Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment", el dissabte 28 de novembre de 2009
La nit em cau a sobre, les llums del carrer queden reduïdes a la seva mínima expressió, i la foscor ho cobreix tot amb el seu vel negre. De tant en tant els cotxes al passar trenquen el monòton monòleg del silenci i esgarren el vel fosc que m'envolta.
Les parpelles volen baixar la persiana i deixar-se de romanços fins demà, però la nit em pesa massa quan s'adorna de les cabòries que em ronden permanentment. Tanco el ulls però de poc serveix. Segueixo veient la llum resplendent, de la darrera paraula teva que duc clavada al cor.
Les parpelles volen baixar la persiana i deixar-se de romanços fins demà, però la nit em pesa massa quan s'adorna de les cabòries que em ronden permanentment. Tanco el ulls però de poc serveix. Segueixo veient la llum resplendent, de la darrera paraula teva que duc clavada al cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada