28 d’agost, 2008

Un de macarrons


Us agraden els macarrons? A mi massa i tot, i avui tocaven. Al seure a taula ja m'esperaven amuntegats al plat fen força cap endins per no caure, tenien el color vermellós característic d'haver-se banyat en tomata, per tot arreu es veien bocins de picolat i per acabar-ho d'adobar eren coronats d'un polsim de formatge ratllat gratinat al forn.

He tingut la temptació de comptar-los de cinc en cinc, cosa que mai he fet i he preferit deixar els exercicis mentals i cruspir-me'ls tal com la forquilla era capaç d'enxampar-los.

Però al fil del post anterior, us agraeixo els comentaris que heu fet, ignorava si el llindar per d'identificar un conjunt d'objectes sense haver-los de comptar està en quatre o en cinc, però el que sí coneixia són les investigacions en nadons de pocs mesos que demostren que els humans tenim la capacitat innata de percebre visualment conjunts de dos i tres objectes i d'identificar-los sense haver de comptar les unitats que els composen.

Cavil·lant, cavil·lant m'he menjat els macarrons, he escurat el plat i com he oblidat fer-li una foto abans, li faig al final.

Oi que ha quedat net?

Bona tarde i ens veiem...!!!

2 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Osti vols dir que has menjat? Jo el veig molt net eh?

Unknown ha dit...

Ja ho crec que vaig menjar. Està net perquè el vaig escurar com déu mana!!!