17 de març, 2008

Temps del temps


A les comunitats de veïns actuals es donen casos curiosos d'absència de comunicació, veïns que a penes es coneixen i alguns que es coneixen i es preferiria no haver-los conegut mai. I l'ascensor és el lloc on sembla que ens veiem obligats a saludar tothom i per suposat a mantenir alguna mena de conversa.

I com mai se sap de què parlar amb qui no es coneix, el típic, l'habitual i lo més socorregut és parlar del temps, mentre entre grinyols, l'ascensor no arriba a la planta de destí.

- Quin sol va fer el diumenge.
- Podria ploure una mica.
- Tan de bo plogui que volia tirar lo guano.
- Una mica de ventet si fa falta que la roba no s'acaba d'assecar
- Cada vegada el temps està més estrany, deu ser cosa del canvi climàtic.
- Això ja no és lo que era, abans si que...

Per fi l'ascensor arriba al seu destí i els veïns tornen al silenci, i cadascun pren el seu camí en sortir de l'ascensor.

Ben mirat, el temps si que està esbojarrat, com tots natros, ni més ni menys. Un dia fa un sol que derreteix les pedres i a l'altre se't gela la consciència. Però això no és nou, el març sempre ha estat un mes esbojarrat i poc de fiar, ja ho diu la dita: Març marçot, mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot.


Música: La valse du 3 age de Colver (www.jamendo.com)

2 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Jo ja desisteixo de parlar de res. Intento pensar en altres coses i suplico que lo temps passe ràpid i arribar al meu pis. De vegades si que ho he fet per intentar semblar simpàtica o jo qué sé.
Però som absurds sempre parlant del mateix jajaja.

Unknown ha dit...

Sempre pots agafar les escales, si el pis on vius no és massa amunt...