Va matinar com tots els dies. Encara lleganyós va entrar al bany per dutxar-s’hi, però abans no estaria de més un lleuger retoc a la barba. L’espill en quant el va veure el va avisar. Com dus el nas? Va obrir els ulls com a plats: Duia el nas inflat i ple de faves. Les mosques negres s’havien rabejat amb el seu apèndix olfactiu. El Jesús estava horrorosament desfigurat.
Com havia de sortir de casa amb aquell nas? Els xiquets i les dones canviarien de vorera per no mirar-li la cara i els homes es compadirien d’ell. Què era pitjor? L’horror o la compassió. Tot era prou dolent.
De cap de les maneres podia sortir així al carrer, semblava un pallasso. Pallasso? Això mateix, va pensar, -si he de causar parladuries, que sigui fent riure -i va rebuscar pel bagul de les disfresses fins que va trobar el seu entranyable nas de pallasso. Ara sí ¡! I tot cofoi va anar, com tots els dies, a la feina...
Com havia de sortir de casa amb aquell nas? Els xiquets i les dones canviarien de vorera per no mirar-li la cara i els homes es compadirien d’ell. Què era pitjor? L’horror o la compassió. Tot era prou dolent.
De cap de les maneres podia sortir així al carrer, semblava un pallasso. Pallasso? Això mateix, va pensar, -si he de causar parladuries, que sigui fent riure -i va rebuscar pel bagul de les disfresses fins que va trobar el seu entranyable nas de pallasso. Ara sí ¡! I tot cofoi va anar, com tots els dies, a la feina...
3 comentaris:
posats a triar, més val fer riure
Sempre millor un somriure, o dos...
jajaja pobre!
Ai no me faigues pensar en la mosca negra que ja me pica tot...
Publica un comentari a l'entrada