
A mi sincerament, el dia que el vaig veure per primera vegada no em va agradar. Era un vespre ventós que aixecava un núvol terrós i els plàstics, que enrotllaven els nusos, desfent-se donaven una imatge fantasmagòrica al conjunt.
Han passat ja unes setmanes, m'he acostumat a veure'l i cada dia m'agrada més, i no perquè sigui un enamorat de la seva estètica, que sobre això no pretenc opinar. M'agrada, per què aquell escamot de nusos dempeus, eixerits sobre la terra eixuta i pedregosa, encesos de blau a les nits, a dia que passa, representa més fidelment la imparable l'onada blava que va omplir els carrers de capitals, ciutats i vil·les, esventant un missatge unitari i innegociable.
Tan de bo no esdevingui un recordatori d'allò que va passar, sinó la guaita permanent que ens adverteix que allò que temíem, encara pot passar.
Foto: Mario a Flickr
5 comentaris:
Facis el que facis, sempre hi haurà algú a qui no li agradarà. L'important d'aquest monusment és el seu simbolisme, i ha de servir d'homentage i de recordatori constant.
A mi m´agrada molt el monument, demà el veuré en viu però de moment l´he vist en foto i m´agrada molt, em va fer molta il.lusió quan m´amare me la va enviar......jo sóc de Roquetes però ara per motius de feina hem d´estar un temps a Maó i penso que aquests nusos blaus serveixen per pensar que hem de treure força per seguir lluitant.........
Només volia felicitar-te els nadals i desitjar-te Molt Bones Festes!!!
Bon any nou, barquer!
Em diuen que s'hi acaba d'encastar un cotxe. Espero que ningú s'hi hagi fet mal.
Publica un comentari a l'entrada