El Gran Avet

Des de que la dona li va regalar la càmera digital, un nou món s’ha obert davant dels seus ulls. Ara veu les coses de diferent manera, fins i tot les tifes de gos tenen per ell un dallonses d’artístic.
La dona se’n penedeix, no pot anar enlloc amb ell. En quant s’encanta ja té la camera a la mà fent fotos d’allò més inesperat: al conductor del costat burxant-se el nas al semàfor, als leds fusos del semàfor, a l’avi alleujant-se la coïssor de l’entrecuix al banc del parc, al cargol rovellat incapaç d’aguantar la fusta querada del mateix banc, a la mare histèrica clavant-li un mastegot al fill entremaliat, al xupa xups del fill que ha caigut al terra de la clatellada, al borratxo que discuteix amb la bústia de correus, a la bústia que vessa cartes per la boca, a la meuca que ofereix els seus serveis a un municipal, al municipal que l’amenaça si no para de tirar fotos.

Tot és suportable per la dona, fins que el dia menys pensat es presenta a casa amb un gran embalum, que pretén penjar en un joc preferent del menjador.

- Si Nadal ha de ser cada dia de l’any què millor que aquesta foto perquè ens ho recordi dia si, i dia també –diu, mentre esgarra amb compte el paper que cobreix una gran foto que per ell representa el Gran Avet: l’esperit de Nadal que arrossega els nostres mals i ens neteja per dins.

...la dona tanca la finestra. Al mig del carrer una càmera digital feta miques i una gran foto estripada, de la xarxa d’aigües residuals d’un edifici comunitari...