Els infantils del CV Roquetes, campions de Catalunya

El passat 27 d'abril els infantils del Club Voleibol de Roquetes es van imposar a la fase final al FC Barcelona, proclamant-se campions de Catalunya de la categoria.

El Club Voleibol Roquetes ja va demostrar la seva valúa a l'anada amb un 0-3 (8-25 / 18-25 / 19-25), mantenint la seva superioritat sobre els blaugranes a la tornada al pavelló de la Ravaleta amb un 3-1 (22-25 / 25-16 / 25-11 / 25-7)


Enhorabona i que la seva victoria sigui un espill per tots.

Un altre que a Tortosa diu NO, i a Madrid vota SI

Sí però no, no però sí...

Ahir es va celebrar el Consell Nacional d'ERC a Amposta, això al menys informa la premsa del país. Entre les qüestions a debatre el transvasament i la interconnexió de xarxes. He intentat assabentar-me del resultat de lo debatut, i sembla que la proposta de la Federació de l'Ebre, convenientment maquillada, es va aprovar per 95 vots a favor, dos en blanc i una abstenció...resultat aclaparador.

Però no ho tinc tan clar, es declaren antitransvasistes però al temps recolzen la interconnexió de xarxes.

Es pensen que ens xumem el dit? Patètica imatge estan donant.

Mientras yo sea Presidente...bla bla bla bla

Si em necessites, truca'm

Raymond Carver (1939-1988) va publicar en vida quatre reculls de contes que el van consagrar com un dels millors escriptors nord-americans del gènere. Si em necessites, truca'm recull cinc relats inèdits que la seva vídua va recuperar i editar.

Relats estremidors que ens presenten uns personatges, que han begut i han deixat de fer-ho, que han estimat i han deixat de fer-ho, que han viscut intensament i que pràcticament han deixat de fer-ho. Tots ells han arribat a aquella "buidor que és el principi de totes les coses".

Cent pàgines que passen, com un sospir.

El pots trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes

Capità de navili

Capità de navili és el segon volum d'una sèrie de vint sobre el món de l'Armada reial britànica del segle XIX, que protagonitzen el capità Jack Aubrey i el metge irlandès-català Stephen Maturin, i que és considerada com la millor en el seu gènere. Capità de navili, com la resta de la sèrie de Patrick O'Brian és una magnifica combinació d'aventures navals, embolics amorosos i reflexió social d'una època, els inicis del segle XIX.

Dels dos protagonistes em quedo amb el doctor Stephen Maturin un espia dedicat a la medicina, la caça i la botànica. Fill de pare irlandès i mare catalana, serveix a l’Armada reial perquè considera que Napoleó és el principal enemic de la llibertat. Però Maturin té un objectiu que no perd de vista, la independència per a les seves estimades pàtries d’origen: Irlanda i Catalunya.

A les diferents obres de la sèrie, el doctor Maturin es converteix en un immillorable ambaixador del nostre país, fent constants referències a Catalunya, als nostres paisatges, a la nostra gent i a les nostres tradicions.

Patrick O’Brian (1914-2000) considerat un mestre de la novel·la històrica naval, va ser un fervent admirador de Catalunya, havent-se instal·lat molts anys abans de la seva mort a la població nordcatalana de Cotlliure, on ara descansen les seves restes discretament, tal com va viure, quasi en l’anonimat.

La seva obra va passar al cinema amb la pel·lícula Master & Commander basada en la novel·la “A l’altre costat del món”, encara que la pel·lícula està reblerta d’incidents extrets de tots els títols de la sèrie.

Coherència i dignitat

Avui era un dia complicat per mi, però tenia un compromís ineludible, volia afegir el meu bram d'ebrenc al de molts altres ebrencs. L'auditori Felip Pedrell de Tortosa era ple de gom a gom, i encara no eren les 20:00 hores, la gent ha estat puntual i omplia passadissos, i qualsevol altre racó des d'on es pogués escoltar, cridar o aplaudir. De polítics en hi havia, però avui no eren ningú, i no tenien cap lloc de preferència a la taula de parlaments, avui ells eren al punt de mira de l'enuig dels ebrencs.

