Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dijous 17 de desembre de 2009
Auster Estuvia viu sol. Les dents li peten refugiades dins la boca, el cos li tremola sota un considerable gruix de jerseis de llana i camises felpades, les mans prinyonoses li couen amagades dins uns guants ronyosos. El fred el cobreix com un llençol de glaç. però ell es resisteix a encendre l'estufa de llenya. Encara pot resistir una mica més. Si s'acaben les reserves haurà de demanar un altre viatge de llenya, i el llenyer no és gens barat.
El termòmetre a fora marca mínims anuals, a dins no molt menys, i sota una teulada foradada la llenya amuntegada al cobert es banya amb la pluja com tots els anys i es podreix de mica en mica.
-No serà per llenya. -Li diu el metge al conductor al marxar amb l’ambulància, després de certificar la mort per hipotèrmia del senyor Estuvia.
El termòmetre a fora marca mínims anuals, a dins no molt menys, i sota una teulada foradada la llenya amuntegada al cobert es banya amb la pluja com tots els anys i es podreix de mica en mica.
-No serà per llenya. -Li diu el metge al conductor al marxar amb l’ambulància, després de certificar la mort per hipotèrmia del senyor Estuvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada