Foto: Parc del Països Catalans (Tortosa)El fet de viure al pis de dalt de tot sense ascensor, i al cap damunt d’un carrer tot d’escales, de la part més alta del seu poble potser li van gravar a foc alguna mena de xip del seu cervell. Des de llavors, una escala suposa quelcom màgic que l’atrau i el distrau d’altres quefers.
Embadalit, sense remei, amb la visió de l’escala sempre es fa les mateixes preguntes:
-On se va per aquesta escala? -i es troba amb la contundent resposta del sentit comú-
-A la banda dalt, - si està pal plantat a la banda de baix, o potser obtingui la resposta oposada si es troba a la banda de dalt-
Em moltes ocasions desperta dels seus somnis d’escalons al bell mig d’una escala cap enlloc, i es pregunta a ell mateix si puja o si baixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada