ja sap on ha d'anar.

La C-12 pel Canalet

La Generalitat ha adjudicat, aquest mes de juliol, el projecte constructiu de la variant desdoblada de Tortosa per 1.2 MEUR

El traçat de la variant correspon a una via desdoblada de 12 quilòmetres de longitud que comprèn els termes municipals de Tortosa i Roquetes i, en un petit tram final, al terme d’Aldover. S’inicia a l’actual C-12, a prop del nucli de Vinallop (terme municipal de Tortosa), que es desdobla en un tram d’uns tres quilòmetres.

A partir d’aquest punt, el traçat se separa de l’actual C-12 i comença, pròpiament, la variant. La via discorre cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers). A partir d’aquesta zona, el traçat discorre cap a l’est, fins a enllaçar novament amb l’actual C-12, a l’inici del terme municipal d’Aldover.

Quatre enllaços

La carretera projectada està formada per dues calçades amb dos carrils de circulació cadascuna, separades per una mitjana de 2 metres d’amplada. Així mateix, la variant preveu quatre enllaços:

· Enllaç amb la C-12: Connectarà la variant amb l’actual C-12 cap al nucli urbà de Tortosa. Aquest enllaç situat a la zona de Vinallop serà objecte d’un estudi específic tenint en compte les al·legacions presentades

· Enllaç amb la TV-3421: Un enllaç format per dues rotondes i un pas inferior permetran la connexió amb la carretera TV-3421 (Roquetes – Mas de Barberans)

· Enllaç amb la T-342: Dues rotondes unides per un pas superior permetran fer tots els moviments entre la variant i la T-342 (de Roquetes als Reguers)

· Enllaç final amb la C-12: La variant connecta novament amb la C-12 actual a Tortosa, prop del terme d’Aldover, mitjançant un enllaç a diferent nivell que permet tots els moviments i es complementa amb una rotonda sobre l’actual C-12 costat est per als canvis de sentit i la connexió amb diverses finques

Les Bruixes d'Arnes a la Biblioteca de Tortosa

Foto: Jesús Tibau, David Martí i Irene Prades a l' inici de la presentació

Ahir divendres tal com estava previst, es va celebrar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa la presentació de la segona edició de la novel·la Les Bruixes d'Arnes. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor Jesús Tibau i del propi autor David Martí.

David ens va parlar, de la mà d'en Tibau, de la seva obra; ens va fer un avanç de per on pot anar el seu proper treball; i ens va donar, una vegada més, mostres del seu caràcter afable i senzill en desgranar la seva (r)evolució interior.
Per acabar la presentació Irene Prades va llegir un fragment de “Les bruixes d'Arnes”, tot just quan la Lluna i en Salvador es troben a Tortosa amb l'insigne cavaller i escriptor tortosí Cristòfor Despuig, del que justament enguany es celebra el cinc-cents aniversari del seu naixement.

Enhorabona a tots plegats, a un per l'èxit i als altres per poder gaudir-ne.

Foto: Jesús Tibau, Irene Prades, David Martí i Xavier Aragó, petant la xerrada moments abans d'iniciar-se l'acte

L'any de Cristòfor Despuig

Foto: Palau dels Despuig, antiga seu de la Biblioteca Popular de Tortosa

Enguany a les festes del Renaixement el personatge clau és en Cristòfor Despuig (1510-1575?) en commemoració del cinc-cents aniversari del seu naixement, i per aquesta raó l'amic Jesús Tibau, des del seu blog Tens un racó dalt del món proposa fer-li un petit homenatge al singular cavaller i escriptor tortosí del Renaixement.

La seva obra "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma de diàlegs, l'autor va repassant la història de Tortosa i aprofitant l’avinentesa posa el dit a la nafra en assumptes de Catalunya, -sembla mentida que hagin passat cinc segles-.

