Hi ha promeses electorals de tota mena. Algunes, ubicades al primer terç del segle vint, ja son llegenda urbana com aquella que diuen feia un polític afamat que va arribar a prometre un pont per a un poble pla i sec. Al ser advertit de la circumstància pujant un esglaó en l’escala de les promeses va prometre que els hi faria arribar un riu. O aquell altre que, a un petit poble d'interior del sud-oest peninsular, va prometre que gaudirien de les brises marines, en construir-los un port de mar, els veïns s’ho van prendre amb "guasa" i des de llavors celebren cada any una festa marinera amb festival d’havaneres inclòs. O un de fa quatre dies, de port fluvial a la Xiquina, parc temàtic, i funicular per anar de la riba del riu al Castell de Tenaces...
De la mateixa manera ja no sorprèn el que ens conta Manel Zaera. És clar que davant de processos electorals, es dóna la circumstància de l'acabament d'obres "quilomètriques", s’incrementa l’execució de petites d’obres, la presentació de projectes, i se’ns endolça l’existència amb propostes fantàstiques.
En aquesta línia, Garramanxos ens parla de les propostes al sector de la Farinera de Tortosa i de l’Hort Cruells de Roquetes, per a la construcció de l’Hospital de les Terres de l’Ebre i del CAP de Roquetes. Li he de donar la raó, lo millor seria allunyar l’hospital (si es fa) a un indret a les afores on no hi hagin problemes d’accessos i d’aparcaments, presents ni futurs. I perquè no, convertir aquesta àrea en un gran parc mancomunat que es converteixi en referent i lloc de trobada de gent d’arreu. Posats a fer volar coloms els ciutadans també en sabem.
Però no és fer volar coloms, exigir que al temps que es donen pas a polítiques de tobot i ciment armat, aquestes vagin acompanyades de polítiques medi ambientals d’arbre i vegetació, i no em val únicament una filera d’arbres a cada carrer, sinó un massa arbrada allí on hi ha més problemes de concentració urbana, i no a la quinta forca on Sant Pere va perdre les espardenyes i li feia mandra tornar a buscar-les.
De la mateixa manera ja no sorprèn el que ens conta Manel Zaera. És clar que davant de processos electorals, es dóna la circumstància de l'acabament d'obres "quilomètriques", s’incrementa l’execució de petites d’obres, la presentació de projectes, i se’ns endolça l’existència amb propostes fantàstiques.
En aquesta línia, Garramanxos ens parla de les propostes al sector de la Farinera de Tortosa i de l’Hort Cruells de Roquetes, per a la construcció de l’Hospital de les Terres de l’Ebre i del CAP de Roquetes. Li he de donar la raó, lo millor seria allunyar l’hospital (si es fa) a un indret a les afores on no hi hagin problemes d’accessos i d’aparcaments, presents ni futurs. I perquè no, convertir aquesta àrea en un gran parc mancomunat que es converteixi en referent i lloc de trobada de gent d’arreu. Posats a fer volar coloms els ciutadans també en sabem.
Però no és fer volar coloms, exigir que al temps que es donen pas a polítiques de tobot i ciment armat, aquestes vagin acompanyades de polítiques medi ambientals d’arbre i vegetació, i no em val únicament una filera d’arbres a cada carrer, sinó un massa arbrada allí on hi ha més problemes de concentració urbana, i no a la quinta forca on Sant Pere va perdre les espardenyes i li feia mandra tornar a buscar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada