Les llistes

Si els noms dels primers espases era notori i conegut, els noms del seguici de cada un d'ells es guardava zelosament. Ja sabem que són tan importants els primers de la llista, com la gent que duen enrera. Durant aquest temps ens han estat tirant caramelets, que si hi hauran cracs, que si força renovació, que si equip compenetrat, que si esperit de sacrifici, que si blanc, que si negre...

Potser hi ha gent que s’il·lusiona i s'empassa tots els dolços que li amollen, però hi ha qui amb el temps la gola se li ha estretit i ja es difícil que li coli gola avall qualsevol llaminadura.

Aquesta setmana ha estat memorable, han començat a destaparse algunes de les llistes més esperades, de moment i salvant honroses excepcions, em ve al cap, una anècdota d'una empresa familiar del territori on el patriarca en tenia molts de duros, però cap intenció de gastar-los.
De tant en tant, entrava a la oficina des d'on duia els seus negocis i anunciava amb bombo i platets, el canvi de l'atrotinat mobiliari del despatx. El oficinistes novells delien per veure els mobles nous, els oficinistes veterans es mossegaven els llavis, per no esclafir a riure. Arribat el moment del canvi, l'amo amb to autoritari, anava ordenant la nova disposició dels mobles vells al reduït espai de l'estança, i com a molt retirava un moble ja del tot inservible, i es feia portar alguna peça, que ja no li feia ús al seu domicili particular, però que seguiria per molts d'any donant-li un bon servei al negoci.

Com la vida mateixa...