Dorms, sento el teu cos nu al meu costat, però no goso acariciar-lo. Resto immòbil, mentre les hores passen en processó a traves de la foscor de la nit, fins que el cansament em segresta, i m'allunya de tu. No se on soc, miro al meu voltant i sols reconec l'aroma de la teva pell imprès al llençol que m'embolcalla.
Pregunto, amb paraules sense so, on has anat. I el silenci em colpeja la oïda per dir-me allò que no vull escoltar. La teva absència m'ofega, el silenci del buit que has deixat m'angoixa. I jo voldria tornar-te a veure encara que fos, sols un moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada