Vagarejant: El raïm de la sort.

El menjador era fosc. Sols una espelma donava llum a l'estança. De tant en tant obria la porta de l'escala, accionava el llum de la comunitat i durant minut i mig il·luminava de franc, el menjador.

Enguany no havia confiat amb la loteria de Nadal ni ho faria amb la del "Niño", no tenia efectiu extra ni per prendre's un cafè, el que s'estalviaria per la pujada de la llum que ja feia tres mesos que li havien tallat.

S'havia cruspit un sopar lleuger, res a veure amb el sopars de Cap d'any d'anys enrera. Ara les circumstancies l'havien abocat a un torrent de sobrietat: una sopa de sobre i una llauna de verat amb tomàquet van ser l’àpat principal. Unes olives caducades que havia trobat pel rebost van ser el darrer aperitiu de l'any. Per postres es reservava una llauna amb el raïm de la sort que havia distret a la botiga de la cantonada.

Les campanes de l’església parroquial van avisar-lo que ja eren tres quarts de dotze. Va obrir la llauna del raïm, i va abocar el seu contingut a un plat de plàstic vermell, sobralles del darrer aniversari del seu fill petit. S'havia d'assegurar la sort per l'any que anava a néixer, va comptar el grans de raïm a la llum de l'espelma. Es va enfurismar, i agafant el plat va sortir fins l'escala, va encendre el llum i va tornar a comptar.

-Casundena, en manca una! -va exclamar.

Abatut va tornar a taula, va agafar una oliva i la va afegir al plat del raïm, just per sentir com les campanes de l’església anunciaven els quarts. Va sortir al balcó per no perdre detall, i a cop de campana parroquial va anar ingerint gra darrera gra. Amb la darrera campanada va agafar l'oliva, la va mirar un instant i se la va empassar.

Va entrar a casa, tancant el balcó al seu darrera. Sol, amb la trista llum de l'espelma per companya, es va asseure a taula a esperar la tornada de la sort...