Una clienta va assenyar-la amb el dit i va dir-li a la seva filla petita: Si no treballes a escola acabaras de caixera com aquesta senyora !!Aquesta frase, com tantes altres abans, va impactar a Anna Sam, llicenciada en Literatura de 28 anys i que treballava de caixera a una gran superficie francesa. Aquell dia es va decidir a obrir un blog i contar les seves històries laborals. Estava farta de ser una caixera transparent, ignorada i insultada en moltes ocasions pels clients. Les tribulations d'une caissière va treure a Anne de l'anonimat, li va permetre publicar un llibre amb les seves entrades al blog i compartir entrevista televisiva amb la Ségolène Royal.
Tan de bó, també faci canviar les actituts de molts clients davant d'aquestes treballadores, ja prou maltractades per les precaries condicions dels seus llocs de treball...
3 comentaris:
la qualitat d'una persona no es mesura per la feina que fa ni pels diners que té
Avui he llegit aquesta historia a El Periodico. La veritat es que es un tema que sempre m'ha provocat una serie de reflexions que ara aprofito per a exterioritzar: Independenment de les condicions salarials que, malogradament son prou comuns en altres activitats laborals, hi ha una qüestio que sempre m'ha cricat molt l'atencio, si vos fixeu en moltes ocasions i en molts de comentaris que sentim arreu: radios, tertulies, teles premsa etc., les caixeres solen sortir indefectiblement com a exemple ilustratiu de persones amb poca, quant no nula, categoria profesional. Ho he pensat molt de cops: Pero senyors meus, quantes persones s'han passat la vida treballant al darrera del mostrador d'un banc o caixa estan prou ben pagats i no menys ben considerats i, voleu dir que hi ha molta diferencia, a part xaqueta i corbata, d'aquell que esta tot el dia fent ingressos i reintegraments ( que n'hi han) i aquella o aquell caixer d'una gran superficie que, a mes a mes a part de cobrar i fer bona cara, si es bon profesional, ha d'estar a l'aguait de que no li foten algun que altre sobre de pernil o flasco de colonia. Pos aixo, una mica mes de respecte i consideracio.
Comentari a part tambe mereixeria la questio de descriminacio masclista: les persones que estan al front d'una caixa, sempre han de ser caixeres?.
Tinc el petit orgull, que fa algun temps quant em va tocar fer uns manuals per a aquestes persones, vaig atrevirme a possar " manual per a caixers/es". I tot sigue dit, no es va entendre massa.
perdona per la llargada J.M., pero en tenia ganes.
Sempre he trobat una falta de respecte i de consideració alarmant creure's superior a una altra persona pel simple fet de tindre més estudis o més bon treball!! a nivell laboral l'important és fer bé la feina que fasses (independenemtnt de quina sigue!!) i a nivell personal, com deia Jesús, no se pot pesar la qualitat de les persones amb le feina ni els diners. A més, hasta el "més pringat" mos pot ensenyar moltes coses útils!!
Publica un comentari a l'entrada