Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el divendres 20 de novembre de 2009
La reixeta de la bústia m'avisa que al seu ventre m'espera una carta nova. Bé. He rebut una altra carta. M'apropo a la reixeta i miro amb deteniment forçant la vista. Efectivament, hi ha un sobre blanc. No veig d'on ve, ni quin segell la franqueja, l’únic que puc apreciar es que no du remitent. La carta em dona l'esquena.
Neguitejo, però amb ànsia busco el clauer per les butxaques de l'abric, les trobo i inicio la recerca de la clau de la bústia entre una munió de claus, la meitat de les quals ja no recordo què obrin. La trobo, és petita, potser la més petita de totes les claus del clauer.
Apunto al pany, però abans he de deixar a terra el diari, i la bossa del pa. Una vegada més, trafego buscant la funda de les ulleres, la trobo a la butxaca interior de l'abric. Per fi els meus ulls veuen clarament el pany i la clau. Obro.
Encara no s'ha obert del tot, la portella de la bústia, que la mà ja ha atrapat la carta desitjada, li dono la volta i desencisat comprovo que era una altra carta del banc.
Neguitejo, però amb ànsia busco el clauer per les butxaques de l'abric, les trobo i inicio la recerca de la clau de la bústia entre una munió de claus, la meitat de les quals ja no recordo què obrin. La trobo, és petita, potser la més petita de totes les claus del clauer.
Apunto al pany, però abans he de deixar a terra el diari, i la bossa del pa. Una vegada més, trafego buscant la funda de les ulleres, la trobo a la butxaca interior de l'abric. Per fi els meus ulls veuen clarament el pany i la clau. Obro.
Encara no s'ha obert del tot, la portella de la bústia, que la mà ja ha atrapat la carta desitjada, li dono la volta i desencisat comprovo que era una altra carta del banc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada