Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dissabte 21 de novembre de 2009
El ulls s’ennuvolen, em miro al vidre de la finestra, que oficia d'espill, i la imatge reflexada mostra uns ulls vermells , cansats i tristos. Els conec, són els meus. Em miro les mans, les línies que les creuen no em diuen absolutament res. Però sols de mirar-les em parlen. De les meues virtuts i dels meus pecats; dels meus esforços i del meus defalliments; dels meus triomfs i de les meues derrotes. De tu i de mi. I arranco a plorar desconsoladament.
Veritablement avui el sofregit és massa fort i el plor de ceba em banya les galtes de llagrimots.
Veritablement avui el sofregit és massa fort i el plor de ceba em banya les galtes de llagrimots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada