14 de gener, 2011

Vagarejant: Suquet de peix


Alguna cosa havien de tenir els seus gens, per sentir l'atracció que sentia pel mar i les seves coses. Ell provenia de terra endins, on les altes serralades i profunds barrancs marquen la personalitat dels seus habitants, com es marquen les experiències als solcs de la cara dels més vells, i aquell dia s'havia disposat a satisfer una vegada més als seus convidats. Es va posar el davantal de les grans ocasions. Va preparar els ingredients, que el seu minso pressupost li permetia, i va cuinar un suquet de peix, això si a la manera i estil que havia après anys enrera a vora mar.
Els convidats el coneixien i tots plegats es van disposar a gaudir d'un dels seus senzills i saborosos àpats, ... que potser seria el darrer.

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Segur que estava boníssim!! :-)

Espero que no fos el darrer!!

Juanma ha dit...

Ni jo tampoc, ;-)