Per il·lustrar el seu tarannà us deixo un fragment de la introducció dels Col·loquis on ves per on ja se'n parla de la problemàtica de la llengua:


No he volgut escríurela en llengua castellana, per no mostrar tenir en poc la catalana, y també per no valerme de llengua estranya pera defensar y llustrar la naturaleça propia, que es la principal intenció de mon treball: ni tampoc la he volguda escriure en la llatina perque no pareguera ser tant generalment tractada i entesa per los de la nostra nació com yo vulguera, per honra y contentament dels quals se es escrita ...

Tortosa, XV Festa del Renaixement.

Demà 22 de juliol s'inicia la XV Festa del renaixement, durant quatre dies una ciutat sencera viatja fins al segle XVI, amb els seus habitants i tots aquells que la vulguin visitar. Aquí us en deixo un tast i si en voleu saber més, passeu i assabenteu-vos-hi :







La segona quinzena de juliol Tortosa celebra la Festa del Renaixement. Amb el subtítol l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants en l'existència de la nostra ciutat.
A recer del ric llegat patrimonial, artístic i cultural del segle XVI, cada any ens podem traslladar a un món d'olors, sabors i costums ja desaparegut. El nucli antic es transforma, nobles edificis i centenàries muralles s'engalanen de forma exuberant mentre els ciutadans acaben de bastir les seves tavernes, preparen els obradors i enllustren els seus vestits d'època; els procuradors -el govern local- i les famílies nobles, es mostren ufanosos i passegen amb senyoriu pels carrers de la ciutat que governen a l'hora que es succeeixen multitud d'actuacions de comediants i músics vinguts d'arreu.

Text i videos: web de la Festa

La festivitat del Carme a l'Ampolla

La popularitat de la festivitat del Carme entre mariners i gent de la mar, queda reflectida en les festes que cada any li dedica la vil·la marinera de l'Ampolla a la Mare de Déu del Carme.

Ahir era la diada, al sons de la Salve marinera, la Banda de música acompanyà a la imatge de la Mare de Déu, fins al moll on la va pujar a bord d'una barca que escortada de tota mena de embarcacions, va navegar en processó per la badia.

En acabar un castell de focs, que des de la platja de l'Arenal, es veia d'allò més bé i on hi havien congregats gran quantitat d'espectadors armats de repel·lent pels mosquits, qui no en portava ja s'ho va notar.

Ara a esperar l’any vinent per a tornar-hi.

La nit fosca

La nit era molt fosca, el cel ple d’estrelles pipellejava com un immens arbre de Nadal a l’estiu. Es va aixecar, descalç i a les fosques va caminar per la casa, i les seves diminutes passes el van dur al balcó, allí assegut al terra va distingir la silueta immòbil del pare que li va allargar la mà i un amorós:

-Vine.

Va arrupir-se contra el seu cos, i amb els seus dits menuts va anar acariciant aquelles mans grans, dures, i aspres del treball, però plenes de tendresa.
Al cel, el pare, li va assenyalar les estrelles que parpellejaven, i va xiuxiuejar-li estranys noms que ell era incapaç de recordar. D’entre els milions que hi havia en va escollir unes poques, que dibuixaven al cel curioses formes, la que mes va agradar-li era un senzill carro, com els que encara omplien els carrers i els camins dels voltants.

Es va preguntar, com ho faria aquell carro per mantenir-se allà dalt al cel, sense cap cavall alat que l’arrossegués, i llavors escoltava del pare fantàstiques històries de moixons estel·lars, d’éssers invisibles i d’estranyes forces que mantenien suspès, del sostre del món, aquell preciós maremàgnum de llums.

En despertar, els raigs del sol es colaven per l’escletxa del porticó de la finestra. Refregant-se les lleganyes va sortir al balcó i va mirar al cel, no hi havia estrelles, sols el sol i el cel blau. El llavis li van dibuixar un morret de desconsol, la nit s’havia fet curta, hauria d’esperar tot el dia per contemplar-la de nou. Anava a marxar del balcó, però un dels geranis de la mare el van aturar, li va acariciar les fulles verdes i va jugar amb els pètals vermells.

-Si sempre fora de nit, no podries contemplar la bellesa de les flors, ni la varietat dels colors, ni la intensitat del cel blau, -mentre la escoltava, els seus ulls es van perdre en la profunda tendresa del ulls de la mare, li va donar un petó i va sortir corrent: Se’n va anar a viure el dia i a esperar la nit.

