Un de macarrons

Us agraden els macarrons? A mi massa i tot, i avui tocaven. Al seure a taula ja m'esperaven amuntegats al plat fen força cap endins per no caure, tenien el color vermellós característic d'haver-se banyat en tomata, per tot arreu es veien bocins de picolat i per acabar-ho d'adobar eren coronats d'un polsim de formatge ratllat gratinat al forn.

He tingut la temptació de comptar-los de cinc en cinc, cosa que mai he fet i he preferit deixar els exercicis mentals i cruspir-me'ls tal com la forquilla era capaç d'enxampar-los.

Però al fil del post anterior, us agraeixo els comentaris que heu fet, ignorava si el llindar per d'identificar un conjunt d'objectes sense haver-los de comptar està en quatre o en cinc, però el que sí coneixia són les investigacions en nadons de pocs mesos que demostren que els humans tenim la capacitat innata de percebre visualment conjunts de dos i tres objectes i d'identificar-los sense haver de comptar les unitats que els composen.

Cavil·lant, cavil·lant m'he menjat els macarrons, he escurat el plat i com he oblidat fer-li una foto abans, li faig al final.

Oi que ha quedat net?

Bona tarde i ens veiem...!!!