Els desesperats s'aferren a qualsevol bri d'esperança, i això van fer els ebrencs recolzant als partits del tripartit per governar Catalunya, i majoritàriament al PSC en la darrera "captació puntual de vots" celebrada fa poc més d'un mes. I com a premi, ganivetada, recargolada i profunda, allí on fa més mal: a l'ànima del territori que és el pare Ebre.

Ja sabíem com actua la dreta, ara ja sabem com ho fa l'esquerra, i tots ells plegats, uns per acció i els altres per omissió, en són responsables de la malifeta. A Madrid ja sabem qui mana, a la Generalitat també, i de tots ells cap se'n lliura.

Aquesta tarda la primera intervenció a l’Assemblea de la PDE, és resumia en dos paraules: coherència i dignitat. Just del que manquen aquells que juguen amb les paraules, que neguen lo evident i menteixen més que parlen.

Potser tinguem la guerra perduda, però els arreplegats, els perdedors, els ciutadans sense càrrec únicament tenim una opció: Bramar pel pare ferit de mort, fins què se'ls remogui la consciència..., si en tenen.

On són els de casa?

És curiós llegir estos dies els blocs ebrencs que parlen del tema de l'aigua, i veure el foc encreuat que s'està produint al territori. Una munió de dits acusadors assenyalant als altres i justificant el comportament dels propis, fins i tot la picabaralla escarritxa als líders del moviment antitransvasista.

Estic sorprès. El moviment antitransvasista presenta esquerdes, i aquells amb una sensibilització política més acusada s'assenyalen i a punt estan de tirar-se els trastos al cap.

Estic profundament decebut i indignat amb l'actuació del polítics, els d’aquí i els d'allà. Era perfectament conscient que la seva paraula val, lo que val no res, però tenia la remota i improbable esperança que el tripartit, respectaria els seus compromisos.

Malauradament no ha estat així, i les seves pròpies paraules i els compromisos que van assolir ara se'ls passen pel forro ...

Ara cada dia miro la premsa, amb la remota i improbable esperança, que els polítics del territori, per dignitat i coherència deixin els seus càrrecs o al menys donin mostres de combativitat i compromís en aquest assumpte. Em sobren dits d'una mà per comptar els qui s'han mullat mínimament.

Amb els de casa, malauradament no hi ha res a fer... la mamella és la mamella, i com em deien de petit: Amb les coses de "menjar" no es juga !!

Suc de taronja

Les taronges em miraven amb recel des de la seva bossa, al veure-les he tingut una idea brillant per satisfer el meu desig. N'he agafat unes poques, he preparat l'espremedora i m'he posat a fer una "captació puntual i extraordinària" del seu suc al meu got.

La filla al veure'm tan enfeinat, també n'ha volgut, i he pensat:

-Ja que en fas, fes-ne per tots. - I he decidit oblidar-me de la captació puntual i transvasar sense embuts tot el suc de les taronges a dos gerres grans i insaciables.

I les taronges? Tal com han quedat ja no serveixen per res, sols per abocar-les al poal de les escombraries, i buscar-ne de noves per quan torni el desig de suc de taronja.

La variant

El Diari Oficial de la Generalitat publica en la seva edició d'ahir l'Anunci d'informació pública dels estudis Informatiu i d'impacte ambiental de la variant de Tortosa, de la C-12.

El transvasament del Segre i la polèmica variant del Canalet, fan preveure una primavera calenta, tan de bo plogue prompte...

La catosfera literària

Fa quatre mesos va néixer una idea, que es va arrodonir amb la trobada de la Catosfera a Granollers i que ara es va perfilant amb la elaboració, per Cossetània, de la prova de la coberta del llibre: La catosfera literària, el llibre que conté un centenar d'entrades a diversos blogs d'arreu Catalunya està en procés de maquetació i prompte veurà la llum.