Puges o baixes (10)

Les escales serveixen per comunicar dos plans ubicats a diferent nivell, com a teoria queda força bé, però hi han escales que a més serveixen per a comunicar el present amb el passat.

Les escales que avui porto al blog, a més de comunicar el carrer Sant Francesc amb el carrer Sant Francesc de Dalt del barri tortosí de Santa Clara, comuniquen directament el meu present amb el meu passat. Pujar-les de nou ha suposat recordar cridòries de xiquets que ja no hi són, olorar fragàncies de clavells xinesos i geranis que ja no floreixen, i saludar parets nues on abans s'arrengleraven cadires de bova on ja ningú s'asseu a petar la xerrada a l'ombra de les cases.

Aquestes escales em duen records a tardes d'estiu...

Il·lusions i incerteces a la "tele" amb Jesús Tibau

Foto: Tens un racó dalt del món

Aquesta tarda la novel·la col·lectiva: Il·lusions i incerteses, ha estat al programa Tens un racó dalt del món, que presenta Jesús Tibau i que emet aquesta nit el nou Canal 21 de les Terres de l'Ebre, i per Internet Teveon.

Això de la tele imposa, però una vegada estàs al ball, balles. La presentació de la mà de Jesús Tibau i amb companyia de la Maria Lluïsa Gascón i de l'Elisabeth Martí ha passat d'una volada, ha estat una xerrada distreta i distesa, haguéssim pogut estar molta estona parlat del llibre, de projectes, d'idees i de fer volar coloms. Una experiència interessant que tinc que agrair a Jesús Tibau haver-la pogut fer realitat.

Gràcies company !!

També se'n parla aTens un racó dalt del món

Carrers engalanats?

Abans era costum celebrar concursos d'engalanat de carrers. Els veïns es passaven mesos preparant els elements que servirien per convertir el carrer on es vivia en el carrer més decorat de la població. Era costum, com és costum que l'Ajuntament pengi als carrers principals, senyeres i escuts de la ciutat, cal rentar-li la cara a carrers i voreres per fer atractiu el poble de cara a propis i forasters.

Enguany, l'Ajuntament ha penjat com sempre senyeres i banderoles. Que jo sàpiga ja no hi cap carrer de la població que s'engalani com abans es feia, massa temps i diners invertits, ara bé hi han indrets de la ciutat on l'incivisme d'alguns veïns i l’escassa diligència del concessionari municipal de neteja permet casos "d'engalanat ciutadà" com en el cas de la foto.

Fa una setmana ja hi era així, i avui són les 17:50 del dilluns cinc de juliol. Fins quan?

Carrosses i confetti

Com tots els primers diumenges de festes, aquesta tarda al carrer Major i a l'Avinguda Ports de Caro, les boles de confetti anaven que volaven. A primera hora no hi havia gaire gent, el sol i la xafogor ha fet retardar la sortida del personal, però fins passades les nou del vespre ha hagut temps de tot.

Aquesta nit ball, i demà més...

Festes de Roquetes 2010

I ja hi tornem a ser!!!


Ha passat un any com si no res, i les festes en honor a Sant Gregori són a punt de començar fins el proper dia 11 de juliol.

Com sempre, dinades, bous, balls, confetti, soroll, rialles, coets, i a oblidar-se per uns dies de crisis i mals rotllos.

Si sou de Roquetes que xaleu. Si sou forasters, no us hi sentireu pas, teniu les portes del poble obertes de bat a bat.

Paper mullat

Cabia esperar un resultat com aquest? Veien com eren els cuiners, el potatge estava assegurat que seria indigest.

Després que Guerra i els seus sequaços li passessin el ribot, el PP de Mariano i el Defensor del Pueblo del PSOE, van tirar el text a l'aigüera del TC, i aquestos molt manats dels seus amos han tingut l'Estatut quatre anys a remulla, convertint la Llei catalana en un manyoc de paper mullat.

I ara què volen, que fem palmes amb les orelles...?