29 de març, 2009

Combregar amb rodes de molí



No havia nascut ahir, ni abans ahir, i de totes maneres els missatges que li arribaven des de les cúpules de tots els estaments no havien canviat gens ni mica, seguien la mateixa metodologia. El volien convèncer que tot allò que ells feien era lo millor. Els rivals, però, deien tot el contrari.
Els gurus de la política, de l'economia, de la religió i de l'oci s'havien capficat en convèncer a X2546SM que les postures que ells defensaven eren les més assenyades. Emprenyat va apagar el telecomunicador hologràfic i es va ajaure al diminut sofà/catre/banyera de l’esquifit cau que li havien assignat des de que enderrocaren casa seva per construir els accessos al grataterres Talp, el major edifici soterrat que mai abans s’havia construït a la ciutat.

X2546SM, es a dir Pepe de tota la vida, que havia patit la crisi de la Gran Mentida a la llunyana primera dècada del segle 21, podia constatar fefaentment que a pesar de tots els avenços, en les formes res no havia canviat, el poder estava en mans de la mateixa mena de poca vergonyes, que seguien capficats en fer-nos combregar en rodes de molí, mentre la seva ambició creixia a nivells estratosfèrics.

Rodes de molí, rodes de molí, ... ja no en queden de rodes de molí, però de mentides cada dia més grosses.

2 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Tens raó, potser de rodes de molí gairebé ja no en trobem per enlloc, però de mentides n'hi ha per donar i per vendre, per tot arreu en podem trobar.
De vegades cal posicionar-nos i dir clarament NO !
Que NO ens facin combregar amb rodes de molí !
"Però qui s'han pensat que sóm nosaltres ?!"

;)

Joan M. Garcia ha dit...

Ja ho diu la dita: Més val un NO clar, que un sí embolicat. ;D