08 de novembre, 2008

I en van dos...


Fa dos anys i quatre-centes entrades que vaig aparèixer per primera vegada al món dels blogs, amb més o menys constància he anat obrint este finestró per dir la meua tal com a mi m'apeteix fer-ho.

Em complau constatar que hi ha una munió d'ulls que segueixen amb regularitat les files rectes de lletres i tortes d’ocurrències que vaig penjant amb irregular freqüència. A tots gràcies i al temps disculpeu, sempre penso que no tardaré gaire en tornar a escriure, però la meua passió per les maquetes de vaixells de vegades m’allunya de la passió per contar les poc sucades que em venen al cap.

De moment em proposo un repte que prometo complir: No penso plegar i callar, així que el proper any tornaré a penjar un post per celebrar el tercer aniversari d’aquest blog...

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per la promesa i felicitats

Anònim ha dit...

felicitaaaaaaaaaats!!!!!!

ESta passió pels barquitos d'on te ve? per què los nostres origens son de secà. No m'imagino al iaio dalt un barco cridant a les ovelles... jejejej és broma
Si algun dia tens temps i me fas un llaütet petitet lo posaria a l'estanteria dels llibres juntament amb uns tres llibres que et vaig mangar fa no se quants anys jejeje.
Bueno pos res que tot aquest rotllo era només per felicitar-te i per a què continues en lo bloc!!!

ximo ha dit...

Primer, felicitats.
Segon, No ens tinguis tants de dies sense les teues entrades.
Tercer, Que la foto, amb la boca tapada, no sigue símbol i premonició d'escassa activitat blocaira.

Anònim ha dit...

ei! com sempre faig tard, però al final acabo arribant: FELICITATS!!!!